Recomanat pel cicle de primària.

Durada: 1 hora cada activitat

Recomanat pel cicle mitjà i superior de primària.

Durada: 20 minuts cada fitxa

Aquesta ja és la quarta entrevista de Docents a l’Instagram i hem xerrat amb la Sònia, del compte @ambaccentobert_mestra. És mestra d’educació primària i forma part del grup de docents @profespapeltijera. El seu perfil d’Instagram està ple de recursos de tota mena: matemàtiques, llengua, medi, feminisme i molt més! La Sònia assegura en l’entrevista que llegiràs a continuació que ‘mai trobaràs un recurs al meu compte que no hagi utilitzat amb els nens i les nenes’. Per tant, ja ho veus que és una persona molt rigorosa, enamorada de la seva professió. 

Ariadna: Quan vas decidir ser mestra d’educació primària? Quants anys fa que ets docent? 

Sònia: Fa 5 anys que exerceixo com a mestra d’Educació Primària, el primer any vaig ser especialista  d’anglès de cicle superior i els següents he estat tutora de Cicle Mitjà. Aquest és el meu sisè curs.  El cert, però, és que sempre m’he sentit molt a prop d’aquesta professió, ja que la meva mare és  mestra. Quan jo era petita anava a la mateixa escola en què treballava ella i quan feia secundària,  sempre que podia, em colava a la seva aula per mirar com treballava i per ajudar-la amb l’alumnat.  Gairebé preferia passar les estones d’esbarjo a la seva classe que amb les meves amigues i amics.  A l’hora de plegar, mentre ella acabava de preparar les activitats per al dia següent, em podia  passar estona observant la seva aula, sempre la tenia molt cuidada! 

Crec, doncs que si sóc mestra, és perquè la meva mare ha estat capaç de transmetre’m la seva  vocació ja que sempre ha viscut l’escola amb ganes, empenta i molt d’amor. 

Ariadna: La creació de recursos per a l’aula és una activitat que ja vas començar a la universitat o quan? 

Sònia: Quan surts de la universitat et penses que ja ets mestra i que estàs preparada per exercir, però  realment, quan trepitges l’aula com a docent per primera vegada, amb la responsabilitat que això  implica, te n’adones que és llavors quan comences a aprendre a ser mestra. De fet, cinc anys  després, encara continuo aprenent cada dia. La creació de recursos doncs, no va començar en  l’etapa universitària, ja que en aquell moment encara no coneixia la necessitat de disposar de  material variat i motivador per treballar amb els infants, sinó que vaig començar a crear materials  quan era especialista d’anglès i necessitava crear els meus propis recursos per treballar el  vocabulari o l’expressió oral i mantenir l’atenció i les ganes d’aprendre dels nens i les nenes. 

Ariadna: Què és el que t’agrada més del teu compte a Instagram?  

Sònia: Iniciar-me al món d’Instagram no va ser una decisió fàcil i de fet, encara ara no ho és. De vegades  penses que no estàs prou activa o que t’hi hauries d’implicar més i fer publicacions diàries, però he  pres la decisió de dedicar-hi un temps relatiu ja que no vull quedar absorbida per les xarxes i l’ús  de les noves tecnologies.  

En un inici vaig decidir començar a publicar recursos per tal que el nostre col·lectiu tingués a  l’abast materials en català per treballar els continguts a l’aula d’una manera més motivadora. Tot i  així, quan comences a compartir propostes i recursos didàctics a les xarxes moltes persones et  prenen com a referent (sense que realment ho siguis!) i aquest fet fa que sovint vulguis crear més  recursos dels que ets capaç d’utilitzar a l’aula i que comencis a “crear per crear”. El que més  m’agrada del meu compte és que els materials i recursos que comparteixo els utilitzo de manera  real a l’aula i que abans de compartir-los els he fet servir amb l’alumnat i m’han funcionat. Mai  trobaràs un recurs al meu compte que no hagi utilitzat amb els nens i nenes.

Ariadna: Què és el que creus que necessiten més els infants de primària? 

Sònia: Penso que estem vivint anys de canvi en els quals apareixen noves necessitats i els i les docents  hem de posar el focus en aspectes que mai abans havíem tingut en compte, com per exemple la  salut mental, l’accés a les xarxes socials, l’addició als videojocs…. La nostra societat cada vegada és  més complexa, diversa i amb unes exigències molt altes i les famílies pateixen múltiples situacions  d’estrès, ja que compaginar la vida laboral amb la familiar és un autèntic repte. En aquest sentit,  doncs, ens trobem amb infants que reben poc acompanyament per part de les seves famílies o  sobretot, infants que no tenen límits. Considero doncs que és essencial que els límits els trobin a  algun lloc, preferentment a casa, però de no ser així, és una tasca més que ha d’assumir l’equip  docent.  

