Sents que per les teves venes corren paraules que necessiten sortir en forma d’història? No saps com combinar tot allò que volta per la teva imaginació perquè tingui un sentit, faci por, riure o plorar? No pateixis, segur que aquí trobaràs l’empenta per poder llançar-t’hi i escriure tot allò que portes a dins. 

Quan escoltes la paraula micro, en què penses? Potser et ve al cap algun element de mida reduïda, com un microbi, però que sigui petit no significa pas que no sigui prou important. A més segons de quin microbi es tracti ens pot portar molts maldecaps! Doncs un microrelat és el mateix, un text, que malgrat sigui petit explica una gran història. 

1. Poques paraules i ben dites

El microrelat narra una història en poques línies, però no és el resum d’un conte o d’un relat més llarg. S’aconsella que no tingui més de cent mots i aquest serà el major repte al qual t’enfrontaràs. Aconseguir-ho no és fàcil perquè amb poques paraules has d’escriure una història que impacti, sorprengui o emocioni. 

Et pot ajudar si penses en els formats de comunicació breu que existeixen, com: la nota, el WhatsApp o Twitter, que segur has utilitzat en més d’una ocasió. En fer-ho, és molt probable que t’hagis hagut d’esprémer el cervell per trobar les paraules que puguin transmetre el missatge que necessitaves, veritat?

2. A l’hora de triar el o la protagonista

Pots utilitzar un personatge del teu entorn, algun ésser fantàstic que et cridi molt l’atenció o bé el o la protagonista d’algun relat o història que has llegit recentment. Si tries un personatge conegut per tothom, t’estalvies descriure’l, citar quin és el seu origen o explicar a què es dedica.

3. Quan pensis el títol

Estaria molt bé que aquest contingués algun element de la narració. Per exemple, si escrivim L’astronauta i la glacera, en el títol ja estem oferint molta informació, ja que s’especifica qui és el protagonista, com es pot sentir tenint en compte el lloc on es troba, on passa la història i en quina època ocorre, perquè a l’Edat MItjana no existien astronautes, veritat?

4. No te’n vagis per les branques

No pateixis, no t’has enfilar a cap arbre per escriure un microrelat! El que si cal és intentar eliminar aquelles paraules que formen part d’una frase o oració que poden ser prescindibles; per exemple, enlloc de dir fer un passeig, pots dir passejar. Però no només s’han d’eliminar paraules, sinó elements o passatges de la història que no resultin importants, com pot ser el fred que fa en una glacera, de què està formada o on podem trobar-ne, perquè tothom ja ho sap.

El fet que apareguin poques paraules permet al lector del microrelat dur a terme un exercici d’imaginació. Per aconseguir-ho és molt important que s’utilitzi un vocabulari molt precís i que les oracions o frases siguin el més curtes possibles. Pel que fa al tipus de mots que han d’aparèixer, cal evitar l’ús d’adjectius o altres recursos innecessaris que no ens aporten més informació de la que es necessita.

5. Final impactant

Molts microrelats acostumen a guardar la sorpresa de la història quan arriba el final o el desenllaç. Aquest ha de ser coherent i tenir sentit amb el que s’ha explicat fins aleshores. Per exemple, si pensem en la proposta de L’astronauta i la glacera podria ser sorprenent que aparegués algun ésser amagat entre el gel, però resultaria poc creïble que l’astronauta trobés un zoològic, un aeroport o un mercat per molt original que pogués semblar. No és fàcil, però tampoc impossible!

Escriure un microrelat et pot donar més feina de la que et pensaves, sobretot no et desanimis! Recordes quan vas aprendre a anar en bicicleta o a patinar, veritat que no ho vas aconseguir a la primera? Si ara hi vas és perquè no et vas rendir! Amb l’escriptura passa el mateix, s’ha d’esborrar el que s’ha escrit, cercar noves paraules, canviar part de l’argument… Tot això forma part del procés d’aprenentatge i tingues present sempre que a escriure s’aprèn escrivint.

Ara és el teu torn! Inventat un súper microrelat, i si no saps per on començar et donem una idea. Prova d’escriure el teu microrelat incloent aquestes paraules: Oset de peluix, cantant i planeta!

Autora: Elisenda Castells

Ja és aquí! Ja ha sortit la Namaka que ens omplirà de color, diversió i riures aquest estiu! Per aquesta nova publicació ens hem fet preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?». A la Namaka núm. 20 no prometem respondre totes les preguntes existencials, però, en canvi, en proposem de moltes més, despertarà la curiositat dels petits intrèpids i intrèpides i, un cop llegida, segur que voldran explorar l’espai exterior.

