El que passa després d'escoltar les paraules tens càncer no és fàcil. Digerir la notícia, comprendre com et sents respecte al diagnòstic, i veure com canviarà la teva vida pot ser aclaparador.
Però encara ho és més si penses en el moment de donar-li aquesta notícia al teu fill. Ningú està preparat per a comunicar una notícia així, però quan passa volem fer-ho de manera que impacti el mínim possible al seu desenvolupament psíquic i emocional. Si és el teu cas, espero que aquesta petita guia t'ajudi en aquesta difícil tasca.
No és recomanable esperar massa després del diagnòstic, perquè els nens saben de seguida que alguna cosa va malament, i és important que quan els expliquis el que passa siguis honesta.
En aquest article et proposem una guia de tasques que et serviran per a comunicar la notícia al teu fill, prendre un pla d'acció i estar atenta als símptomes que ens podrien indicar que alguna cosa no va bé.
La primera tasca: Recupera la teva pròpia sensació de calma
Ocupa't primer de les teves emocions. Entén com et sents respecte al diagnòstic i el pronòstic. Tracta de recuperar una mínima sensació de calma abans de parlar amb el teu fill. La presencia adulta tranquil·la és el que necessitarà per a no perdre la seva sensació de seguretat.
Reconeix què et passa. Sents ràbia respecte al diagnòstic? Por? Sensació d'injustícia? Tristesa? Qualsevol cosa que sentis és acceptada. Només nota les emocions, dóna'ls lloc. Entenent que tot el que ara sents tornarà a poc a poc al seu estat base; però cal transitar per aquests estats.
Para esment a les sensacions. Per a regular-les, t'ajudarà posar els peus a terra. Prendre temps per a mirar a poc a poc al voltant (orientar-te en l'espai), buscar el lloc del cos que estigui més tranquil o observar un objecte, mascota o pensament que et faci sentir còmoda i et retorni a una sensació de calma. Prova això quan sentis que et desregules i fes l'exercici sentint com a poc a poc tornes al teu estat base.
Pren temps per a tu. Per a conèixer les teves respostes, les teves emocions i per a connectar amb els teus recursos. Explica què t'està succeint a algú de confiança. Una amiga, un familiar... t'ajudarà a veure quines emocions es posen en joc en donar la notícia.
Prendre't temps per a acceptar el que ha succeït t'ajudarà a poder centrar-te després en les necessitats del nen.
La segona tasca: Maneja les emocions de la notícia
Cerca un moment tranquil, i en un lloc privat per a comunicar-te amb el teu fill. És important que estigui calmat i que tingueu temps suficient per a gestionar el que sorgeixi en la situació.
La notícia, independentment d'amb quanta delicadesa la comuniquem; anirà seguida per algunes reaccions emocionals. La teva tasca com a mare, és donar espai al nen per a adonar-se i expressar aquestes emocions i sensacions per a així evitar que es quedin bloquejades. Confia en la teva capacitat per a comunicar i en la capacitat del teu fill per a processar i sanar.
Fes-li saber que està bé expressar les seves emocions si, per exemple, necessita plorar, té por o s'enfada. Si abans has treballat amb ell llenguatge emocional i tens per exemple targetes d'emocions; estarà bé si junts identifiqueu què és el que sent respecte al que acabes de comunicar-li.
Ajuda'l a centrar-se en les sensacions, per exemple: "Com sents als teus braços/panxa/cames? I aquesta sensació on està? Té una forma?" Dóna-li temps perquè pari i esment-hi als seus símptomes corporals, valida'ls i espera al fet que el cicle d'activació arribi al seu fi. Senyals com una respiració profunda, un badall, estirar-se o el cessament del plor indicaran que està recuperant l'estat de calma.
Valida la seva preocupació, respon a les seves preguntes i dóna-li temps per a processar la informació. La teva tasca és romandre amb el nen sent el seu contenidor segur. Utiliza una veu tranquil·la, posa fermes els teus peus al terra i ves ajudant-te a tu també a regular el que vas sentint.
Pots tenir material a mà que l'ajudi a expressar el que sent i a comprendre el que passa; per exemple, a través de dibuixos, o plastilina que pugui modelar. Una figura humana on puguis mostrar la part del cos afectada o un ninot que pugui fer de maniquí perquè puguis mostrar-li què et passa. El tacte profund ajudarà a calmar el teu fill. Posa la teva mà entre els seus omòplats o en les seves espatlles per a ajudar-lo a regular el malestar.
Alguns contes també ajuden a parlar del càncer amb els més petits, com "El álbum de mama", "Mama se'n va a la guerra" o "El mocador màgic"
La tercera tasca: Idea un pla centrat en les necessitats del teu fill.
