Cupido, per què bades? és un rap que hem creat especialment per tu. Escolta’l aquí:

Atreveix-te a fer la teva pròpia versió! Inventa’t la lletra o utilitza aquesta que tens més amunt. Agafa la nostra base musical, posa’t la gorra del revés i grava’t!

 

Envia’ns la teva versió del rap a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Rap namakià i la compartirem a les nostres xarxes socials!

Us proposem un joc relacionat amb el tema de la pròxima Namaka 19

Reproduirem una audició i per fer-ho necessitem un instrument. Nosaltres hem fet una maraca però l’audició es pot fer amb altre instrument. Som-hi!

El primer pas és fer el teu instrument.
Hi ha moltes maneres de fer maraques: amb un recipient en forma d’ou, amb una ampolla petita i un tub de paper higiènic o només amb una ampolla petita.

Per fer la nostra maraca necessites el següent material:

  1. Ampolla petita
  2. Arròs
  3. Washi tapes (cintas decoratives) per donar-li color!

 

Fer la maraca és molt senzill. Només has de posar l’arròs dins l’ampolla i tancar-la. Després pots començar a decorar l’ampolla al teu gust amb els materials que vulguis (goma eva, gomets, pintura…).

I ja pots utilitzar la teva maraca! Si vols veure la nostra clica aquí.

Una vegada tinguis el teu instrument, et proposem practicar l’audició «A la cova del rei de la muntanya», In the Hall of the Mountain King d’Edvard Grieg.

Estigues ben atent per saber com has de marcar cada una de les notes que apareixen al vídeo i la seva durada. Saps distingir-les?
Trobaràs una pista al Racó de fem música.

T’animes a enviar-nos la teva audició? Fes un video i ensenya’ns com segueixes el ritme a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Joc musical: Maraques.

Namakians i namakianes, us atreviu a posar color a aquesta imatge?
Primer us explicarem la seva història perquè coneixeu com va surgir la il·lustració de Carlos Lluch.

Aquesta imatge forma part del conte La porta blava escrit per l’editora de la revista, Sara Molina, i que ocupa les pàgines 28 i 29 de la Namaka número 18.

Endavant, passeu i descubriu qui és la Maria i quins misteris amaga aquesta porta!

La Maria viu amb els seus pares en un sisè pis. La casa no és gaire gran, però és plena de portes. Quan les obres, pots entrar al lavabo, al menjador, a les habitacions i fins i tot a la cuina. Ella sap perfectament que de portes n’hi ha de molts tipus, i al pis en tenen una de molt especial.

Al matí, abans d’anar a l’escola, la Maria pica tres cops a la porta de color blau. Toctoc-toc! Quan l’obre, el que s’hi troba mai no és el mateix. A vegades l’habitació és plena de nans i de mobles minúsculs. Fins i tot els llitets semblen de joguina.

A la tarda, quan torna de l’escola, el primer que fa és picar de nou a la porta blava. Toc-toc-toc! Aquesta vegada la sala és plena de joguines. A la nit, abans d’anar a dormir, l’estança s’ha convertit en el refugi d’un lleó ferotge i la Maria decideix no entrar-hi. «Millor deixar-lo tranquil! —pensa—. Al cap i a la fi, demà el lleó ja no hi serà».

Meeec! Va sonar el despertador i la Maria va saltar del llit. Aquell dia plovia a bots i barrals. El cel estava encapotat i la pluja xocava contra els vidres de les finestres.

Visca! La Maria sap que, quan plou molt, a l’habitació de la porta blava hi passen coses encara més extraordinàries. Toc-toc-toc!

Però aquell matí, quan va obrir la porta, l’habitació estava buida. No hi havia res, ni tan sols una volva de pols. Això sí, a l’altra banda de l’estança hi havia una altra

porta. «Holaaa!», va cridar, i l’eco li va tornar la salutació. A l’habitació de la porta blava no hi passava res! La Maria va decidir que el millor que podia fer era obrir aquella segona porta i veure què amagava. Potser les coses meravelloses que acostumava a veure es trobaven a l’altra banda. Però, quan la va obrir, una mena de força poderosa la va absorbir i, de cop i volta, va desaparèixer.

Va lliscar per una mena de tobogan gegant que feia mil i una voltes. De sobte, va arribar al final i va caure de cul al terra de l’habitació de la porta blava. «Un altre cop aquí? —va pensar—. Quina decepció!».

Es feia tard. Era l’hora d’anar a l’escola i, com cada matí, el pare li va preguntar si ja estava a punt. «Sí, papa! Ara vinc!». Però, quan va passar pel davant del mirall de l’entrada, es va quedar parada. El mirall reflectia una Maria diferent, més gran, més grisa, més… hipopòtam?

Aquella habitació sempre la sorprenia!

 

Ara és el teu torn!!

