L'any 2017 l'Institut d'Infància i d’Adolescència va elaborar l'informe Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. En aquest es mostra que el 59,9% de les nenes d'entre 10 i 12 anys que hi van participar no estaven satisfetes amb el seu cos, i en el cas dels nens un 40,2%. Aquestes dades es poden extrapolar a tot Catalunya, i, segurament, a tot el món.
La pressió social és una de les principals causes. Per això, treballar des de la infància per acceptar el propi cos i estimar-lo tal com és, és vital. Una manera molt bàsica de fer-ho és començant per allò tan perillós: els comentaris, tant cap a nosaltres, cap als altres i cap al propi infant.
Pel que fa als propis comentaris que moltes vegades fem sense adonar-nos-en, cal tenir present que la canalla ens escolta, i podem traspassar-li aquestes inseguretats. També hem de considerar els comentaris que fem cap a l'altra gent: tant persones conegudes com desconegudes. Tal com es diu ara, "no facis cap comentari del cos d'una altra persona que no pugui canviar-ho en tres segons". I, que es pot canviar en tres segons et preguntaràs? Doncs si se li ha quedat un tros d'espinacs entre les dents. Però, pot aprimar-se en tres segons, oi que no? Doncs millor no realitzar el comentari.
I, per últim, tenim el més perillós, fer comentaris al nostre fill o filla sobre el seu físic o només fer-li elogis relacionats amb aquest: "que guapa vas amb aquest vestit", "se't veu molt prima amb aquest pantaló" o "amb aquestes taques a la cara no t'estimarà ningú, no et toquis les crostes".
Alhora, si nosaltres no fem aquesta mena de comentaris, la canalla entendrà que no s'han de fer, que cadascú té el seu cos amb les seves característiques i tots són igual de vàlids i valuosos.
El moviment Body Positive promou aquest missatge, defensa que tots els cossos són vàlids. I aquesta idea cal promoure-la des d'edats primerenques, perquè si es normalitza la diversitat de cossos s’aprendrà a respectar-la.
Gravem-nos a foc la frase que diu la Julia Barceló al seu llibre Operació Biquini: Els nostres cossos no determinen el nostre valor. Ensenyem a la canalla que són genials com a persones per un munt de motius, i el seu cos no és un d'aquests, simplement és l'eina, tal com diem a Namaka, que et permet fer coses extraordinàries.
Després de llegir aquestes paraules pensaràs: jo només vull que el meu infant estigui sa... i tota la raó! Cal tenir uns bons hàbits per salut, com menjar sa, fer esport, no tocar-nos les crostes perquè es poden infectar, etcètera. Però tots els comentaris han d’enfocar-se amb el missatge de la cura i no de la bellesa.
Aquí us oferim 3 recursos per treballar l’estima cap al propi cos amb els vostres infants:
- No vull tenir el cabell arrissat
Aquest conte explica amb to d’humor tot el que fa una nena que lluita contra el seu cabell arrissat, perquè vol aconseguir que allisar-lo. D’aquesta manera es treballa l’acceptació personal cap al propi físic i l’estima d’aquest.
Aquesta pel·lícula explica la història de la família Hoover, on l’Olive, la nena petita de la família, vol participar en un concurs de bellesa, encara que no compleix els estereotips marcats per la societat. Per un cop de sort, la inviten a participar en el concurs ‘Pequeña Miss Sunshine’ i, a partir d’aquí, s’inicien uns dies divertits plens de sorpreses amb un to d’humor.
- El joc de la targeta de presentació
Aquest joc va acompanyat d’un toc de creativitat. Consisteix en què l’infant ha de retallar una cartolina en forma de rectangle de 10cm x 6cm. En aquesta ha de crear una targeta personalitzada que utilitzarà per presentar-se als seus amics i a la família. A part de dibuixar-hi ha d’escriure-hi qualitats o habilitats seves. D’aquesta manera es treballa aquest amor cap a un mateix, no físic, sinó d'allò que té facilitat per a fer.
