Marta Prada: “L’amor no malcria: aquesta 

frase ens l’hauríem de gravar a foc”

Maig 2022 / Cecília Hill

Acaba de publicar Mamitis (El Cep i La Nansa i Carambuco Ediciones), un conte que trobareu en català i castellà per a infants i famílies, on es rebat allò tan estès d’aquest nen té mamitis. Ella és Marta Prada, autora, mare, filla, somiadora i inquieta, diu quan es presenta. 

El naixement del seu fill també va suposar, com explica Prada, el naixement d’una mare i tot un seguit d’extraordinaris canvis vitals i professionals. Ara en recull els fruits. És guia Montessori: ajuda a famílies a criar i educar d’acord amb els preceptes de la pedagoga italiana. A propòsit del seu llibre, conversem amb ella sobre criança, mamitis i educació. Som-hi! 

Namaka: Hola, Marta! Quan va néixer el teu primer fill, vas decidir reorientar la teva vida. En quin sentit? Què va ser allò que et va motivar per a un canvi? 

Marta Prada: Diuen que quan neix un fill també neix una mare. Per a mi aquesta és una afirmació totalment certa, diria que fins i tot es queda curta. Quan som mares renaixem com a éssers humans. En el meu cas, vaig experimentar un canvi de mentalitat en molts aspectes: en l’àmbit laboral el meu fill em va transformar. Vaig començar a dedicar-me a la infància, a treballar amb famílies i a vibrar amb un estil de vida més connectat amb l’autoconeixement i l’escolta. El meu fill em va ajudar a conèixer-me i va canviar les meves prioritats. Volia començar a ser més conscient sobre la petjada que volia deixar en el món. 

Namaka: Què és una guia Montessori? Quin paper desenvolupa amb relació a les famílies i els àmbits educatius?

Marta Prada: Una guia o un guia Montessori és la persona adulta que es troba al capdavant d’un ambient Montessori. Per això passem per un procés de formació per conèixer a fons com funciona el desenvolupament de l’ésser humà i quina és l’autèntica naturalesa dels infants, com acompanyar en aquest desenvolupament i com observar les necessitats i sensibilitats dels nens i nenes per guiar-los des del respecte. Fem un treball personal intens i aprenem a inspirar els nens, acompanyant-los en el seu desenvolupament i presentant-los materials manipulatius per a l’aprenentatge que en cada moment demanden les seves sensibilitats. El mètode Montessori és un mètode científic i per estar al capdavant d’un ambient cal formar-se de manera rigorosa. 

Namaka: Com s’educa a través de la disciplina positiva i quin poder té per als infants a mesura que es van fent grans? 

Marta Prada: En poques paraules diria que l’educació en positiu és una educació conscient, basada en el respecte a l’ésser humà: considerar els infants éssers valuosos i capaços i guiar-los amb límits que tinguin en compte les seves necessitats i els convidin a pensar i no només a obeir. Educar en positiu és educar en l’ésser. Hi ha determinades maneres de tractar i parlar als infants per a disciplinar-los, que si les féssim servir amb altres adults, ens posaríem les mans al cap. Les conseqüències d’això són adults amb baixa autoestima, plens de ferides i inseguretats diverses. Educar des de la consciència és una oportunitat per educar per a la pau, que és el que més necessita aquest món: éssers humans que s’estimin i sàpiguen estimar. 

Namaka: Què és per a tu la mamitis? Li has donat un tomb al concepte en el teu conte? 

Marta Prada: Mamitis és una paraula que tradicionalment s’ha emprat amb una connotació negativa per referir-se al vincle d’una mare amb el seu bebè. Molts adults pensen que el fet que un bebè tingui un lligam fort amb la seva mare és un problema, quan és just tot el contrari. Un bebè depenent, sostingut i estimat serà un adult independent, sa i segur de si mateix. 

