Aquesta és la segona història que hem escrit com a exemple pel concurs de Sant Jordi de Namaka. 

 

Estava tot a punt perquè el drac es mengés a la princesa d’un bon mos. Ep! Però qui és aquest cavaller que arriba galopant sobre el seu cavall i… cau a terra? S’aixeca i torna a muntar amb la seva espasa preparada per derrotar el drac. El cavall agafa una velocitat increïble i el cavaller està preparat per… Però torna a caure a terra. 

—Perdona, perdona, mai no he sabut muntar a cavall gaire bé… —es va disculpar el cavaller—. Em dic Jan. Com estàs, princesa?
—Què??? Et sembla que t’has de presentar ara que estic a punt d’acabar a l’estómac del drac? —va exclamar la princesa Beth en veure la passivitat del cavaller davant la situació.

El drac no entenia res. Es fregava el cap amb els dits intentant entendre la raça humana, però sense èxit. Quan es va cansar de tant xivarri, va esclatar en un ferotge bram que va deixar el cavaller i la princesa sense paraules.

—Per fi —va pensar el drac, que ni tan sols volia espantar-los, només fer-los callar.
—No seria millor que acabessis d’una vegada per sempre amb aquest drac? —va insistir la princesa al Jan.
—Està bé, però… tenim un petit problema. Si torno a pujar dalt del cavall, segur que tornaré a caure… i, si caic a la boca del drac, malament rai!

La Beth va pensar que l’única opció per salvar la seva vida era que ella mateixa agafés empenta i pugés sobre el cavall. Va fer desvestir el Jan per posar-se ella l’armadura i es va dirigir cap al drac, que l’esperava dins la cova assegut i badallant. 

El drac, en veure-la arribar, es va posar molt content i juganer. Tant que, en moure la cua, va fer saltar la princesa pels aires. Sort que la va agafar al vol. 

La cara de pànic de la princesa en veure que aquí acabava la seva història va fer entristir el drac.

—No, no, no! —va fer amb el cap el drac. Un immens somriure se li va dibuixar a la cara. 

El drac va deixar la Beth a terra i va tornar a entrar a la seva cova. La princesa mirava al cavaller inquieta, no entenia res. En Jan tampoc sabia què pensar de tot plegat. 

De sobte, el drac va sortir amb un tauler d’escacs i va començar a col·locar les peces ales caselles. Només volia jugar a escacs amb un dels dos!! El drac creia que s’estaven barallant per decidir qui jugava amb ell!