La lectura compartida és un regal dels nostres fills. Mentre encara no ets pare o mare, les teves lectures són en solitari. El més habitual, a no ser que la teva professió ho exigeixi (estem pensant en bibliotecàries, mestres, editores, il·lustradores…) el contacte amb la literatura infantil és molt minse o inexistent. 

Ara bé, quan els infants arriben, les coses canvien. Moltes mares i pares comencen a fer lectures durant el procés de gestació. De ben petits, els canten i els llegeixen històries curtes, a vegades només amb imatges o amb petites onomatopeies que els infants comencen a repetir. 

I passem als petits contes i a les històries de sempre. Als clàssics i als que no es llegeixen, sinó que s’expliquen a cau d’orella. I encara que cada vegada es vagin fent més grans, els continuem acompanyant mentre aprenen a desxifrar les primeres paraules i avancen en el procés lector.

Arriba un dia, però, que els infants es fan autònoms en la lectura. Ja són capaços de triar un llibre i gaudir-lo en solitari, fins i tot fent lectura silenciosa. I es perden tots sols en històries meravelloses, talment com l’Alícia lliscant al fons del cau. 

Ei, que no se t’escapin! És clar que hem de deixar als infants gaudir de les seves lectures autònomes, però… nosaltres no ens deixaríem perdre per res del món un conte explicat a dos veus. Per què? Llisques amb nosaltres pel cau de l’Alícia i t’ho expliquem? 

 

Per conèixer històries 

A tots ens ha passat. Descobrir les meravelles de la literatura infantil, juvenil i universal no és un privilegi reservat als infants. Tots els lectors i lectores són benvinguts a llegir el que sigui: fora prejudicis i barreres. A bord de la lectura compartida amb els vostres fills tindreu l’oportunitat de descobrir un munt d’universos creats des d’on inspirar-vos, emocionar-vos i trobar referents compartits. 

 

Per dir que és important 

Ja sabeu que els infants són naturalment imitadors i, per tant, bons observadors. Quan perceben que alguna cosa és valuosa per a nosaltres, també es converteix en important per a ells. En seure amb ells a la butaca i llegir plegats, també els estem dient que aquest moment de lectura compartida ho és tot per nosaltres i esdevé, al mateix temps, una bonica manera d’estimar-nos i fer-nos sentir presents. 

 

Per seguir encomanant 

Desprendre’s de la responsabilitat d’encomanar el nostre esperit lector és una errada que pot acabar derivant en una manca d’interès per parts dels més petits, que es troben en ple desenvolupament. Per seguir encomanant l’hàbit lector no n’hi ha prou que ens vegin llegir. Cal que ens impliquem en el moment de llegir, el compartim i en parlem sempre, perquè això, a més, ens nodreix i ens enriqueix. 

 

Per ajudar en el procés 

Hi ha dies que estàs més cansat i no tens ganes de llegir, oi? A vegades només ens ve de gust descansar, que ens expliquin una història o veure una sèrie de televisió. És normal i no ens hem de culpabilitzar per això. Als infants els passa el mateix i cal que els acompanyem en aquest procés. La lectura compartida també és útil per ajudar i fer que participin de la lectura, encara que estiguin massa cansats per llegir. Avui me l’expliques tu, pare? I si és al revés, prova-ho. Avui me l’expliques tu, filla?

 

Per enfortir vincles

Aquests petits pactes de lectura són oportunitats de retrobar-nos al final del dia o quan tenim temps per a nosaltres. Aquestes lectures compartides, experiències viscudes, comentades o fins i tot teatralitzades són eines per enfortir vincles, generar emocions i records a futur. Són la teva millor herència. No els hi neguis!