OPERACIÓ BIQUINI ! Un llibre de lectura obligatòria per a famílies!

Aquest llibre t’agradarà si t’interessen temes com la diversitat de cossos, la grassofòbia, la normativitat estètica o la vergonya corporal, entre mooolts d’altres.

La història comença així:

Vibra el mòbil. Missatge entrant. És la Jana. Proposa que celebrem el seu aniversari a —sorpresa!— la platja. 

LA PITJOR NOTÍCIA EN ANYS. EM MORO. KILL ME.

L’editorial Flamboyant acaba de publicar Operació Biquini, un llibre punyent i molt divertit escrit per l’actriu i activista Júlia Barceló i magistralment il·lustrat per la Camille Vannier. Des de Namaka parlem amb elles per descobrir qui és la Sol, protagonista d’aquesta història, i aquelles circumstàncies que la conviden a iniciar el camí cap a l’alliberament de la pressió estètica.                                

«La Sol no és una persona grassa, no és una persona que té una corporalitat no normativa, sinó que podria ser moltes de nosaltres. Volia que fos una història realment senzilla per la qual hem passat gairebé totes les dones i molts homes també i que de cop ens trobéssim amb diferents problemàtiques; la gent que ha fet dieta, la gent que no ha volgut anar a la platja perquè ha sentit que el seu cos no era vàlid, la gent que ha anat al gimnàs de manera compulsiva, la gent que ha deixat de fer coses per culpa d’això o d’allò… I aquí va aparèixer la Sol» explica la Júlia, un personatge inventat, però que soc jo i també ets tu. Operació Biquini és un llibre pensat per a noies adolescents, però també és un llibre per a totes les dones, perquè el missatge connecta i de quina manera! «Tothom amb qui parlo m’ho diu, encara ara dones de quaranta, cinquanta o seixanta anys pateixen problemes de pressió estètica!» continua. La Camille intervé: «Quan la Júlia em va dir que la història anava d’una nena a la qual conviden a una festa a la platja i està ratlladíssima perquè anirà amb biquini, vaig dir.. a mi això em va passar la setmana passada.» i totes tres riem. 

I riem perquè l’humor ens ajuda a relativitzar, a parlar de les coses que ens angoixen d’una manera més amable. Parlem doncs de les il·lustracions! «La Camille va aparèixer perquè la Paula Esparreguera (l’editora del llibre) i jo buscàvem una il·lustradora. La Camille encaixava molt amb el to d’humor i la manera que té de representar uns cossos que en el fons no són importants.» «Parlant amb la Júlia —explica la Camille— li vaig proposar la idea següent: ja que aquest personatge està ratllat perquè té el cul gros, farem que el personatge tingui un cos diferent gairebé en cada il·lustració, però que es reconegui que és el mateix personatge. Perquè al final el seu cos no importa, allò que importa és el que té al cap. Jo vaig començar a treballar amb les il·lustracions amb aquesta òptica.» Efectivament, el cos de la Sol sempre és igual, però diferent. Ara els braços li arrosseguen per terra, ara no i així durant tot el llibre. 

A través de la història de la Sol, la Júlia posa el focus en la grassofòbia i en la societat que cruel i perversa, classifica els nostres cossos. Aquest és correcte, ok! Pots ensenyar-lo! Aquest no ho és, millor tapa’t bé i posa-hi remei. I a partir d’aquí l’angoixa i l’obsessió per canviar, canviar i canviar. Com molt bé diu la Júlia «Tu no neixes odiant el teu cos. Sinó que són un munt de missatges que rebem que canvien la nostra percepció. Molts d’aquests missatges venen dels nuclis familiars, pares i mares que et diuen què has de fer amb el menjar, com has de tenir el cos o que hauries de fer dieta… A mi m’agradaria que tota aquella gent que tingui criatures a càrrec seu pugui llegir el llibre.» I nosaltres recolzem aquest desig i el recomanem, perquè el llibre és un revulsiu que et remou per dins. 

A mesura que avança la història, la Júlia incorpora altres personatge que ens ofereixen informació valuosa. L’Ariel és l’alter ego de la Sol, una mena de Pepito Grillo torturador que viu ben arrelat al seu cap. Un personatge indispensable i molt ben trobat. A banda, hi ha quatre personatges més que comenten des d’òptiques molt diferents tot allò que viu la Sol. «Jo tenia molt clar que volia que quedés molt present el missatge social. No només parlem d’allò que ens passa dins del cap (representat pel personatge de l’Ariel) sinó que sortim al carrer o entrem a internet i ja hi ha un munt de missatges que s’estan posicionant amb aquest tema. Hi havia aquests quatre conceptes que representa cadascun dels personatges dels quals parlàvem abans i que jo volia que apareguessin des d’un punt de vista divertit i fàcil.» Ens referim als personatges que encarnen el #bodypolicing, el #bodyshaming i des d’un punt de vista més amable el #bodypositve i el #bodyneutral. Per la seva banda, la Camille afegeix, «quan la Júlia em va comentar la idea d’aquests personatges que estan comentant l’acció vaig pensar que eren una mica els personatges que et fan de mirall perquè diuen coses que tu has pogut dir i que ara ja no tornaràs a dir.» La Camille no pot tenir més raó. El llibre també t’ajuda a fer autocrítica. «Que hi hagi dos personatges que segueixen dues tendències que hem fet tothom, però també dos personatges que intenten obrir dues maneres d’entendre les corporalitats i també de parlar amb les altres persones...» És fantàstic! «Per què no ens respectem una mica més?» Continua la Júlia. «Fins ara opinàvem dels cossos de la resta de persones i ho fèiem de manera gratuïta pensant que no passava res. I no, estem veient que no, que té una afectació molt gran que ningú sap el que hi ha darrere d’aquest cos, que cadascú té la seva lluita personal amb la seva corporalitat i les seves vergonyes i que és molt important deixar de comentar sobre els cossos de la resta.»

«La representació dels cossos és importantíssima i hem de prendre consciència que hem de representar tota la diversitat corporal a tots els espais possibles, perquè és l'única manera de què els cossos entenguin que són vàlids. Si tu dius algú, el teu cos és vàlid, però no el veu representat enlloc, no el veu validat enlloc, és molt difícil que aquesta persona es validi. Per tant, hem de ser actius en la defensa de la diversitat corporal. I després ser molt conscients que això és col·lectiu. Que és un sistema patriarcal i capitalista que vol que els nostres cossos estiguin controlats d’aquesta manera, que és una manera molt efectiva perquè hi ha moltíssima gent que s’enriqueix. Jo crec que parlar-ho, ser conscients de l’engranatge, compartir-ho, per mí això és el primer pas i és importantíssim!»

I sí, ho és. Però el llibre encara va més enllà quan la Júlia i la Camille ens presenten els amics de la Sol. «Jo, com a protagonista, la Sol, tinc aquestes mogudes, però alhora tinc companys al voltant que pateixen una violència molt més terrible que la meva, una violència que ve d’un lloc estructural. I que a banda de la grassofòbia hi ha tantíssimes altres opressions com la transfòbia, que ara mateix la tenim molt present.» I la Júlia conclou: «això no és una lluita individual, és una lluita conjunta que ens ha de servir per conviure i perquè tothom estigui més a gust amb els seus cossos i amb els cossos de la resta». 

Si tens ganes de més, escolta l’entrevista completa aquí:

També parlem del procés de creació del llibre, de les il·lustracions de la Camille i aprofundim, encara més, en el missatge del llibre.

Sara Molina

Editora de la revista Namaka