 

Si ens vols enviar el resultat de la teva creativitat, pots contactar amb nosaltres a info@revistanamaka.com

 

 

Relat guanyador del concurs de Sant Jordi per les escoles. 

Fa molts i molts anys, molt i molt lluny d’aquí, tots els dracs vivien tranquil·lament en el món dels dracs. El rei drac Claudi i la reina Claudia volaven vigilant la ciutat, la princesa draga Jordina i el príncep Jordi jugaven a pilota al pati del castell i els dracs súbdits feien les feines del camp. De sobte va arribar al país una persona. Els dracs mai abans havien vist cap ser humà, dues llargues potes i braços, amb pèls sobre la closca, vestit amb quatre draps i sense escates!!! Es van espantar i se’n van anar corrents per amagar-se.

Al cap d’uns dies els dracs es van fixar en que sortia una gran columna de fum del bosc, al costat de la muntanya Pollet Pelat, encuriosits van investigar per descobrir que estava passant… Una gran fàbrica supercontaminant!! Aleshores va arribar la pitjor part de la història: van començar a desaparèixer dracs del món dels dracs. Cada dia desapareixia un drac!!! Va arribar la por al tranquil món dels dracs!

El rei i la reina estaven molt preocupats, els súbdits espantadíssims i el príncep Jordi i la princesa Jordina intrigats. Què estava passant? Semblava un malson o bé una pel·lícula de por.
El príncep i la princesa dracs ja estaven farts d’aquesta situació, així que van començar a investigar pel seu compte. Creien que el que estava passant tenia alguna relació amb l’aparició de la persona al món dels dracs, perquè això no era pas normal, però no estaven del tot segurs. A més a més podia també estar relacionat amb la columna de fum negre que continuaven veient i la fàbrica al mig del bosc. Calia fer alguna cosa… Van pensar un pla. Anirien a la muntanya del Pollet Pelat per veure què estava passant.

L’endemà al matí el príncep drac Jordi no estava en cap lloc del castell! L’havien segrestat! Quina desgràcia! Què faria ara la Jordina sola?

Aquell mateix dia decidida la Draga Jordina va anar volant a la fàbrica del bosc, perquè estava bastant lluny, quan estava davant de la fàbrica va veure que la porta estava tancada. Es va apropar i va comprovar que l’obertura estava controlada per un codi de números. Com podria entrar?…Va recordar un truc de les pel·lícules de lladres i repetint els números més gastats al teclat va trobar la contrasenya fàcilment.

Quin horror!!! Què espantós!!! Quin fàstic!!! La princesa va quedar petrificada. A dins de la fàbrica hi feia una olor repugnant, hi havia molta sang per terra, pells de drac escampades penjant del sostre, moltes escates dins una bossa… I se sentien uns brams de drac llunyans.

Va passar a una altra nau i ho va entendre tot. Va veure unes sabates i unes bosses de pell de marca de luxe. Estaven fetes amb la pell dels dracs!!!

Havia de trobar on estaven els dracs i el seu germà Jordi, va anar al soterrani d’on sortien el crits i va veure com estaven tots amuntegats en unes gàbies com presons, a tots els faltava la cua, sort que als dracs la cua els hi torna a créixer.

La princesa va alliberar primer al seu germà Jordi, després va alliberar sis gàbies més plenes de dracs, es van donar tots una abraçada i van fugir volant tots menys el Jordi i la Jordina, perquè ells van decidir quedar-se a parlar amb l’home.

No van d’haver de esperar-se gaire perquè el home va aparèixer tot enfadat

– Què heu fet amb els meus dracs?

El Jordi i la Jordina li van dir a l’home:

– Perquè has fet mal als nostres amics? No són pas els teus dracs!

Llavors l’home els va explicar la seva història.

– Jo era un famós jardiner amb molta fama per les meves roses i molt ric, família nombrosa, una bona casa, i un jardí meravellós. Però un dia vaig perdre-ho tot… Una plaga de llagostes es va menjar totes les meves flors, un incendi va cremar la meva casa i la meva família va morir en un accident de cotxe. Com estava sol, arruïnat i desesperat vaig pensar en muntar un nou negoci venent roba de marca feta amb pell de drac per això vaig construir aquesta fàbrica, per tornar a fer-me ric.

A la Jordina i al Jordi els va fer molta pena la història de l’home i van decidir ajudar-lo i li van dir.

– Quedat aquí que nosaltres t’ajudarem a buscar una solució.

Els germans prínceps drac Jordi i Jordina es van passar tota la nit pensant en com podien ajudar l’home fins que van tenir una bona idea.

El dia següent al matí van arribar a la fàbrica, la Jordina portava un paquet que li va donar a l’home i en Jordi portava un sac lligat. A l’obrir el paquet l’home es va trobar amb un llibre que es titulava “Com fer roba amb llana d’ovella” i quan va obrir el sac es va trobar amb tres ovelles llanudes, dues femelles i un mascle.L’home molt content va entendre que la solució del seu futur era ser un bon pastor i fer peces de roba amb llana d’ovella i no molestar mai més als dracs. Aleshores molt agraït els va regalar als dos dracs les dues millors roses del seu jardí.