L’objectiu d’aquest conte és naturalitzar aquest vincle d’una manera senzilla, realista i amable perquè les famílies el puguin viure d’una manera més sana. Moltes mares se senten jutjades i incompreses pel seu entorn i això només posa bastons a les rodes a la criança. 

Namaka: Per què vas sentir la necessitat d’explicar-ho a través d’un conte infantil? Quin era el teu objectiu? 

Marta Prada: Vaig triar el format conte perquè no hi ha millor manera d’arribar als pares, a les mares i els avis i àvies que a través dels infants. M’imagino una àvia que en alguna ocasió hagi pogut fer servir aquesta expressió: “Aquest nen té mamitis” llegint el conte amb el seu net o neta, veient l’emoció i l’expressió de l’infant i el seu somriure… De fet, el conte fa que sobri qualsevol explicació. També m’imagino a la mare que arriba a casa havent rebut un comentari de la seva sogra o d’una altra pare, o al pare que no entén massa bé perquè el bebè s’estima més estar amb la seva mare quan té son… Els contes són eines senzilles i poderoses per arribar a les famílies. Per una altra banda, Mamitis també és un conte que ajudarà als infants a sentir-se identificats, i a posar paraules a les seves emocions i a la seva necessitat de vincle, i també a afrontar les primeres separacions de la mare.

Namaka: I què respons tu a aquells que solen dir: ‘aquest nen té mamitis’? 

Marta Prada: “I quina sort que la tingui! Perquè això significa que tot funciona. La mamitis és sana”. Però també crec que també depèn d’on vingui el comentari. Per a moltes mares resulta esgotador haver de donar explicacions a altres persones contínuament per justificar la seva manera de criar. No tothom estarà d’acord amb la teva forma de criar i cal acceptar-ho. Malgrat això, sí que és necessari posar límits en moltes d’aquestes circumstàncies per evitar que aquestes opinions o judicis es facin servir de manera indiscriminada, com si qualsevol persona tingués la potestat d’opinar i donar consells sobre criança. Això ens pot fer mal i és sa respondre des del respecte tot posant límits: “Agraeixo la teva opinió, sé que és amb bona intenció. Jo estic informada sobre criança i desenvolupament infantil i he decidit fer-ho així i així continuaré fent-ho”. 

Namaka: El concepte de la mala mare està molt estès. Amb tot i això, quan una mare i un fill tenen un bon vincle també diem que l’està malcriant. En què quedem?

Marta Prada: L’amor no malcria. Aquesta frase ens l’hauríem de gravar a foc. El que malcria és suplir la falta d’amor, de temps i de presència amb objectes materials: malcria educar en la permissivitat o en l’autoritarisme. La consciència, el respecte i l’amor eduquen, expandeixen, floreixen. 

Namaka: Quines són per a tu les claus d’un bon vincle? Per què els seus avantatges redunden en el futur dels fills i filles?

Marta Prada: Per forjar un bon vincle segur les figures de referència han de procurar que el bebè, que encara és depenent, pugui satisfer les seves necessitats físiques, però també les emocionals. Per a això, el bebè necessita proximitat, abraçades, somriures, contacte, presència i moixaines amoroses… Necessita un ambient tant físic com psíquic estable i ordenat. Les seves emocions han de ser validades, i a mesura que creix, l’hem d’acompanyar en el naixement de l’ésser social amb límits conscients i un bon ambient preparat, en el qual es pugui sentir valuós, integrat i vist.

Namaka: Quin altre tema relacionat amb l’educació o la maternitat t’agradaria abordar en un futur? 

Marta Prada: Es meus llibres han flüit d’una manera molt natural: Montessori, pantalles, grans canvis a la vida… Els temes venien a mi en cada un dels moments, sense planificar-ho. El mateix em passa a les xarxes socials: no segueixo cap estratègia de continguts. Vaig escrivint i publicant cada dia el que neix de mi. M’agradaria continuar fluint per acompanyar a les famílies i als nens i les nenes. Confio en aquest instint que, en el meu cas, també és necessari perquè flueixi la creativitat.