"El primer que canviaria és el nombre de nens i nenes per aula, ja que ajudaria molt a millorar la nostra tasca docent, els resultats i l‘evolució acadèmica de l’alumnat"

Ariadna: Formes part de @profespapeltijera, consideres important donar-se suport i compartir idees i  recursos entre mestres? 

Sònia: Sí i tant, totalment! Ho trobo molt necessari. Sovint penso que els docents no acabem de ser prou  bon col·lectiu i que de vegades fem poca xarxa. La nostra feina ens ocupa gran part de les hores  del dia ja que en general, poca gent plega a les 5. Sí, a les 5 potser sortim de l’escola però moltes  hores les dediquem a pensar les activitats que farem durant les properes setmanes, buscar idees,  recursos, fitxes, bones pràctiques…Disposar d’un espai on poder compartir de manera gratuïta o  de pagament diferents recursos i propostes fa que docents amb menys temps o més obligacions  familiars i personals puguin disposar fàcilment de material enriquidor per a les seves classes. A  més a més, cal tenir en compte que per preparar les nostres classes, actualment disposem de les  mateixes hores setmanals, (2h des del gener d’aquest curs) que anys enrere, on tots els docents  treballaven amb llibres. Preparar-te les classes partint de situacions d’aprenentatge, de projectes,  de caixes d’aprenentatge,… comporta molt més temps que no pas dues hores a la setmana i trobar  idees i recursos a la xarxa ens ajuda un mica. Així doncs, em sembla meravellosa la generositat per  part de mestres que comparteixen les seves propostes mitjançant Instagram o qualsevol  plataforma. 

Ariadna: I, per acabar, si poguessis canviar una cosa sobre ser docent, que canviaries? 

Sònia: Ser mestra és una feina preciosa plena de moments molt bonics. Acompanyar les nenes i nens en  el seu recorregut escolar i formar part del seu creixement personal és un repte molt satisfactori, ja  que et permet veure’n l’evolució i recollir els fruits sembrats. A més, sobretot si treballes a les  etapes més primerenques, reps molt amor per part del teu alumnat i això omple moltíssim. 

Tot i així, també és important assenyalar que és una feina molt absorbent que comporta una gran  càrrega mental. És difícil acabar la jornada i desconnectar de la gran quantitat de tasques que cal  preparar, corregir, organitzar… per les classes de la setmana. A més cal destacar que a les aules també hi vivim situacions i moments difícils, i m’atreviria a dir que cada vegada, aquests moments  són més freqüents. La diversitat a l’aula és enriquidora però també suposa un gran repte per a les 

docents, sobretot si comptem amb una ràtio d’entre 22 i 25 alumnes, ja no dic més (tot i que en  algunes aules arriben fins a 27!) perquè se’m fa impossible imaginar-m’ho. Així doncs, sens dubte,  el primer que canviaria és el nombre de nens i nenes per aula, ja que ajudaria molt a millorar la  nostra tasca docent, els resultats i l’evolució acadèmica de l’alumnat.  

En darrer lloc, un altre aspecte que canviaria és el tema burocràtic. La burocràcia se’ns menja. Les  tutores hem de dedicar molt temps a aquesta tasca, temps del qual no disposem i l’acabem posant  de la nostra vida personal. Val a dir que darrere les 7 hores de treball setmanal que hem de fer  teòricament a casa, s’hi amaguen una infinitat de tasques que superen, amb escreix, les 7 hores. 

També cal ressaltar que ser tutora no està gens compensat a nivell econòmic, i el volum de feina,  implicació i responsabilitat no té res a veure amb el d’un docent especialista. Jo que he estat a les  dues cares de la moneda, ho he pogut comparar. 

Malgrat això i sent conscient que cal millorar molts aspectes de la nostra feina, ara per ara, no  canviaria pas d’ofici! Els dies a les aules són dinàmics i al costat dels nens i nenes els vius molt  intensa i alegrament.

Cada dia arreu del món migren milers de persones. Els motius per migrar varien i moltes vegades són provocats per factors externs com pot ser una guerra, la pobresa o el canvi climàtic, entre d’altres. 

Sovint el viatge és difícil i molt arriscat. Algunes persones caminen durant dies, altres van amb cotxe o tren, algunes migren amb avió, vaixell o moltes altres es juguen la vida a bord de pasteres.

Aquestes persones estan invisibilitzades i es parla poc de la vulneració dels drets humans que pateixen. Amb aquests recursos volem oferir eines per a la canalla per ajudar-los a entendre aquesta realitat i ser persones més empàtiques.

