15 de maig. Dia internacional de les famílies. 

Un dia per celebrar

Maig 2022 / Berta Rubio

Sense cap mena de dubte, és important desenvolupar la ment dels infants. 

Ara bé, el regal més preuat que se’ls pot fer és desenvolupar-los la consciència. 

John Gay, poeta i dramaturg anglès.

El dia 15 de maig és el Dia Internacional de les Famílies, una efemèride anual que les Nacions Unides van instaurar el 1993 —després que l’any 1989 es celebrés l’Any Internacional de la Família—, amb la voluntat de tenir una data per crear consciència sobre el rol fonamental que tenen les unitats familiars en l’educació dels infants més menuts i en les oportunitats d’aprenentatge dels més grans, així com per donar a conèixer i reflexionar al voltant dels processos socials, econòmics i demogràfics que afecten les famílies. Podeu veure més informació clicant aquí

A banda de posar en valor la tasca sociabilitzadora que duen a terme les famílies i de pensar en tot allò que els incumbeix, aquesta data també ens resulta molt útil per visibilitzar la diversitat familiar. I és que tant important és mostrar de quines maneres s’acompleix la labor educadora i l’atenció a les llars, com ensenyar de quantes maneres diverses poden ser aquestes famílies, per tal de poder educar en el respecte als altres i en el desenvolupament de la pròpia llibertat.

Sembla evident que tractar la diversitat (de qualsevol tipus) amb consciència i de manera inclusiva ens pot ensenyar a ser més respectuosos amb els altres, perquè conviure amb la diversitat de manera natural (això és amb la seva veritable inclusió i no tan sols de manera integradora —veure imatge—) ens permet adonar-nos que no hi ha ni una sola manera de ser ni una sola manera de fer bé les coses; ens permet fer-nos conscients de les nostres diferències, aprendre a conviure amb elles i a apreciar-ne les riqueses.

Ara bé, quina relació té tot plegat amb l’exercici i l’aprenentatge de la pròpia llibertat? De quina manera es relaciona la visibilització i normalització de la diversitat amb l’educació del lliure albir?

Doncs bé, el fet de donar el mateix protagonisme i importància a totes les diferents opcions vitals que existeixen (a nivell familiar, en el cas que ens ocupa) significa validar-les; vol dir posar-les a totes en el mateix sac i anunciar que totes són igual de bones, en sí mateixes. Amb la qual cosa, el missatge que enviem als nostres infants (i a la societat en general) és que tot el ventall de tipologies familiars que els mostrem representen opcions de vida; possibilitats totes elles igual de vàlides i legítimes per se.

I és que educar en el bon ús de la llibertat, vol dir explicar als infants, adolescents i joves que poden vestir-se com vulguin, estudiar el que els agradi i treballar en allò en què se sentin còmodes sense tenir en compte el gènere (tasca que es duu a terme quan es treballar per abolir els estereotips de gènere i les creences lligades als rols de gènere). També implica transmetre’ls que podran estimar qui vulguin si ho fan des del respecte (quelcom que aprenen gràcies a l’educació en diversitat sexoafectiva) i, entre d’altres punts, explicar-los que, de grans, podran organitzar-se en els nuclis familiars que considerin oportuns (tema que es tracta quan eduquem posant el focus en la diversitat familiar); amb la qual cosa, els estem mostrant que seran lliures per escollir la família que desitgin formar, perquè hi ha moltes maneres de ser i fer família.

Finalment, a banda del respecte als altres i de l’aprenentatge de l’exercici de la pròpia llibertat, hi ha un tercer aprenentatge que es desprèn de la normalització de la visibilitat familiar que no hem mencionat fins ara, i aquest és que conèixer diferents tipologies familiars i prendre consciència de la seva presència al nostre entorn també ens fa naturalitzar el fet que els nuclis familiars no són exclusius els uns dels altres (una llar pot ser monoparental i adoptiva al mateix temps) ni tampoc immutables en el temps (ja que, per exemple, una parella amb fills pot separar-se i, cada progenitor per la seva banda, pot crear nous nuclis familiars en el futur —família enllaçada—). Amb això, tot i que de manera indirecta, anem aprenent que tot es pot observar des de diferents prismes (no hi ha una sola etiqueta que ens defineixi) i que la vida és quelcom en procés (les etiquetes poden caure i crear-se’n de noves!), que canvia i es modifica constantment sense que això impliqui, per se, cap desgavell traumàtic. Dit d’una altra manera, incloure el tractament de la diversitat familiar en el nostre dia a dia, també ens ensenya que les coses no són ni blanques, ni negres, ni estàtiques; i que està bé que així sigui.

