La pau és molt més que l’absència de guerres i conflictes. La pau té a veure amb l’amor cap a les altres persones o amb la serenor d’una vida tranquil·la i justa per a tothom.
Així comença una de les seccions de la Namaka núm. 30 que va del constrasentit de les guerres i del nostre dret de viure en pau. Una revista que considerem imprescindible perquè tot i trobar-nos en ple segle XXI, la humanitat continua immersa en guerres i conflictes, desigualtats i violacions constants dels drets humans.
Però… què és la pau?
«Avui en dia, considerem que la pau és una situació en la qual no hi ha violència de cap tipus. Contra res ni contra ningú, sigui de manera directa o indirecta. La pau, doncs, existeix realment quan les persones cooperen entre elles de manera respectuosa amb tot allò que les envolta.» Així explica la Berta Rubio a la secció Suma coneixements quin és el verdader significat d’aquest mot.
En definitiva, la pau és l’absència de guerres i conflictes. La pau és seguretat, és que cap persona passi gana i que tothom tingui un lloc digne per viure. La pau és que no hi hagi pobresa energètica, que totes les persones del món puguin accedir a les vacunes i que hom pugui gaudir d’un lloc de feina amb un salari digne. La pau és viure sense haver-nos d’angoixar pel canvi climàtic o per la desaparició d’algunes espècies. La pau és tot això i tantes i tantes altres coses…
Alguns personatges del món de la política, el pacifisme o l’educació ens han regalat frases que val la pena recordar pel valor que atresoren. L’activista i polític Nelson Mandela va definir molt bé el concepte de pau. «La pau no és simplement l’absència de conflicte; la pau és la creació d’un entorn en el qual tothom pugui prosperar.» Val!, però com ho fem?
La resposta sembla senzilla. Educant per la pau; la manera més eficaç de construir una societat més pacífica i, probablement, l’única opció possible. Ja ho deia Maria Montessori, pedagoga i creadora del mètode educatiu Montessori: «tothom parla de pau, però ningú educa per la pau». De fet, vivim en una societat on prima la competència en detriment de la cooperació.
Hi ha una altra frase que ens recorda i reafirma la importància d’educar per la pau. El també polític i activista Mahatma Gandhi deia; «no hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí».
Si la pau és el camí, comencem a transitar-lo.
Què podem fer per educar per la pau?
D’entrada, prendre consciència, és l’única manera de provocar el canvi. A casa els nostres actes, la manera de relacionar-nos amb els infants que conviuen amb nosaltres, han d’estar en línia amb tot el que verbalitzem, però diria que fomentar el respecte és la clau de tot plegat. Respectar les altres persones, abolir de la nostra vida la violència de qualsevol mena, i abraçar la diferència ens ajudarà a construir una societat més empàtica capaç de trobar solucions pacífiques als conflictes.
Però per educar per la pau també ens calen persones amb un sentit crític desenvolupat capaces d’analitzar la nostra manera d’habitar aquest món. Persones amb capacitat d’aprofundir i reflexionar al voltant d’un repte o un problema. I per descomptat necessitem treballar el compromís i la iniciativa per aconseguir una societat que s’allunyi de l’individualisme a favor de la col·lectivitat. En definitiva, gràcies als petits passos assolirem la transformació social necessària per començar a transitar el camí de la verdadera pau.
Si vols aprofundir una miqueta més en la cultura de la pau no et perdis aquests 25 arguments que comparteix FundiPau. Segur que t’ajuden a posar en marxa el canvi.
Sara Molina
Editora de la revista Namaka