     1. World Migration Report

La OIM, que és l’organització internacional per a les migracions, realitza estudis sobre la migració des de l’any 2000. L’últim publicat és del 2022 i està disponible en castellà, anglès, xinès, rus i francès.

És molt interessant mirar-lo a través de la pàgina web, ja que està explicat en infografies que un infant acompanyat d’una persona adulta que l’ajudi pot entendre. Ens mostra el mapa i la proporció de persones migrants que hi ha en cada país. L’Angeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms, sempre comenta que tots els infants haurien de tenir un mapa del món penjat a l’habitació, per entendre la magnitud del planeta Terra.

En l’informe també s’explica a través de línies els moviments migratoris que hi ha al món.

2. Ikonikus

Tant de bo us poguéssim oferir un joc de taula sobre migració, però ens ha estat impossible trobar-lo. Una demostració més de la poca importància que se li dona al tema. 

El joc Ikonikus es pot adaptar a qualsevol temàtica, per treballar les emocions que el tema ens fa sentir. A més hi poden jugar personetes a partir dels 7 anys. El joc és una baralla de cartes amb dibuixos variats que representen emocions. A cada torn un jugador ha d’agafar una carta i fer una pregunta, i posar-se a la pell de l’altre per endevinar com se sentiria l’altra persona en vers la situació descrita. D’aquesta manera es pot jugar fent preguntes sobre la migració, per reflexionar sobre com se senten les persones que migren.

3. Documental «Nacido en Siria»

Aquest documental en castellà «Nacido en Siria» que podeu trobar a Netflix recomanat per personetes a partir de 7 anys explica com un grup d’infants refugiats de Síria migran a un nou lloc.

 4. Un abrazo de 3 minutos

Com l’anterior, aquest també és un documental de Netflix, anomenat «Un abrazo de 3 minutos» i recomanat per infants majors de 7 anys, és molt curt, tan sols dura 30 minuts. En aquest es mostra el retrobament de famílies separades per la frontera dels Estats Units amb Mèxic, l’any 2018. És un documental molt emotiu que ajuda a entendre la inhumanitat dels murs i com de malament ho passen les famílies que han de migrar i separar-se.

 5. Tour virtual per l’interior del vaixell Astral d’Open Arms

En aquesta pàgina la fundació Open Arms permet veure virtualment com és el vaixell Astral, un dels que utilitzen per salvar vides al mig del mar Mediterrani.

6. InfoK – els refugiats de la guerra de Síria

Aquesta notícia de l’infoK on es parla dels refugiats de la guerra de Síria ajuda als infants a entendre la migració a través d’un cas concret i real.

 7. Rights Arcade

Amnistia Internacional és un moviment que vetlla perquè es respectin els drets humans arreu del món. El 2022 van crear un vídeojoc pel telèfon, anomenat Rights Arcade. Aquest té l’objectiu de conscienciar a la canalla sobre la importància dels drets humans.

En el joc s’ofereixen coneixements sobre el tema als infants i també se’ls anima a actuar quan hi ha drets que s’estan vulnerant. Es dona importància a drets com el de la llibertat d’expressió i el de llibertat de reunió pacífica. 

 8. Col·lecció de llibres «Contes a la deriva»

Open Arms juntament amb l’editorial La Galera, compta amb aquesta col·lecció de contes per als infants on s’expliquen històries reals de persones rescatades per l’ONG. En els contes aquestes persones reals estan representades per animals migrants que estan en perill d’extinció. 

Actualment, tenen tres llibres en aquesta col·lecció: el primer «la cançó de Josepha», el segon «la Sira i les seves germanes» i el tercer «el somni de la Mirabel».  

  9. Curtmetratge «Migrante»

En tan sols 5 minuts el curtmetratge «Migrante» mostra la realitat de diverses persones que han migrat i explica com se sentien, que troben a faltar del seu país, perquè van migrar, etcètera. Tot això ho fa a través d’animacions realitzades per diferents persones professionals del sector i diverses veus en off.

L’idioma del curtmetratge és el castellà perquè està produït a Argentina, per mostrar la diversitat cultural de llatinoamèrica.

10. Els drets i deures dels infants

Per últim, us oferim un dossier de fitxes de treballar per pintar i pensar fet per l’Ajuntament de Tarragona. Aquestes fitxes les pot fer cada nen o nena lliurement i és perquè tinguin empatia amb la resta de canalla i aprenguin que també tenen uns drets.

És interessant també que se’ls expliqui que aquests drets s’han de respectar, tot i que a molts països del món no s’està fent. El quadern està en color  i en blanc i negre per poder-lo pintar.

Buscant per les xarxes socials vaig conèixer Namaka. Una revista infantil pensada per a ser un passatemps i font d’informació i a la vegada educativa.