O potser també volen fer una mirada cap a l’interior dels ulls. A banda dels oftalmòlegs, algú s’ha parat a pensar què hi ha dins dels nostres ulls? No estem parlant de la còrnia, de l’iris, ni tan sols de la retina. I ara! Ens sembla molt més interessant trobar pastissos, pizzes de xocolata i un munt d’estrelles! Gràcies a les ulleres de l’àvia de la Míriam, la protagonista de la història Mira’m, trobareu allò que hi ha fora del nostre món. Però compte, perquè «Si mires molt profundament els ulls de l’altre, pots arribar a veure el futur».

Al marge de les històries més salvatges que s’han vist mai a una revista infantil, també hem fet una pinzellada a problemes universals que se’ns escapen de les mans. De què parlem? De la brossa espacial! L’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

Si has arribat fins aquí, possiblement sigui perquè et trobes palplantat davant d’una pàgina en blanc. Escriure no és cosa fàcil, en això t’hem de donar la raó. De fet, fins i tot aquells que més en saben tenen les seves pròpies crisis creatives i acostumen a utilitzar algunes tècniques per inspirar-se i cridar les muses. Si és que existeixen! 

A vegades el que cal és només una mica de calma, concentració i temps per fer un intens exercici de retrospecció. Si estàs intentant escriure un conte, és que en tu hi ha el neguit de la creació. Ho tens gairebé tot. Ens posem en marxa? Avui t’oferim cinc tips que no et pots perdre si vols començar a escriure contes creatius. 

1. Primer, dóna’t l’oportunitat 

És important que, abans de començar, no ho facis ja amb una actitud derrotista, pensant que el conte no et sortirà bé, que no serà prou original o que no tindrà gràcia. Si alguna vegada has fet l’exercici de crear històries amb infants, t’hauràs adonat que ells són, sense cap mena de dubte, els millors inventors d’històries.

Si l’has d’escriure tu sol, fes l’exercici de mirar com un nen. Des de la seva perspectiva tot és més fàcil i més màgic. Segur. Si comparteixes l’exercici d’escriure un conte amb un petit, oferiu-vos als dos l’oportunitat de crear, sense complexos. Per pura diversió. I en sortireu.

2. El joc de les associacions

No t’has rendit, oi? Doncs comencem. I com que crear és un joc, iniciarem aquest conte jugant. Abans de posar-te a la feina, cal pensar què explicaràs, què passarà en el teu conte… Et pot ajudar molt fer associacions entre objectes, sobretot si no són afins. Per exemple: un préssec, una granota i una rentadora. Què tal una goma d’esborrar, una corona i un grapat de nous? Prova-ho. A més d’aconseguir contes creatius, passaràs una gran estona. I faràs treballar el cap!

3. El món al revés 

Com seria un món on els gats volessin, les finestres fossin de xocolata i els llits de punxes? Inventar coses impossibles i boges és d’allò més divertit. Què faríem en un món ple de marrameus, de finestres mossegades i gent sense poder dormir? Aquests petits supòsits són grans desencadenants que us poden servir per generar contes molt creatius. 

4. Personatges capgirats 

Vet aquí un sastre poruc, uns porquets que no volien marxar de casa, un mag que no sabia fer màgia, un llop que era un tros de pa o una Bella sense gens ni mica d’intenció d’enamorar-se d’una Bèstia. En crear nous personatges, ancorats al nostre univers de contes clàssics, estem oferint-nos l’oportunitat de crear noves històries, més actuals, iròniques i divertides. I com que pensem que cal respectar la versió original dels contes perquè aquests compleixin la seva funció i oferir als infants la capacitat de ser crítics, replantejar-los després de conèixer l’original és una invitació a la creativitat, sí, però també a la reflexió i a sortir a l’encontre de noves realitats.

5. Inventa el teu personatge

I que aquest sigui el teu punt de partida. Un conte no es pot crear del no-res. Cal que la persona que l’escriu tingui referents i moltes històries al cap. Inventar un personatge propi és una tasca prou complexa perquè des d’aquest mateix en surti una història.

Pensa en el monstre de Frankenstein. Hi ha res més poderós que una criatura com aquella? Els nens i nenes en saben molt de crear nous personatges. Si treballeu junts en aquest conte, deixa que pensin en un protagonista fascinant. Si ho fas sol, torna als contes que de petit et van fascinar. Als que et fascinen ara. Un nou personatge està a punt de néixer i sabem que tindrà una història genial!