2020 va ser un any per als lectors. Segons el baròmetre Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2020 de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), el 68,8 % de la població espanyola llegeix llibres. La majoria (64 %) ho fan en el seu temps lliure. La resta, per qüestions de feina o estudis. 

I llegir ens ajuda. Tant és així que el 88 % dels enquestats afirmen que llegir llibres els va servir per suportar millor la situació durant el confinament. 

Hi ha una dada, però, que ens crida especialment l’atenció. I és el percentatge de nens i nenes que llegeixen. Entre els 6 i els 9 anys, el 88,8 % dels infants ho fan habitualment. Aquest percentatge, però, es va reduint amb l’edat, passant a un 79,8 % en la franja de 10 a 14 anys i a un 50,3 % en la de 15 a 18 anys. 

I per què abandonen l’hàbit lector els joves?

La importància de saber triar la lectura adequada segons l’edat

De poc serveix proporcionar a l’infant una bona lectura si encara no és adequada per a la seva edat. Si ho fem, correm el risc d’avorrir-lo, perquè no entendrà allò que li llegim o llegeix i perquè no aconseguirà trobar en els llibres la correspondència o encaix que hom hi acostuma a buscar. Passa el mateix a l’inrevés. Cal proporcionar als nostres fills i/o alumnes lectures a l’alçada de les seves capacitats i necessitats, amb les quals participar de nous reptes i obtenir aprenentatges.

L’edat, una etiqueta: li fem cas?

Si sovint tens lectures a mà, t’hauràs adonat que quasi tots els contes i llibres dirigits a infants i joves tenen una edat recomanada. Es tracta d’una etiqueta orientativa que funciona molt bé a l’hora de fer la tria, sobretot si no et pot ajudar cap llibreter de carn i ossos, perquè estàs comprant per internet, per exemple. 

Sigui com sigui, per triar una lectura adequada segons l’edat no n’hi ha prou amb mirar aquesta etiqueta. De fet, pares, mares, avis i docents hem de fer un esforç qualitatiu. En primer lloc, encara que a molts us sembli bàsic, obrir el llibre: fullejar-lo, fer-ne una mica de lectura en diagonal i comprovar algunes qüestions que són bàsiques, com ara la qualitat de l’obra (narrativa, text, il·lustracions), la tipografia, si n’hi ha, (lletra de pal, lligada, d’impremta) i l’adequació del contingut, no només per l’edat cronològica, sinó tenint en compte la maduresa i els gustos de l’infant. 

Edat i maduresa

 

L’aprenentatge lectoescriptor comença a madurar, aproximadament, cap a l’edat dels 5 o 6 anys. No obstant això, cada nen té unes necessitats i evoluciona a ritmes diferents. És cert que els nens que han estat més rodejats de llibres pot ser que sentin més aviat la necessitat d’aprendre a llegir i, per tant, assoleixin aquesta etapa amb un grau de maduresa més elevat. 

I pot passar el contrari. Cada infant neix i creix amb unes circumstàncies singulars i, per tant, cal adaptar la tria de llibres, no només tenint en compte la seva edat cronològica, sinó observant bé el seu grau de maduresa. 

De ben segur que si la família i l’escola hi posen interès i saber fer, l’infant es convertirà en un bon lector. Caldrà, però (i això amb tots), triar bé les lectures que li oferim tenint en compte tots els condicionats que hem assenyalat. Serà una bona manera d’ajudar-lo a mantenir ben viu el seu hàbit lector i, en definitiva, a estimar els llibres. 

 

Autora: Cecília Hill