Enhorabona per la varietat d’activitats i de temes interessants que proposeu i per com d’acolorida presenteu la vostra revista. Verdaderament agrada i motiva molt l’alumnat.

M’emociona molt la gran qualitat que té la revista Namaka. Crec que és un tresor per als infants, però també pot ser de gran utilitat per treballar-la a l’aula.

En la tercera entrevista de Docents a l’Instagram hem xerrat amb la Miriam, del compte @abeceart. Ella és docent de primària i li encanta crear recursos educatius i compartir-los a través d’Instagram. A més és molt bona amb el món digital i domina a la perfecció eines com el Canva o el Genially. Com descobriràs a l’entrevista, és una persona amb molta vocació i molt implicada en les causes socials i en l’educació en valors.

Ariadna: M’encantaria conèixer com va sorgir la teva passió per ser docent?

Miriam: Recordo que des de ben petita volia ser mestra i no me’n penedeixo! Els/les mestres tenim l’oportunitat de millorar el món. 

He treballat amb alumnat de diferents nivells i la major satisfacció és quan ells/es es senten feliços amb tu, expressen que els motives per aprendre i mostren interès per allò que ensenyes. Penso que la motivació és la clau de la nostra professió. 

Considero que ser mestra és la professió més bonica del món, la que m’ha regalat moments molt bons i algun de dolents (que també els hi ha), però que a la vegada, m’obliga a seguir aprenent i creixent, perquè els nostres nens i nenes, sempre s’ho mereixen. 

Ariadna: Unint el món docent i el món d’Instagram. Com vas engegar el teu perfil d’Instagram i per què?

Miriam: Durant 5 anys he treballat com a educadora social a un centre obert (Barcelona) adreçat a infants i joves i, a les seves famílies, en risc d’exclusió social. Al centre realitzàvem una tasca preventiva fora de l’horari lectiu (educació no formal). Els educadors/es facilitàvem als menors diferents aprenentatges i moltes experiències per desenvolupar habilitats socials. Dissenyavem i dinamitzavem diferents projectes per atendre les necessitats bàsiques d’aquests nens i nenes. Des del meu Instagram personal vaig començar a seguir diferents comptes educatius d’IG que em van permetre agafar idees diverses per portar-les a la pràctica. En aquest moment, és quan vaig decidir crear el meu Instagram amb l’objectiu principal de compartir les meves experiències i activitats que feia amb els meus nens i nenes i, compartir la mirada amb altres professionals del món educatiu. El meu projecte és gràcies a cadascun d’aquells nens/es, ja que han estat i són part de la meva essència.

Ariadna: Ens encanten els teus recursos! D’on treus la inspiració per crear-los?

Miriam: Gràcies! Crec que la meva inspiració són els meus alumnes. Sempre parteixo de les seves necessitats. Què necessiten per aprendre? Què puc fer per a què entenguin i comprenguin un contingut? I, per a què estiguin més motivats? A partir d’aquí, és quan començo a crear. A vegades, dissenyo algun recurs i no funciona, però no passa res, s’ha d’agafar com un aprenentatge. Què puc millorar d’aquest recurs? Amb les XXSS tenim a l’abast infinitat de recursos. Però, són tots funcionals? Ens serveixen per al nostre alumnat? Considero que cal reflexionar molt sobre aquest tema i escoltar més allò que necessiten els nostres nens i nenes. 

Personalment, m’agrada molt crear per poder cercar amb els/les alumnes les millors formes d’aprendre. Considero que visc amb molta emoció cada recurs que és útil i cada error com una oportunitat d’aprenentatge. Penso que tots/es els professionals que ens dediquem al món educatiu, som professionals de l’esperança, perquè quan esperem que un nen/a avanci i provoquem diferents experiències perquè això succeeixi, és quan millor fem la nostra feina. 

Ariadna: En els teus primers anys com a docent creaves tu els materials o n’agafaves d’altres docents? Creus que la teva feina al perfil @abeceart ajuda a nous docents?

Miriam: Durant els meus primers anys com a docent agafava materials i idees d’altres companys/es, ja que tenien molta més experiència que jo. M’agrada molt aprendre dels altres i trobar aquelles persones “vitamina” que et fan créixer com a professional. Després, vaig començar a ser més autodidacta creant els meus propis materials. És una cosa que gaudeixo molt! Em puc tirar moltes hores dissenyant i creant! Em resulta satisfactori veure com una idea molt senzilla, es materialitza i després es porta a la pràctica i, funciona! 

