En el moment que en vam proposar escriure aquest article, vaig recordar el que m’agradava que els meus pares i els meus avis em compressin revistes al quiosc. Cada diumenge al matí, el meu avi baixava al quiosc i comprava el diari i, jo sempre l’acompanyava. Els colors de les revistes, la seva olor i les imatges eren molt atractives per a mi, però segons deia el meu avi, el contingut no era de qualitat per a una nena d’aquella edat. Per tant, fins que no vaig ser més gran no vaig poder gaudir d’aquell gènere literari. Ara bé, si ara mateix Namaka estigués al quiosc, estic segura que tindria tota la col·lecció.

Namaka és una revista que ho té tot. Començant pels textos de totes les tipologies textuals, de poesies a contes i de contes a textos científics, parlant sobre temàtiques atractives per als infants, de dinosaures, d’experiments, d’històries… A més a més, les seves il·lustracions i els diferents tipus de lletra que podem trobar fan que sigui molt entretingut llegir-la.

 

És una revista ideal per a portar a tot arreu i fer un cop d’ull en qualsevol moment, ja que a part dels textos podem trobar jocs, experiments, manualitats i sortejos per a fer participes a tota la família.

Cal esmentar, que aquests moments on la tecnologia sembla que està present a totes les cases, no hem de deixar de banda la lectura, la importància que té agafar un llibre o una revista i deixar volar la nostra imaginació, tant els adults com els infants. Deixar de banda el nostre dia a dia i concentrar-nos només en el que tenim al davant. Les grans persones que formen part de l’equip de Namaka s’esforcen dia rere dia per a fer d’aquesta revista una gran font d’aprenentatge i coneixement amb continguts de qualitat i adaptats a les necessitats del moment ja sigui per festes, estacions o notícies d’actualitat.

Gràcies a Namaka, ajudarem als petits de la casa a aconseguir un pensament crític, a conèixer aspectes interessants de la nostra història i cultura, a potenciar la seva creativitat a través de propostes, on lliurement han de crear i deixar volar la seva imaginació. A més, la revista proposa diferents nivells d’aprenentatge per tal que tothom tingui cabuda i, els infants es puguin regular i decidir quina activitat volen fer tenint en compte la seva dificultat.

És a dir, una revista per a tots i totes.

 

Autora: Mestra Marta

 

L’hàbit de la lectura no arriba per art de màgia. De fet, encara que ens esforcem per seguir uns tips d’aquests que ens prometen miracles, la lectura és un hàbit que creix amb els nens si així ho afavorim, naturalment, en l’àmbit familiar i a l’escola. 

Trobar temps per llegir i gaudir de bones lectures ens aporta moltíssimes coses, com ara aprendre, descobrir, somiar… Però, i què més? La lectura és una activitat que també ens pot ajudar a desconnectar de les rutines i tràfecs del dia a dia. 

I per a què serveix, això? Doncs per fer una aturada de qualitat, tant en la vida dels més petits com dels grans, i regalar-nos espai i temps només per nosaltres. Però, com ho fem? De debò serem capaços de desconnectar? Tot això us ajudarà.

  1. L’espai és important: el racó de lectura 

La lectura és una activitat que vol calma i tranquil·litat. Tant si els infants llegeixen sols com en la vostra companyia (encara que ja sàpiguen llegir, la lectura compartida no s’hauria d’abandonar mai), és molt important que ho feu en un espai especialment pensat per a aquesta activitat. 

Fóra bo crear un racó de lectura, amb butaques còmodes i una bona il·luminació, sigui natural o artificial, amb els llibres a l’abast. Ha de ser un entorn que ens ajudi a fugir del tràfec diari a casa, per tal de no distreure’s i aconseguir desconnectar de veritat.  

 

  1. La biblioteca com a refugi per llegir 

Una bona manera de desconnectar de tot plegat i connectar amb la lectura és anar a la biblioteca. Aquest és un espai on només podem trobar llibres (d’acord, també còmics, revistes, àlbums il·lustrats, etcètera) i on hem de guardar silenci i apagar telèfons. A més de tenir accés a una quantitat quasi infinita de llibres, llegir a la biblioteca serà una excusa perfecta per centrar-nos només en el fet de llegir. 

