Instagram és una gran font d’informació i un espai on moltes persones s’apropen per escoltar experiències d’altres persones i sentir-se menys soles. La criança és molt bonica, però dura a la vegada, i molts pares i mares s’han animat a compartir-la a través d’Instagram. Alguns donen consells, d’altres en fan humor… Però cal dir que generalment trobem més mares que pares.
Per això quan vaig descobrir el compte d’en Dani, @papambtomaquet, em va sorprendre i em va agradar. Perquè la criança no té gènere. En el seu perfil d’Instagram, dona-li un cop d’ull, representa moments amb el seu infant a través d’il·lustracions amb molta màgia i hem volgut parlar amb ell per conèixer com va iniciar aquest perfil i conèixer-lo una mica més!
Ariadna: He de començar preguntant-te el que em té més intrigada del teu perfil d’Instagram, per què quan dibuixes al teu infant el mostres com un tomàquet? Com se’t va ocórrer la idea?
Papambtomaquet: Doncs no ho he explicat mai en obert, i la veritat és que hi ha diverses raons que van confluir i un dia se’m va acudir “papa amb tomàquet”. Algunes són personals i encara no les vull compartir, però la més fàcil de compartir és la del respecte per la seva privacitat. Sovint a diferents llocs havia vist les cares dels infants tapades per tomàquets o pixel·lades, doncs m’ho apropio per evitar penjar imatges de les criatures a les xarxes. He representat altres infants amb caps de fruites, perquè és una bona metàfora per representar la riquesa de la diversitat.
Ariadna: T’he de dir que és molt difícil trobar homes a Instagram que parlin de la paternitat, per què creus que és? Com et vas animar tu a crear aquest perfil?
Papambtomaquet: En altres idiomes n’hi ha alguns més. En català som ben poquets. En general, el repte és poder parlar obertament dels processos vitals que transitem els homes i de com ens afecten, com els vivim… No és un tema només de la paternitat, sinó de com aportem nous relats de masculinitats que incorporen les cures i un ventall emocional ric. Jo vaig participar d’un projecte que es diu Canviem-ho, mentre la meva parella estava embarassada. Van ser unes sessions amb altres homes que estaven a punt d’esdevenir pares i on vaig veure que aquells dubtes, pors, il·lusions i emocions que jo estava sentint eren compartides per molts altres. I vaig recordar que els meus amics que havien passat per això no m’ho van poder compartir pel que fos… Vaig entendre que calia donar un lloc a aquest procés i fer-lo públic.
Ariadna: Consideres la il·lustració com la teva manera de representar situacions o d’expressar-te?
Papambtomaquet: Sí, en part. M’agrada molt escriure i fer fotos, tot plegat és una manera de fer memòria, perquè la veritat és que em costa recordar el que visc. A més, feia molt de temps que no dibuixava, abans de la paternitat no tenia la pulsió de comunicar el que vivia en el meu dia a dia.
Ariadna: Parlem de la paternitat, una pregunta difícil: el millor i el pitjor?
Papambtomaquet: Doncs m’agrada veure la paternitat com un intensificador de la vida. El que més m’agrada de la vida és millor quan ho faig amb el meu fill, fer excursions en família, cuidar les nostres plantes a quatre mans, dibuixar, cuinar… I el que menys m’agrada de la vida és més dur si ho visc amb ell, estar malalts, enfadats o estressats es fa més dur.
Ariadna: Ja que recentment hem publicat una revista sobre feminisme, aprofito per fer la coletilla. Consideres que els pares també han d’educar en clau feminista? O això només és cosa de dones?
Papambtomaquet: Abraçar el feminisme és cabdal per la nostra família i per la manera com volem viure. No sóc qui per fer-ne masses explicacions ni explicar-lo, però a la pràctica, ser corresponsable en la criança i en la vida familiar, possibilitar els seus aprenentatges i una bona riquesa d’interessos i evitar al màxim els estereotips de gènere que arriben a les criatures són coses que puc fer en positiu per educar en el feminisme.
Ariadna: Ens encanta el toc d’humor que afegeixes a les teves vinyetes! D’on treus la inspiració?
Papambtomaquet: Us ho agraeixo, em costa bastant fer publicacions divertides sense ser massa cínic o sense que sembli que estic alliçonant… Trec la inspiració del que vaig vivint i d’altres comptes de dibuixants… Però haig de dir que les millors publicacions acostumen a ser idea de la meva parella.
Ariadna: I, última pregunta, compartir la paternitat amb altres famílies ajuda?
Papambtomaquet: Absolutament. I tant! Poder-ne parlar, observar que el que vius amb les teves criatures té un paral·lel en les altres famílies ajuda molt a prendre la mesura, a anticipar-te o a consolar-te. Hi ha una frase que m’ajuda molt, la fan servir dues divulgadores de la maternitat, la Paola Roig i l’Andrea Ros: “No tens per què viure això sola”… Doncs jo me l’aplico perquè li trobo molta veritat. De fet és el punt de partida del compte Papambtomàquet, ens cal compartir i socialitzar la mapaternitat i la criança perquè ens ajuda a fer-ho millor, però sobretot per a sentir-nos acompanyats i mantenir la nostra salut mental.
Com Ariadna, després d’aquesta conversa que vam tenir a través del correu electrònic se’m queda molt bona boca i amb el cor ple de tendresa per la criança. I m’emporto la idea que aquests perfils com el de @papambtomaquet ajuden moltíssim a altres persones que tenen infants. Ah i molt important! Amb humor tot es viu millor!
