Començaré, saltant-me una mica el guió, perquè quan em van dir “pensa una dona que sigui referent per a tu” ja em van venir al capdavant dues, primer una i després una altra, però una vegada van aparèixer els seus noms vaig ser incapaç de triar.

En les sessions de teràpia, a vegades utilizem un recurs que es diu la roda de vida i ens fixem en totes les àrees per a saber si les necessitats d’aquests àmbits estan satisfetes (treball, parella, amistat, oci, salut…) i així poder fer-nos una idea més àmplia de la persona.

I utilitzant aquest símil, se’m va ocórrer que jo mateixa, Marta, com a dona tinc diferents rols segons el context on estic o segons la gent que m’envolta.

Per exemple, en el meu cas, jo puc ser Marta treballadora, amiga, filla, dona…

És cert que les primeres referents que em van venir al cap eren estant des del rol psicòloga, des de les meves “ulleres” de Marta treballadora van ser la Laura Gutman i la Beatriz Cazurro, totes dues psicòlogues que m’ensenyen sobre la mirada adulta al món infantil, la importància de nomenar emocions i realitats…

Però també admiro a la meva amiga Marta que quan a vegades m’interromp després em pregunta i em diu “Què deies?” o la meva amiga argentina Casandra que s’asseu al meu costat quan estic trista i em diu “Ja nena, està bé, és normal, aca estic”. També admiro a la meva mare i a la meva àvia, els meus dos grans referents, de les quals hi ha coses que he après i encara que haig dit “Uf, quina ràbia quan feu això, jo quan sigui gran…” i ara també ho faig jo i d’altres coses que he volgut fer de manera diferent també. També admiro a les persones que acompanyo a teràpia, i veure la manera que ha tingut cadascuna de sobreviure i de fer front a les dificultats que han aparegut en el seu camí. De veritat, que difícil triar només a una, aprenc tant de les dones que m’envolten avui dia, perquè és la manera en què també aprenc de mi.

La veritat és que quan creixes admirar a una altra dona és un altre rotllo, potser de més jove m’havien donat enveja o hagués volgut ser com elles i evidentment necessitem tenir guies per a saber com actuar, també per a veure allò que, si volem fer/ser i allò que no, però sense perdre

 la pròpia essència.

Admirar significa que voldré aprendre d’ella, sense infravalorar-me a mi, ja que segurament ho estic fent el millor que puc amb les eines que tinc.

Dic això perquè sento que ens han ensenyat a competir entre nosaltres i no a cooperar. Imagina que ets a l’escola i que et comparen i t’animen a voler ser com aquella altra nena que treu millors notes, o aquella altra que li va millor aquest esport en equip, o aquella que és més extravertida, o la que ha donat l’estirada més aviat, i tal com es verbalitza a vegades, arribem a pensar que hi ha una cosa dolenta en nosaltres o que no som suficients.

Admirar també significa que alguna cosa d’ella em sorprèn i que voldré tenir-la ben a prop per a nodrir-me de la seva saviesa, així que perquè romangui a prop, entre altres coses, li diré el que l’admiro, perquè ho sàpiga i ho senti.

Així que tornant a això, admiro a les psicòlogues, la Laura i la Beatriz, perquè quan les veig, les llegeixo o les escolto sento que aprenc i que les meves ulleres de psicòloga s’amplien una mica més gràcies al seu recorregut i experiència, puc veure en elles la determinació en parlar d’una cosa tan necessària i que a vegades causa enrenou.

Habitualment valorem també aquelles qualitats que ja tenim, però que potser encara no hem reconegut en nosaltres mateixes, per exemple,

hi haurà algunes persones que es quedin sorpreses per la força o per la pau que transmet una altra dona, però sovint quan la detectem fora, també la portem dins.

L’admiració requereix atenció en veure una cosa extraordinària en cadascuna de les dones que t’envolten, i això significa que també pots reconèixer aquesta capacitat en tu mateixa, però potser encara no l’havies vist.

T’animaria que puguis preguntar a les dones que tens al voltant que et puguin nomenar alguna qualitat que els agradi de tu, de veritat fes-ho, deixa’t mirar pels ulls amorosos i compassius de les dones que t’envolten, i anima’t tu també a dir-lis què admires d’elles.

Fes-ho i experimenta-ho, aprenem quan incorporem l’emoció en això, deixa’t sentir per a recordar la importància d’admirar i que t’admirin també, que això no es quedi en un dia, perquè ho tinguis present, perquè et recolzis en elles, perquè cap de nosaltres se senti sola, perquè cap se senti menys.

Feliç dia de la dona, avui i tots els dies!

 

AUTORA: Marta Segrelles

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!