Podeu reservar un o diversos dies a la setmana per fer una visita a la biblioteca, tornar i agafar nous llibres en préstec i fer grans descobriments. No hi ha aventura més intensa! 

 

  1. Desconnecteu telèfons i pantalles 

Els telèfons i pantalles, en general, són lladres de temps molt sibil·lins. Formen part de la nostra vida quasi com una extensió de nosaltres mateixos i quasi no ens adonem de la quantitat de vegades que els consultem. 

Per desconnectar de veritat amb la lectura cal que ens centrem en allò que fem, encara més si es tracta de participar en una activitat tan important per als nostres infants com és la de llegir. Apartar totes les distraccions possibles ens ajudarà a centrar-nos en allò que llegim i, per tant, a desconnectar. 

 

  1. Reserveu una estona per cada dia

Si reservem una estona dedicada a la lectura per cada dia, ajudarem als infants (i a nosaltres mateixos) a emmarcar un espai específic en la jornada per fer aquesta activitat. Això ens ajudarà a ubicar-nos i posar en marxa la maquinària de desconnexió: traslladar-nos a l’espai habilitat per la lectura, apagar pantalles i telèfons i concentrar-nos en l’activitat de llegir. 

 

  1. Feu una bona tria: és primordial

Triar una bona lectura no només és important per desconnectar del ‘món real’ i ubicar-nos en la ficció o en qualsevol altre tipus d’obra literària o assagística interessant. També és fonamental per contribuir al gust per la lectura i fomentar-la, sigui quina sigui l’edat dels nens i nenes. 

De fet, un dels encàrrecs que tenim com a pares, mares o docents és el de construir una biblioteca de qualitat per als infants. Aquesta és una tasca plaent i extraordinària per a aquelles famílies que tinguin el desig d’implicar-se en entrenar l’hàbit lector dels seus fills i, amb aquest, contribuir a la seva curiositat i, per què no dir-ho, a la seva felicitat.

 

Autora: Cecília Hill

 

 

 

Ja és aquí! Ja s’ha publicat la Namaka que ens presentarà secrets i un munt d’enigmes. A la vida hi ha coses que són tot un misteri. De fet, hi ha successos que no s’acaben d’aclarir mai i fets estranys que no tenen cap mena de lògica. La major part de nosaltres ens sentim seduïts per allò obscur i que, d’entrada, sembla que no té cap mena d’explicació. Però també ens encanta resoldre enigmes i ens agrada trencar-nos la closca i descobrir-los.

Òbviament si la revista tracta de misteris, investigacions i secrets havíem de dedicar una secció al detectiu més famós de la literatura. De qui parlem? Està clar, no? Del gran Sherlock Holmes. Les seves històries peculiars i misterioses han captivat a tot el món. Ei!, però no anava sol, en Watson sempre l’acompanyava a les escenes dels crims i l’ajudava durant totes les seves indagacions. Qui va ser el creador d’aquestes històries? Com es va crear aquest personatge? En què o amb qui es va inspirar l’autor? No voldreu que us ho expliquem tot, oi?

Vols acompanyar al Charles i al James en el seu gran viatge? Vet aquí una vegada dos homes intrèpids que van fer un viatge que ningú no ha fet mai més. Fixa’t bé en aquesta història, a veure si descobreixes l’enigma i endevines com és que el seu viatge no l’ha repetit ningú. Seràs capaç de descobrir-lo?

 

 

A la revista Namaka núm. 24 donem la benvinguda a un nou patrocinador. Es tracta del Patronat de Turisme de Lleida. Estem molt contents perquè gràcies a ell els nostres lectors i lectores descobriran una destinació ideal per passar uns dies en família.

Turisme de familia de la Diputació Lleida

Podreu gaudir de l’entorn natural en les quatre estacions de l’any i complementar aquest fabulós escenari amb un patrimoni cultural i artístic de primer ordre, l’encant dels pobles impregnats d’història, tradicions ancestrals, turisme actiu i d’aventura adaptat per a tots els públics, bona gastronomia i l’autenticitat i simpatia de la població local.