Els nens per a sentir-se segurs necessiten preservar la seva sensació d'estabilitat i continuïtat. És important preparar al nen per al qual succeirà, i dir-li la veritat; encara que sense detalls innecessaris i amb un vocabulari adaptat a l'edat del nen.
Els nens necessiten saber com es veuran afectats en les seves pròpies rutines. Qui els portarà l'escola quan la mamà estigui al llit o a l'hospital; amb qui es quedaran si no es troba bé o qui els farà el menjar.
Per a mantenir l'estabilitat i la predictibilitat, és bona idea planificar (sempre que sigui possible) els períodes de separació i de quimioteràpia. Podeu, per exemple, elaborar un calendari junts que prepari al nen per al qual anirà succeint i l'ajudi a normalitzar-lo.
És important que el teu fill continuï sentint-se connectat a tu en els períodes d'absència, amb el que estaria bé tenir un objecte de vinculació. Serveix un peluix o una polsera que tingueu igual o que fabriqueu junts i us ajudi a romandre vinculats fins i tot quan no podeu veure-us.
També l'ajudarà a participar en la presa de decisions, per exemple, ajudar-te a decidir el mocador quan et caigui el pèl; comprar junts roba suau i agradable per a quan la mamà no se senti bé i ocupar-se de petites tasques com acostar-te al llit un got d'aigua.
Quarta tasca: Pren atenció als canvis
Als nens moltes vegades els costa posar paraules a com se senten. Sovint mostren les seves emocions a través dels seus patrons de joc, somni o relació amb els altres. Observa al teu fill i mira si alguna d'aquestes àrees canvia. Pot ser que dormi més, com a menys, comenci a tenir rabietes o en general les respostes emocionals es tornin exagerades. També és possible veure aquests símptomes al revés.
El més freqüent és que a l'escola es comencin a veure dificultats en la concentració, un retard en la lectoescriptura, cansament o problemes per a acabar tasques. Si això succeeix molt temps poden aparèixer les anomenades dificultats en l'aprenentatge, encara que en aquest cas, l'origen és una situació que per al nen està resultant traumàtica. Comunica't amb l'escola i explica'ls sobre el que esteu vivint a casa perquè els professors puguin estar més atents a aquests canvis. Demana que també t'avisin si hi ha canvis en la relació amb els seus companys; si per exemple s'aïlla o es baralla.
Alguns nens poden comportar-se com quan eren més petits. Per exemple, es fan pipí en el llit, no volen quedar-se sols o demanen que els donem menjar. Es tracta petites regressions a nivells de desenvolupament més primerencs, on ells se sentien més segurs.
És possible que puguin aparèixer el que anomenem "queixes somàtiques" dolor de panxa, de cap... No les minimitzis ni les prenguis com un crit d'atenció. Probablement és l'expressió que la situació que esteu vivint és difícil de processar per a ell i l'angoixa es desplaça al cos.
És important si sorgeixen símptomes, consultar a un psicòleg expert en trauma emocional. Ell t'orientarà sobre la millor manera de tractar cadascun dels símptomes. També si sorgeixen una vegada superada la situació; perquè en molts nens podem observar símptomes, mesos o anys després d'un succés traumàtic. L'orientació d'un professional capacitat ajudarà al teu fill a recuperar-se i a tu a dirigir millor el que passi i estar més tranquil.
La cinquena tasca (I la més important): Mima't i mima'l
És el moment de cuidar-te. De pensar en tu i en el que sents. No oblidis això. És important que el teu fill també vegi a una mare que es cuida; si no voldrà fer-ho ell, i es responsabilitzarà.
Continues sent el seu referent adult i el mirall a través del qual el teu fill veu el món. No oblidis donar-li un bon reflex del qual t'agradaria que fes ell en la teva situació. Deixa't ajudar, permet-te el descans, plorar alguna vegada i demana el que necessites.
Acarona't, tingues en compte les teves necessitats i dóna't espai en el procés de sanació.
I si ho necessites busca ajuda d'un professional que pugui acompanyar-te a tu en la gestió emocional. Recorda. Una mare estable, segura i tranquil·la és gran part del que necessita el teu fill per a sanar.
Si necessites més informació o t'interessa aquest tema, pots trobar interessant el llibre "Els teus fills a prova de traumes: Una guia parental per a infondre confiança, alegria i resiliència" escrit per Maggie Kline i Peter Levine.
Raquel Molero
Psicòloga col. 17144
Directora del centre AraPsicologia a Rubí i Barcelona (També visiten a Sabadell)