Considero que la meva feina a través de la meva pàgina @abeceart sí que pot ajudar a diferents professionals i  famílies! (o almenys així ho desitjo!). Jo estic contenta, perquè moltes vegades rebo missatges agraïnt la meva tasca i em fan saber que facilito la feina del dia a dia. Darrera d’un perfil educatiu hi ha molta feina, per tant, totes aquestes mostres d’afecte, les agraeixo molt. 

Ariadna: Creus que hi ha empatia i col·laboració entre el món docent?

Miriam: Penso que caldria més empatia i col·laboració entre el món docent. A vegades sento que som un col·lectiu dividit i és una llàstima! Cal més respecte i entendre que entre tots i totes ens podem ajudar i aprendre els uns dels altres. Considero que hem d’estar agraïts i agraïdes de ser docents, ja que és una professió que ens permet compartir el que coneixem. Mostrar passió amb allò què hem descobert i que considerem que pot ajudar a altres professionals i/o famílies. Aquesta passió per ensenyar és el que hauríem de transmetre entre nosaltres. 

Ariadna: A la teva biografia d’Instagram dius que ajudes als altres a crear recursos! Com ho fas això?

Miriam: Sí! Des de fa uns anys imparteixo cursos de creació de recursos amb Canva i Genially. També faig formació a claustres. En aquests cursos els/les docents poden aprendre a crear recursos educatius, desde zero, que siguin funcionals i atractius pels seus alumnes. Des de la meva pàgina @abeceart també dono TIPS (consells) sobre diferents programes que poden resultar útils per a la creació d’aquests recursos. 

Ariadna: Al teu perfil hi trobem recursos de tota mena, alguns tenen valors molt importants com per treballar la diversitat de colors de la pell o el 25N per exemple. Per què creus que és important transmetre aquests valors a la canalla?

Miriam: Transmetre i educar en valors és fonamental per a que els infants s’adaptin a diferents ambients i hi puguin conviure correctament, solucionar conflictes i sentir-se bé amb ells/elles mateixos. Com a docents som responsables de la transmissió d’aquests valors, per això, dissenyo molts recursos transversals on es puguin treballar diferents valors per tal que l’alumnat prengui consciència. També és important entendre que no són ni han de ser recursos per un dia concret. Sinó que han de ser recursos que es treballin amb continuïtat, en el nostre dia a dia.

En la segona entrevista de Docents a l’Instagram hem xerrat amb l’Adrià Zurita, del compte @racoeducatiu, fa tres anys que és mestre a una escola de Blanes i té el grau en educació infantil i primària. Li agrada molt la lectura, ho descobrireu en aquesta entrevista, i a la seva biografia d’Instagram explica que està “aportant el meu petit gra de sorra a l’educació”. Un mestre amb molta vocació, motivació i moltes idees. Actualment, té en marxa el pòdcast ‘El Racó’ on parla sobre educació amb altres docents que tenen perfils a Instagram, el podeu escoltar a Spotify. Som-hi! Gaudeix de la lectura!

Ariadna: M’encantaria saber perquè vas decidir ser mestre? Què és el que més t’agrada de la professió? Com la vius tu?

Adrià: Doncs vaig arribar a ser mestre per un seguit de circumstàncies diverses i no  negaré pas que també va haver-hi una mica de sort. Crec que pertanyo al gran sector de persones que van arribar a 4 d’ESO sense  tenir gaire idea del que volia ser de gran i vaig triar el batxillerat científic  “perquè era el que més sortides tenia”. 

Vaig tenir la sort de realitzar 2n de batxillerat a l’estranger i va ser el que em va  fer decantar per magisteri finalment. Vaig estar vivint un any escolar a Michigan  (EEUU) amb una família jove que tenia tres fills. El fet d’ajudar-los i  acompanyar-los en el seu dia a dia escolar va fer néixer en mi una nova sensació, que crec que avui dia podríem anomenar com a vocació. Fins aquell  moment jo tenia clar que m’atreia tot el relacionat amb la part més “humana”  del món, és a dir, el contacte amb persones, ajudar-los i crear vincles de  qualitat. I a dia d’avui això és el que més m’atrau de ser mestre. 

Si una cosa tenia clara quan vaig decidir ser mestre era el que NO volia ser.  Tinc molt mal record de la meva etapa a secundària, vaig tenir la mala sort de  creuar-me amb molts mals professors que van marcar negativament aquells  quatre anys. Per tant, intento que tots aquells alumnes que es creuen al meu  camí no tinguin aquella mala experiència i, sobretot, que marxin sent millors persones que el dia que van entrar per primer cop a l’aula. 

Ariadna: Veig que ets llicenciat en educació infantil i primària. Què t’agrada més de cada etapa?