 

Turisme de familia de la Diputació Lleida

Namaka us convida a descobrir les tres destinacions acreditades amb la marca “Natura i Muntanya en Família” per l’Agència Catalana de Turisme: La Vall de Boí (Alta Ribagorça), Les Valls d’Àneu i Pirineus-Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i gaudiu també dels equipaments certificats amb el segell de turisme familiar: el Zoo del Pirineu d’Odèn (Solsonès), el Ràfting Parc de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), el Parc Astronòmic del Montsec (Noguera) i La Manreana (Garrigues).

A banda, volem destacar el compromís adquirit pel Patronat de Turisme de Lleida que, amb aquest patrocini, recolza un projecte cultural dirigit a infants. Gràcies!

 

 

 

Per fi ha arribat el dia! Avui desvetllarem una sorpresa que tenim preparada per tu!

D’aquí unes setmanetes arriba un dia molt especial, ple de lectura, roses, princeses i dracs. Exacte!, estem parlant de la diada Sant Jordi.

Sabem que la canalla s’ho passa molt bé llegint. Per això hem creat una CAPSA REGAL especial dedicada al dia de Sant Jordi. Una capsa maquíssima per dins i per fora que aporta molta més lectura durant tooot aquest mes d’abril. Mira què inclou, t’encantarà!!

Que hi podràs trobar?

  • La primera revista de la subscripció arriba en una capsa carregada de sorpreses.
  • 6 revistes que trobaràs a la bústia durant un any. Ep!, teniu en compte que la subscripció comença a partir del número vigent en el moment de fer la compra.
  • Un llapis molt namakià.
  • Un llibre sorpresa! Al·lucinareu!, us ho assegurem.
  • I perquè no perdis el fil de la història et regalem un punt de llibre.

Corre i no et quedis sense aquesta capsa plena de sorpreses i lectura per als més petits de la casa.

A més aprofitem per recordar-vos que podeu participar en el SUPERCONCURS de Sant Jordi que hem organitzat amb la col·laboració de HOOT! i SomDocents. Participa-hi!! Com??

 

Quan em van proposar escriure sobre una dona que admiro vaig tenir molt clar qui anava a ser l’escollida. La veritat és que podria escriure sobre moltes dones: artistes, científiques, esportistes, emprenedores, psicoanalistes… I per descomptat sobre qualsevol de les dones de la meva família, perquè totes tenen alguna cosa a admirar. I és que les dones som impressionants. Però he decidit escriure sobre la meva àvia materna, que amb un somriure recordo com “La Matriarca”.

I per què ella? Em pregunto. Perquè una veu m’ho diu molt forta des del meu interior, perquè mereix un homenatge que poques vegades li donem a les persones que estan a prop nosaltres. Clar que està molt bé mirar a les que han canviat la història, però moltes vegades les dones que ens envolten influeixen i canvien històries, la nostra, per exemple.

La meva àvia va ser una nena de la guerra. Des de molt petita va ser enviada a França al costat dels seus germans, lluny dels seus pares i cadascun separat de l’altre, vivint en cases contigües. Això, segons diu la meva mare, va ser una sort: “almenys no els van separar”. Tanmateix no em vull imaginar el trauma que això va suposar per a ella.

Quan la guerra va acabar i van tornar a Espanya, la meva àvia va treballar tota la seva vida com a pescatera. Primer venia el peix anant pel carrer amb un carro. Era igual el temps que fes, pluja, fred, neu o sol. Sent asturiana i, en aquella època, m’imagino que les grans gelades van ser moltes vegades les seves companyes i quan no eren elles, seria la pluja. Diu el meu pare que venia el peix caient-li la neu per damunt. Com no sentiré admiració i compassió per una dona que va haver de viure aquesta vida? Com no inspirar-me si, encara amb tota la desgràcia que va haver de viure, va cantar i va riure fins a l’últim dels seus dies?

Però no sols això. Conten que agafava el tren per a vendre peix al poble del costat i que, quan acabava la seva jornada laboral, ajudava a una veïna que era una mica tímida a vendre la seva fruita seca. D’on treia l’energia aquesta dona?
Em pregunto.

