Aquesta és la primera història que hem escrit com a exemple pel concurs de Sant Jordi de Namaka. 

 

En Panxo, un pastor del poble, s’havia quedat sense ovelles perquè se les havia menjat totes el drac. Tot i així, havia refet la seva vida al bosc i vivia del cultiu de fruites i hortalisses. Havia intentat pescar diverses vegades, però s’enredava amb la xarxa i li costava hores desfer l’embolic. 

Quan la princesa va arribar al bosc, camí de trobar-se amb el drac, va ensopegar amb una trampa d’en Panxo. 

—Hola —va dir en Panxo—. Tu… tu… tu ets la princesa!
—Hola —va contestar la princesa, una mica malhumorada—. Que em podries baixar d’aquí dalt? Ja en tinc prou amb el futur que m’espera…
—Què hi fas aquí? No fas pinta de lladre.
—Lladre? De quin lladre parles? —va deixar anar ella—. Soc la princesa del poble, la persona escollida perquè el drac se’m mengi…
—Vatua l’olla! No, no, no, no… —El pastor es va començar a posar nerviós—. Ja en tinc prou, d’aquesta història. Em vaig quedar sense ovelles i ara haig d’estar les vint-i-quatre hores del dia vigilant que cap lladre s’emporti els meus tomàquets i els meus pebrots. Per cert, tinc les millors verdures de tot el país! He de fer-hi alguna cosa…

El pastor va rumiar i rumiar mentre donava voltes sota la trampa on la princesa encara estava atrapada. 

—Ja ho tinc! —va assegurar en Panxo.
—Oh, Déu meu, ja era hora! M’estava marejant de tant mirar-te donar voltes… Explica’m la teva solució. Pensa que la meva vida en depèn, eh?
—I tant! És tan senzill com… que et quedis a viure amb mi. 

La cara de sorpresa de la princesa va espantar el pastor. 

—Però què t’empatolles tu ara??? —va cridar la princesa, feta un embolic de nervis i incomoditat, ja que encara penjava d’un arbre.
—Pensa-ho bé… M’ajudaràs a cuidar l’hort i a vigilar que cap maleït lladre s’emporti el menjar. I, a més, no te n’oblidis, no se’t menjarà cap drac.
—Molt bé, però no has pensat que quan el drac tingui gana vindrà per nosaltres igualment?
—Jo abans també menjava carn. No t’he dit pas que era pastor d’ovelles, oi? —va dir en Panxo mentre picava l’ullet a la princesa—. Li oferirem les nostres fruites i verdures. Cuinaré els meus plats deliciosos pel drac. El convertirem en un animalot vegà!
—Genial…

I, poc convençuda, la princesa es va sumar a la proposta d’en Panxo. Tampoc tenia altra opció.