Sembla un dia normal, sí, però per algun motiu percebo aquesta aura d'emoció palpable entre tanta rutina.
Estic reflexiva.
Sóc mestra i la meva professió m'ajuda (i gairebé obliga) a reinventar-me de forma contínua pràcticament cada dia. Avui em trobo dissenyant i organitzant una nova activitat educativa. "Com donar-li forma?" - penso en veu alta -. Vull que sigui una activitat didàctica, funcional i amb significat real per al 8 de març.
I allà vaig:
Miro cap enrere i em poso a buscar imatges de dones extraordinàries que han fet història. (Extraordinàries, quina paraula més bonica, oi?).
Ràpidament i de manera immediata em vénen a la ment noms de grans dones amb històries molt potents darrere... però, oh sorpresa! On són els referents femenins actuals de la nostra societat?
Em poso mans a l'obra. Per què no fer visible a aquestes dones a l'aula? Ja sé, se m'acut una idea. Crearé un recurs per aprendre noms femenins a través de l'art i la fotografia. Fet! Activitat programada i preparada per posar-la en pràctica amb el meu alumnat.
Continuo amb el meu dia. Sona el telèfon.
És la meva àvia! Quina alegria poder parlar amb ella, gaudir-la ... Escoltar-la em dóna tranquil·litat, pau. Penjo el telèfon i em poso a jugar amb la meva neboda abans de sopar, que gran està! El temps passa volant. Un petó de bona nit a la meva mare i a descansar.
L'alarma! Com? Ja és hora de llevar-me? Amb els llençols enganxats i els ulls mig tancats, em llevo i vaig corrents a agafar el tren, 30 minuts de trajecte m'esperen. Jo els faig servir per reflexionar. ("El meu moment" en diuen). Tot d'una em vénen a la ment les dones de la meva vida.
Us heu parat a pensar-hi?
Són el reflex de les persones més importants del nostre entorn i molt sovint, no valorem tot el que projecten des de l'amor i la més immensa generositat.
Ens deixen una empremta inesborrable. Elles no necessiten xarxes socials, -ni tampoc formar part de la Viquipèdia-, però sense cap dubte són un pilar imprescindible en les nostres vides.
A veure, que sí... mirar la vista enrere per conèixer i valorar a les dones que han fet història és meravellós... però... Per què no començar amb les "nostres" persones extraordinàries, les que ens envolten, les que ens acompanyen?
La meva petita ment sempre fent canvis d'última hora! No dubto ni un moment i decideixo canviar l'activitat programada per al 8M. (En educació en diuen flexibilitat i capacitat d'adaptació). Aixeco la mirada i el tren està ple de dones; artistes, esportistes, pensadores, científiques, escriptores i un llarg etcètera.
Em pregunto: ¿per què hi ha rivalitat entre nosaltres? Som potencials. Vivim en una societat tristament, patriarcal. És inevitable, però tinc la forta convicció que si aconseguim tenir la suficient sororitat entre nosaltres, serem més fortes. Pensem-ho.
T'has preguntat el valor que tens com a dona? La realitat és que TU ets poderosa, forta i capaç. Allibera't! Empodera't! La vida no és una competició. Hem d'estimar-nos i acceptar-nos per poder empatitzar. Comença per tu, perquè després vindré jo i en conseqüència nosaltres.
Les altres.
I recorda, l'autoestima d'una dona no és una cosa comuna és una cosa REVOLUCIONÀRIA.
Miriam
Mestra d’Educació Primària, especialitzada en Educació Especial