Avui dia, al meu poble, encara hi ha gent que recorda a la meva àvia. Segons m’han comptat regalava peix a les famílies on sabia que hi havia algú malalt. Sempre va cuidar als seus fills, també als seus néts. Sempre disposada a cantar i fer alguna broma i per descomptat, sempre amb un plat de menjar per a qualsevol que entrés a casa seva.

Tant de bo la meva àvia sabés el molt que m’ha influït. És l’exemple de com ser una dona empoderada sense oblidar-se dels seus éssers estimats. És l’equilibri entre em cuido jo, però els altres també són importants. És, perquè continua viva en el meu record i cor, l’exemple que sempre hi ha una cosa per la qual val la pena viure, que podem aixecar-nos i seguir, que cal tenir esperança perquè el futur pot ser millor i, en el present, podem buscar coses que ens sostinguin.

Sempre, sempre, sempre, la vida val la pena i per molt dur que fos el passat, podem anar a millor.

Com totes les dones la meva àvia tenia molt a aprendre, però amb la vida que va tenir va aprendre el que a ella li va servir per a viure. I això és una cosa que jo m’haig de recordar: ella és un exemple, però és un exemple creat per i per a la seva vida. Agafaré d’ella tota la saviesa que va deixar, però entendré que no tot haig d’aplicar-ho a la meva vida.

I aquest és el regal que ens deixen les dones que ens inspiren: són exemples a seguir, però sempre hem de veure que nosaltres també som una dona i que, al final, hem de sentir quines coses sí i quines coses no volem agafar i ser d’aquelles que ens van precedir.

Perquè el més important és que, encara que ens inspirin, nosaltres hem de Ser Nosaltres (mateixes), així, amb majúscula.

Gràcies güelita* per Ser tan autèntica. Perquè gràcies al fet que tu vas ser, jo sóc i seré.

*Àvia en asturià.

Autora: Sara Sarmiento Borge

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!

 

Com ja saps, ens encanta fomentar la lectura i la creativitat dels nens i les nenes! Per això, ja que s’acosta Sant Jordi, hem organitzat un SUPERCONCURS, amb la col·laboració de Hoot! i SomDocents, que consisteix a crear un audioconte. Al·lucinant, veritat?

  • Qui hi pot participar?

El concurs va dirigit a totes les personetes intrèpides de 6 a 11 anys i poden participar-hi famílies, escoles…

 

  • Quins passos has de seguir?

  1. Inventa’t un conte que comenci així:
    Pobre drac! Li faltaven totes les dents i feia temps que no podia menjar ni una trista pastanaga…
  2. Enregistra’l a través de l’app Hoot!
    • Baixa’t l’app
      (disponible per Android i iOS).
    • Fes clic en aquesta icona.
    • I comença a gravar la teva història.

3. Posa en marxa els motors de la creativitat i edita el teu conte afegint-hi sons ambientals, diferents veus, etcètera. És facilíssim!

4. Un cop tinguis el teu conte acabat, envia’l a: audiohistoria@revistanamaka.com amb el nom i l’edat de la persona que ha creat el conte.

5. Les tres històries més originals i divertides podran guanyar un d’aquests tres regals.*

* Pots crear la teva història en català o en castellà, com prefereixis. Però, ep!, tingues en compte que els premis no són els mateixos, tot i que sí que són igual de genials.

  • Fins quan puc enviar l’audioconte?

Tic, tac, tic, tac… Tens temps fins el 21 d’abril. El 23 d’abril, durant el dia de Sant Jordi, anunciarem el guanyador o guanyadora per l’Instagram de la @revistanamaka.

Estem molt contents! Ja sabeu que potser una altra cosa no, però els concursos ens agraden molt! Així que obre la teva ment i deixa que la creativitat t’inundi per crear una història ben namakiana.

Participa-hi! Tenim moltes ganes d’escoltar-te!

 

 

Si vols estar assabentat de tot, segueix-nos a les nostres xarxes socials. T’hi esperem!

 

Col·laboracions:

Sembla un dia normal, sí, però per algun motiu percebo aquesta aura d’emoció palpable entre tanta rutina.

Estic reflexiva.

Sóc mestra i la meva professió m’ajuda (i gairebé obliga) a reinventar-me de forma contínua pràcticament cada dia. Avui em trobo dissenyant i organitzant una nova activitat educativa. “Com donar-li forma?” – penso en veu alta -. Vull que sigui una activitat didàctica, funcional i amb significat real per al 8 de març.