Adrià: Doncs tot i que sempre m’ha agradat més primària, aquest any m’ha tocat ser  especialista a infantil i m’ha sorprès gratament, tot i que són dos mons  completament diferents! Crec que el que més m’omple d’infantil és el dia a dia amb els nens. La seva  transparència, la seva puresa, l’amor que et transmeten de tantes maneres  diferents i l’esporàdic que arriben a ser. 

En canvi, a primària, m’agrada molt més donar la classe. Gaudeixo molt de les  converses i reflexions que arribem a tenir. És molt important escoltar-los i  deixar-los parlar. M’agrada crear un vincle que vagi més enllà de l’acadèmic per  poder fer que entenguin el sentit de les coses que fan i el perquè. Per exemple,  algú recorda el seu o la seva mestre/a explicant-li perquè posaven deures? I no  qüestiono si s’han de posar o no deures, sinó el sentit d’aquests. Jo recordo  estar fins a les 12 de la matinada acabant deures i sense entendre per què els havia de fer. Doncs la meva visió implica buscar aquest sentit a l’educació i fer que el grup classe evolucioni i es desenvolupin com a persones al llarg del curs  que compartim. 

Ariadna: Com vas decidir iniciar-te en el món d’Instagram? Quant de temps portes per aquesta plataforma?

Adrià: Sóc un compte molt jove, només porto des de finals d’octubre de 2022 i us seré sincer… vaig iniciar-me arrel de dos motius: de començar a Educació Infantil i  de voler compartir els meus recursos i la meva visió de l’educació amb altres educadors. 

En el primer cas, va ser pel canvi sobtat de primària a infantil i, com a conseqüència, volia buscar recursos que m’inspiressin a ensenyar psicomotricitat i anglès a infantil, ja que per a mi era un repte, era sortir de la  zona de confort.  

El segon, va ser perquè tenia recursos dels anys anteriors que crec que podien ser útils a altres docents. Gràcies a això, vaig poder acomplir altres projectes que feia temps que tenia pendents, com ara, el Club de Lectura. 

Ariadna: Al món de l’educació infantil i primària generalment veiem més dones que homes. Què diries a altres homes perquè trenquessis amb els estereotips i s’animessin a ser docents?

Adrià: Sí que és veritat i com a curiositat us diré que vaig ser l’únic noi de la meva classe. Però per a sobre del gènere crec que ha d’anar la vocació. Sobretot perquè penso (i crec parlar en nom de molts) que no és una feina amb la qual ens farem rics i, a més, està desvalorada socialment. No t’ho pintaré com un  camí de roses, perquè hauràs d’aguantar comentaris estereotipats i  desafortunats governats per la ignorància i hauràs de lluitar contra moltes  injustícies. Tot i això, el minimón que es crea a la classe amb els nens i a  l’escola és tan gratificant que es transforma en un viatge. Un viatge de  creixement personal tant per a tu com per als alumnes i això compensa tot el dolent que pugui tenir. 

Per tant, homes que em llegiu, si el fet del gènere és una qüestió que et tira enrere, però sents que és la teva vocació, ni t’ho pensis. Endavant! Perquè el  viatge que emprendràs no ho voldràs canviar per res! 

Ariadna: Al teu perfil d’Instagram veiem que li dones molt de valor a la lectura. Nosaltres vivim enamorades de les paraules clarament. Com treballes aquesta importància a la lectura amb la canalla a l’aula?

Adrià: Crec que aquesta resposta té molt a veure amb la pregunta següent i amb el que he esmentat anteriorment dels deures. I és que no entenc l’educació si no és a través del sentit. És a dir, l’escola té una fama de ser un lloc que mata les  ganes de llegir. Sobretot, perquè fa passar la lectura per l’obligació i els treballs obligatoris a l’acabar la lectura. És per això que, en comptes d’estimular l’amor per a la lectura, genera tot el contrari. Ho dic perquè ho he viscut a la meva pell tant sent alumne com mestre. 

Explico la meva experiència i visió en vers al  tema: D’igual manera que amb els deures, que s’havien de posar perquè és el que fa tothom, també va passar una cosa similar amb la lectura. Em van explicar que  els alumnes havien de llegir 10 minuts al matí, però no em van explicar el  perquè de la decisió. I crec que aquí resideix un dels grans problemes de  l’educació, que fem perquè és el que se suposa que és el que s’ha de fer sense  preguntar-se el perquè. Crec que tots sabem els grans beneficis que aporta la  lectura a les nostres vides, però davant d’aquesta decisió em vaig preguntar: per què he de fer això i perquè he d’obligar els alumnes a llegir? Des de llavors no els vaig a obligar a res més, ni a deures ni a llegir. Em vaig esforçar per fer-los veure el sentit que hi havia darrere d’aquestes coses. 

