Calidoscopi

Març 2021 / Júlia Solans

Hi ha una coberta de llibre il·lustrada per la Sonia Pulido en la qual es veu un perfil de dona a l’interior que està composta per una dotzena de cares de dones que podem reconèixer fàcilment: reconeixem a l’actriu Katherine Hepburn, a la Chavela Vargas, a la jove Malala, entre d’altres. Com a peces perfectes d’un mosaic van construint un trencaclosques amb la forma del contorn del rostre de l’escriptora Virginia Woolf. Aquesta il·lustració representa la metàfora perfecta del que som les dones: coneixement compartit. Sense el coneixement compartit i transmès de les unes a les altres és difícil construir el nostre imaginari, tan invisible en tantes esferes públiques i privades de la societat.

El feminisme s’ha convertit per a les dones d’avui dia en una gran lliçó d’aprenentatge i d’intercanvi de sabers, de sofriments i de cabrejos comuns. Ens trobem en les places cridant juntes, ens protegim al carrer i treballem, amb més o menys dificultat, el noble art de la sororitat. Aquest verb estrany que només pot aplicar-se en la relació a les dones. Un verb només per a nosaltres.

Reivindico les reunions de dones, els xiuxiuejos de les dones, el tràfec a la cuina de les nostres mares i àvies com el naixement d’un germen de coneixement que es transmet de generació en generació. Hem canviat els plats i les olles per les terrasses al sol prenent vermuts i és aquí, en aquests nous espais, on em trobo amb les meves amigues. I en aquesta trobada, ens convertim en una sola, com aquest perfil de Virgina Woolf completat per tantes altres dones. Les nostres quatre veus tan diferents i diverses s’escolten, es donen temps unes a altres fins a compondre una melodia que, a vegades, sembla que només nosaltres puguem escoltar o desxifrar.

La dona de la qual parlo és aquesta dona que es construeix a partir d’altres dones, com un calidoscopi de veus, experiències i aprenentatges, perquè al trobar-nos entre nosaltres ens convertim en una sola.