Per tot això, penso que són necessaris dies com el 15 de maig, que ens donen l’excusa perfecta per parlar de la importància que tenen, cada dia, totes les famílies. Són dates que ens donen l’oportunitat de posar el focus en la diversitat familiar amb què convivim en el nostre dia a dia; celebracions en què podem aprofitar per dir ben fort que conèixer i conviure amb la diversitat familiar és una font de riquesa i aprenentatge que ens porta molt més enllà del nucli conegut; efemèrides que ens permeten aturar-nos a reflexionar i veure si estem fent prou per incloure la diversitat en la nostra vida, si li estem donant el lloc que li pertoca.

I voldria ressaltar aquest darrer punt: aprofitar aquest dia per revisar de quina manera donem visibilitat a un fet existent a la nostra societat com és la diversitat familiar. Els nostres infants tenen a l’abast material que reflecteix la diversitat familiar de manera proporcional  al que troben al seu entorn? Dit d’una altra manera: tots coneixem infants de pares separats, famílies enllaçades, famílies monoparentals, famílies adoptives, famílies homoparentals…  Veiem aquests nuclis representats en la mateixa proporció en la ficció que consumim (llibres, pel·lícules, sèries, etc.) que en la realitat? Estan prou representades (de manera transversal i no tematitzada) les diferents tipologies familiars en el material didàctic i acadèmic d’infants, adolescents i joves? I anem una mica més enllà: com parlem a casa de la família? Donem pel fet que els nostres infants tindran una parella de sexe diferent al seu? Donem per fet que necessàriament tindran una parella? Donem per fet que de grans tindran fills i que aquests seran biològics?

Plantejar-se aquestes i d’altres qüestions similars ens pot fer adonar del camí que ens queda per recórrer a l’hora de mostrar als infants que hi ha d’altres realitats familiars i que totes són igualment vàlides i possibles. Evidentment, seria ideal fer aquesta valoració amb certa freqüència, però, en tot cas, el Dia Internacional de les Famílies ens pot servir de recordatori, de data marcada a l’agenda per a autoavaluar de quina manera incloem la diversitat familiar en el nostre dia a dia per tal d’aconseguir, com dèiem, que els infants creixin amb respecte cap als altres i també cap a les seves pròpies eleccions, sabent que aquestes són múltiples. 

Per acabar, cal dir que, cada any, les Nacions Unides dediquen el Dia Internacional de les Famílies a un tema concret. El tema d’enguany és «les famílies i la urbanització», i l’organització posa el focus en analitzar de quina manera es pot gestionar l’urbanització dels territoris per tal de beneficiar les famílies i millorar el benestar de totes les generacions que viuen a les ciutats. És a dir, que aquest 2022 es vol conscienciar a la població de la importància de desenvolupar polítiques urbanes sostenibles i en benefici de les famílies.  A mi m’agrada pensar que, darrere d’aquesta voluntat de fer que les ciutats siguin més habitables per a les famílies, hi ha la voluntat de fer que el món en general sigui un lloc més habitable del que és ara i que ho sigui per a tothom, el desig de fer que esdevingui un lloc més amable per a tots i cadascun de nosaltres, i de totes les espècies que l’habiten. 

Perquè penso que el món hauria de ser un lloc en què qualsevol infant, independentment de com fos la seva família, s’hi sentís acollit; hauria de ser un indret on qualsevol jove se sentís lliure de decidir amb qui compartir el seu present i el seu futur;  hauria de ser un espai on tota persona adulta s’atrevís a fer els canvis necessaris per a millorar la seva vida i la de les seves persones estimades. Perquè el món hauria de ser, en definitiva, la llar que un dia puguem acomiadar satisfets i agraïts d’haver-la habitada.