En el cas de la  lectura, vaig crear una motivació física (podeu trobar imatges i l’explicació al primer post del meu compte) on la lectura se’ls presentava com a quelcom  apetible i motivador. A més, vaig portar arreu de 50 llibres propis de casa i els hi vaig deixar que portessin seus amb l’objectiu de crear una biblioteca comuna  a classe. Vaig registrar l’evolució del projecte el qual he aplicat tant a 3r com a  5è. En ambdós casos la biblioteca va abastar més de 200 llibres i entre tota la  classe han arribat a llegir més de 300 llibres en total. La motivació com a tal és més complexa del que explico, hi havia certs rigors per analitzar la comprensió  de la lectura i assegurar que s’havia entès el que havien llegit i, amb això, no  vull dir que com més llegeixin millor, però sí que em vull centrar en aquell alumne que mai s’havia acabat un llibre a la seva vida i que, gràcies a un bon  acompanyament lector, s’ha acabat llegint 5. Això és una gran victòria i el camí  pel qual crec que hem de seguir. 

Al final, he vist que quan menys he obligat a fer coses i de més sentit he dotat a  aquestes, menys els hi ha costat fer-les i amb més gust els han fet (com ara els  deures o llegir). Hem de canviar aquest paradigma i deixar de fer coses sota els  lemes de “és el que tothom fa” o “perquè és bo llegir”. 

Ariadna: I per acabar, una pregunta difícil, no pot faltar, quin creus que és el repte actual de l’educació?

Adrià: Doncs crec que he deixat clar el meu parer amb les respostes anteriors, però  faré un breu resum a manera de conclusió! 

Podria dividir el meu discurs en dos pilars, en dotar de sentit a tot el que fem  dintre de l’escola: saber quin és el nostre camí, cap a on volem anar i  preguntar-nos perquè fem segons quines coses. I, l’altre gran repte, és el de  deixar l’obligació a l’escola i estimular la curiositat dels alumnes. Quants, igual  que he explicat amb el meu testimoni, hem arribat a 4t de l’ESO sense tenir ni  idea de què és el que t’agrada? No sé quina és la solució a això, però crec que  d’alguna manera a l’escola hauria d’existir un projecte vitalici que serveixi per estimular, descobrir i potenciar la teva vocació i, així, acabar la formació  obligatòria amb un mínim de coneixença del que has vingut a aportar a aquest  món. Com deia Viktor Frankl: en realitat, no té importància el que esperem de la vida, sinó el que la vida espera de nosaltres.

Ariadna: I per acabar, una pregunta difícil, no pot faltar, quin creus que és el repte actual de l’educació?

Adrià: Doncs crec que he deixat clar el meu parer amb les respostes anteriors, però  faré un breu resum a manera de conclusió! 

Podria dividir el meu discurs en dos pilars, en dotar de sentit a tot el que fem  dintre de l’escola: saber quin és el nostre camí, cap a on volem anar i  preguntar-nos perquè fem segons quines coses. I, l’altre gran repte, és el de  deixar l’obligació a l’escola i estimular la curiositat dels alumnes. Quants, igual  que he explicat amb el meu testimoni, hem arribat a 4t de l’ESO sense tenir ni  idea de què és el que t’agrada? No sé quina és la solució a això, però crec que  d’alguna manera a l’escola hauria d’existir un projecte vitalici que serveixi per estimular, descobrir i potenciar la teva vocació i, així, acabar la formació  obligatòria amb un mínim de coneixença del que has vingut a aportar a aquest  món. Com deia Viktor Frankl: en realitat, no té importància el que esperem de la vida, sinó el que la vida espera de nosaltres.

Recomanat pel cicle superior de primària.

Recomanat pel cicle superior de primària.

Durada: 1 hora

Actualment, hi ha moltes maneres d’ensenyar, cada docent de primària crea un món dins l’aula plena de recursos per motivar a la canalla. Aquest món es trasllada a l’Instagram, on trobem una gran xarxa de professors i professores que comparteixen els seus recursos, així com també parlen de la seva professió. 

Hem volgut parlar amb la Sílvia, la mestra que hi ha darrere del compte @jugant_i_aprenent. Ella és professora des del setembre de 2008 d’infantil i primària, des de 2010 té plaça fixa en una escola pública i és mare de dos bessons de 8 anys. Aquest curs és mestra de l’aula d’i5. 

Ariadna: Començem pels inicis, per què vas decidir estudiar el grau d’educació? Ho tenies clar des de petita?