I allà vaig:

Miro cap enrere i em poso a buscar imatges de dones extraordinàries que han fet història. (Extraordinàries, quina paraula més bonica, oi?).

Ràpidament i de manera immediata em vénen a la ment noms de grans dones amb històries molt potents darrere… però, oh sorpresa! On són els referents femenins actuals de la nostra societat?

Em poso mans a l’obra. Per què no fer visible a aquestes dones a l’aula? Ja sé, se m’acut una idea. Crearé un recurs per aprendre noms femenins a través de l’art i la fotografia. Fet! Activitat programada i preparada per posar-la en pràctica amb el meu alumnat.

Continuo amb el meu dia. Sona el telèfon.

És la meva àvia! Quina alegria poder parlar amb ella, gaudir-la … Escoltar-la em dóna tranquil·litat, pau. Penjo el telèfon i em poso a jugar amb la meva neboda abans de sopar, que gran està! El temps passa volant. Un petó de bona nit a la meva mare i a descansar.

L’alarma! Com? Ja és hora de llevar-me? Amb els llençols enganxats i els ulls mig tancats, em llevo i vaig corrents a agafar el tren, 30 minuts de trajecte m’esperen. Jo els faig servir per reflexionar. (“El meu moment” en diuen). Tot d’una em vénen a la ment les dones de la meva vida.

Us heu parat a pensar-hi?

Són el reflex de les persones més importants del nostre entorn i molt sovint, no valorem tot el que projecten des de l’amor i la més immensa generositat.

Ens deixen una empremta inesborrable. Elles no necessiten xarxes socials, –ni tampoc formar part de la Viquipèdia-, però sense cap dubte són un pilar imprescindible en les nostres vides.

A veure, que sí… mirar la vista enrere per conèixer i valorar a les dones que han fet història és meravellós… però… Per què no començar amb les “nostres” persones extraordinàries, les que ens envolten, les que ens acompanyen?

La meva petita ment sempre fent canvis d’última hora! No dubto ni un moment i decideixo canviar l’activitat programada per al 8M. (En educació en diuen flexibilitat i capacitat d’adaptació). Aixeco la mirada i el tren està ple de dones; artistes, esportistes, pensadores, científiques, escriptores i un llarg etcètera.

Em pregunto: ¿per què hi ha rivalitat entre nosaltres? Som potencials. Vivim en una societat tristament, patriarcal. És inevitable, però tinc la forta convicció que si aconseguim tenir la suficient sororitat entre nosaltres, serem més fortes. Pensem-ho.

T’has preguntat el valor que tens com a dona? La realitat és que TU ets poderosa, forta i capaç. Allibera’t! Empodera’t! La vida no és una competició. Hem d’estimar-nos i acceptar-nos per poder empatitzar. Comença per tu, perquè després vindré jo i en conseqüència nosaltres.

Les altres.

 

I recorda, l’autoestima d’una dona no és una cosa comuna és una cosa REVOLUCIONÀRIA.

 

 

 

 

Autora: Miriam d’ABECEART

 

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!

 

Descarrega’t aquí l’imprimible i converteix-te en el detectiu que sempre has somiat!

 

Penja-les a les xarxes socials i etiqueta’ns, @revistanamaka! No ens volem perdre les teves fotos 📷!

Descarrega’t aquí les fades de Cottingley, imprimeix-les, pinta-les i fes les teves pròpies fotos al més pur estil de l’Elsie i la Frances.

Penja-les a les xarxes socials i etiqueta’ns, @revistanamaka! No ens volem perdre les teves fotos 📷!

 

Començaré, saltant-me una mica el guió, perquè quan em van dir “pensa una dona que sigui referent per a tu” ja em van venir al capdavant dues, primer una i després una altra, però una vegada van aparèixer els seus noms vaig ser incapaç de triar.

En les sessions de teràpia, a vegades utilizem un recurs que es diu la roda de vida i ens fixem en totes les àrees per a saber si les necessitats d’aquests àmbits estan satisfetes (treball, parella, amistat, oci, salut…) i així poder fer-nos una idea més àmplia de la persona.