Sílvia: Des de petita sempre m’ha agradat el món de l’educació. A l’escola m’agradava molt aprendre, era una nena aplicada que li agradava molt fer les tasques diàries, i sobretot les coses de caire més creatiu. Sempre m’havia agradat tot el que tenia relació amb els infants, però quan estava al batxillerat vaig dubtar entre fer psicologia o fer de mestra. Davant del dubte, tot hi que vaig fer la selectivitat, vaig decidir fer el tècnic d’educació infantil . Durant el cicle vaig gaudir molt, m’agradava pensar i crear propostes per infants i quan vaig fer les pràctiques vaig veure que dins d’una aula em sentia molt be. 

Durant els estius també feia de monitora del casal amb infants sobretot de l’etapa d’infantil que tot i que la filosofia és diferent de l’escola, també fèiem moltes propostes dins d’aula i m’agradava molt.  Així que al acabar el cicle, vaig decidir continuar estudiant però aquesta vegada anant a la universitat a fer, en aquell moment, la diplomatura d’educació infantil, intercalant també als migdies fent de monitora de menjador. Així que ja pots veure que el meu món sempre ha estat envoltant d’infants, de pensar i fer propostes.

Ariadna: A la teva biografia et defineixes com “amant dels diy i jocs lowcost” això és el que et va motivar a endinsar-te en la creació de materials a l’Instagram?

Sílvia: Reconec que sóc molt activa i necessito anar fent canvis, anar creant i introduint coses noves sobretot per anar despertant els interessos dels infants, fent que la seva motivació es mantingui. Tot el material que comparteixo per xarxes socials són materials que faig per l’escola o bé a casa amb els meus fills, però que penso que si pot servir a la resta ja em fa feliç saber que arriba a altres aules o llars. Em va motivar a crear el compte d’instagram arrel del confinament, tot i que unes amigues meves feia temps que m’ho deien ja que sempre els donava idees i ensenyava el que feia i els agradava. I al final vaig dir… perquè no? així compartiré idees que potser poden arribar a més gent i els hi pot ser útil. 

Ariadna: Consideres que l’Instagram és una plataforma d’inspiració per a molts docents?

Sílvia: És una xarxa social molt potent en la que les propostes mai acaben, sempre tens coses noves a veure, variants d’activitats que tenies pensades o que fas i que acabes veient que són mes atractives. A més que és un lloc en que acabes coneixent i establint lligams amb docents amb els que pots compartir moltes coses i no només materials. 

Ariadna: Quant temps dediques a la creació de materials? Notes que amb aquests els infants aprenen més ràpidament?

Sílvia: Vaig creant material en funció del que vaig veient a l’aula, de l’evolució dels infants, dels seus interessos…però per les nits o pels matins abans d’iniciar la rutina sempre és moment de crear coses. Sembla que no implica molt de temps però si miréssim bé el rellotge, serien moltes hores , més de les que ens imaginem, les que acabem dedicant fora de l’aula per fer tot això. Jo m’adono que els infants necessiten coses adaptades als seus interessos, que els agraden molt els canvis, les novetats i això fa que la majoria mantingui la capacitat exploratòria per veure els materials i per fer i provar les diferents propostes.

Ariadna: He estat xafardejant els recursos del teu compte d’Instagram i m’ha sorprès una dinàmica que vas organitzar per la reunió d’inici de curs per a les famílies! Aquestes valoren tota la feina que fas?

Sílvia: Doncs fins a dia d’avui m’he sentit molt acompanyada per les famílies, sempre he tingut un bon feedback i molts de manera explicita han valorat i fet èmfasis en com i que aprenen els seus fills/es amb mi, cosa que també m’agrada saber i que fa sentir molt bé. A la reunió, jo em fixava en les famílies, en com anaven arribant, com miraven la sorpresa que els havien deixat els seus fills i m’encantava! Alguns/es ho expressaven oralment però altres amb la seva cara també!  Jo crec que tot i que moltes vegades no ens ho fan saber , ells/es s’adonen de la feina que hi ha al darrere i sobretot per les coses que els infants van explicant a casa i la seva evolució.

Ariadna: I ja per acabar, em poso una mica reflexiva i t’he de fer una d’aquelles preguntes difícils: que creus que és el millor de ser docent?

Sílvia: Tú ho has dit, pregunta difícil! Però el fet de poder acompanyar als infants i anar oferint tot allò que els va preparant per la vida, poder treure el millor d’ells/es i que sobretot gaudeixin del seu procés d’aprenentatge i del dia a dia. Tot i que m’implica molt fora i dins de l’escola, ja que la jornada laboral no només és dins del centre, i hi ha moments de tot tipus ja que no tots els moments són bonics i ideals, tinc la sort de treballar en el que més m’agrada i rodejada sempre d’infants. 

Recomanat pel cicle inicial, mitjà i superior de primària

Durada: 1 hora