I utilitzant aquest símil, se’m va ocórrer que jo mateixa, Marta, com a dona tinc diferents rols segons el context on estic o segons la gent que m’envolta.

Per exemple, en el meu cas, jo puc ser Marta treballadora, amiga, filla, dona…

És cert que les primeres referents que em van venir al cap eren estant des del rol psicòloga, des de les meves “ulleres” de Marta treballadora van ser la Laura Gutman i la Beatriz Cazurro, totes dues psicòlogues que m’ensenyen sobre la mirada adulta al món infantil, la importància de nomenar emocions i realitats…

Però també admiro a la meva amiga Marta que quan a vegades m’interromp després em pregunta i em diu “Què deies?” o la meva amiga argentina Casandra que s’asseu al meu costat quan estic trista i em diu “Ja nena, està bé, és normal, aca estic”. També admiro a la meva mare i a la meva àvia, els meus dos grans referents, de les quals hi ha coses que he après i encara que haig dit “Uf, quina ràbia quan feu això, jo quan sigui gran…” i ara també ho faig jo i d’altres coses que he volgut fer de manera diferent també. També admiro a les persones que acompanyo a teràpia, i veure la manera que ha tingut cadascuna de sobreviure i de fer front a les dificultats que han aparegut en el seu camí. De veritat, que difícil triar només a una, aprenc tant de les dones que m’envolten avui dia, perquè és la manera en què també aprenc de mi.

La veritat és que quan creixes admirar a una altra dona és un altre rotllo, potser de més jove m’havien donat enveja o hagués volgut ser com elles i evidentment necessitem tenir guies per a saber com actuar, també per a veure allò que, si volem fer/ser i allò que no, però sense perdre

 la pròpia essència.

Admirar significa que voldré aprendre d’ella, sense infravalorar-me a mi, ja que segurament ho estic fent el millor que puc amb les eines que tinc.

Dic això perquè sento que ens han ensenyat a competir entre nosaltres i no a cooperar. Imagina que ets a l’escola i que et comparen i t’animen a voler ser com aquella altra nena que treu millors notes, o aquella altra que li va millor aquest esport en equip, o aquella que és més extravertida, o la que ha donat l’estirada més aviat, i tal com es verbalitza a vegades, arribem a pensar que hi ha una cosa dolenta en nosaltres o que no som suficients.

Admirar també significa que alguna cosa d’ella em sorprèn i que voldré tenir-la ben a prop per a nodrir-me de la seva saviesa, així que perquè romangui a prop, entre altres coses, li diré el que l’admiro, perquè ho sàpiga i ho senti.

Així que tornant a això, admiro a les psicòlogues, la Laura i la Beatriz, perquè quan les veig, les llegeixo o les escolto sento que aprenc i que les meves ulleres de psicòloga s’amplien una mica més gràcies al seu recorregut i experiència, puc veure en elles la determinació en parlar d’una cosa tan necessària i que a vegades causa enrenou.

Habitualment valorem també aquelles qualitats que ja tenim, però que potser encara no hem reconegut en nosaltres mateixes, per exemple,

hi haurà algunes persones que es quedin sorpreses per la força o per la pau que transmet una altra dona, però sovint quan la detectem fora, també la portem dins.

L’admiració requereix atenció en veure una cosa extraordinària en cadascuna de les dones que t’envolten, i això significa que també pots reconèixer aquesta capacitat en tu mateixa, però potser encara no l’havies vist.

T’animaria que puguis preguntar a les dones que tens al voltant que et puguin nomenar alguna qualitat que els agradi de tu, de veritat fes-ho, deixa’t mirar pels ulls amorosos i compassius de les dones que t’envolten, i anima’t tu també a dir-lis què admires d’elles.

Fes-ho i experimenta-ho, aprenem quan incorporem l’emoció en això, deixa’t sentir per a recordar la importància d’admirar i que t’admirin també, que això no es quedi en un dia, perquè ho tinguis present, perquè et recolzis en elles, perquè cap de nosaltres se senti sola, perquè cap se senti menys.

Feliç dia de la dona, avui i tots els dies!

 

AUTORA: Marta Segrelles

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!