I compte contat ja s’ha acabat el drac.

 

Laia Bellostas

Escola Pràctiques 1 de Lleida

 

Tots els nens i nenes haurien de tenir garantit el dret de comptar amb una biblioteca a casa seva. O, si més no, d’accedir amb regularitat a les biblioteques públiques, que tantes oportunitats de lectura ens poden oferir a petits i grans.

Els llibres són una bona part de tot allò que els infants necessiten per créixer, aprendre, gaudir, encuriosir-se, somiar… Nosaltres diríem, de fet, que són una aportació fonamental que les famílies poden fer als seus fills i filles, conjugada amb l’amor i amb el desig d’aprenentatge que pares i mares tenen per a ells.

Però, us havíeu plantejat mai subscriure-us a una revista? Namaka és una publicació lúdica en català per a nens i nenes de 6 a 11 anys. Cada dos mesos arriba a les bústies amb 32 pàgines carregades d’entreteniment. Hi ha contes, poesia, receptes i una bona dosi d’humor.

Avui us volem explicar per què subscriure-us a la revista Namaka pot ser un gest meravellós, que sense cap mena de dubte us farà feliços i us ajudarà a bastir de valors la vostra petita gran família.


Un format nou i engrescador

Els adults ja coneixem el format ‘revista’, però i els més petits? El fet de comptar amb una proposta en paper, en un format diferent del que estan acostumats pot ser un al·licient fantàstic per introduir-los en el món de la lectura i fer-los partícips de la meravellosa experiència de llegir.

La revista Namaka és lleugera i fàcil d’endur a qualsevol lloc. És perfecta perquè se l’emportin per tota la casa, però també de cap de setmana, de vacances o a casa dels avis. Això fa que llegir es converteixi en un gest habitual, a qualsevol hora i en
qualsevol lloc.

Art i creativitat per a tothom

Si fulleges la revista Namaka, t’adonaràs en un primer cop d’ull que l’art ho envaeix tot. Ens encanten les il·lustracions de qualitat, plenes d’ànima i de color. Però això no és tot. Perquè a més de comptar amb un equip d’il·lustradors fantàstics, Namaka posa a l’abast de l’infant lector tot un seguit de pàgines en blanc.

Des d’aquestes poden recrear històries a través dels seus propis textos o fins i tot dibuixar-les. És així com la revista Namaka es converteix també en un llenç en blanc perquè els infants explorin la seva capacitat de crear, inventar i gaudir alhora.

Llegir és compartir

Reivindiquem les lectures compartides. Quan els infants ja són autònoms en la lectura, solem abandonar la preciosa tradició de llegir plegats. Que la revista Namaka sigui genial per emportar és l’excusa perfecta per practicar la lectura junts, pares, mares, fills i filles, just abans d’anar a dormir, a la sala d’espera del dentista o de tornada a casa al bus. Compartir contes, històries i ciències és el millor regal que ens podem fer grans i petits.

Encuriosir-se, aprendre i experimentar

Al cor de la revista Namaka hi trobareu molta diversió, pàgines de ciència o d’història que us permetran aprendre coses noves plegats. Cada número se centra en una temàtica i totes les activitats giren al seu voltant. Així, podrem saber per què existeixen els colors, aprendre a fer mandonguilles de xocolata, descobrir que es pot llegir amb els dits, conèixer booktubers o descobrir vides tan interessants com les de Mozart, Tutankamon o Van Gogh.

Riure que riuràs

Ens ho hem de passar bé. Ara, sempre i fem el que fem. A la revista Namaka els infants també hi trobaran un munt d’activitats per riure a cor que vols. I fer-ho sols, amb germans, amics o família. Perquè, t’imagines poder descobrir com és el teu monstre? I si avui cuinem uns espaguetis energètics i superfastigosos? T’agradaria saber quin tipus de rateta de biblioteca ets o quin superpoder ocult amagues?

Torna’t a emocionar en obrir la bústia

Subscriure-us a la revista Namaka és tornar a obrir la bústia amb emoció. Dir als teus fills, “Mireu que acaba d’arribar!” i que, feliços, cridin d’alegria, impacients per descobrir què hi haurà a la Namaka nova. I al mateix temps, tu somriure i pensar que hi ha coses que estàs fent (molt i molt) bé amb els teus petits. Deixaràs que s’ho perdin? Mira totes les opcions que t’oferim per subscriure-us a la revista Namaka.

Aquesta és la tercera història que hem escrit com a exemple pel concurs de Sant Jordi de Namaka. 

Llegir més

Aquesta és la segona història que hem escrit com a exemple pel concurs de Sant Jordi de Namaka. 

Llegir més

Aquesta és la primera història que hem escrit com a exemple pel concurs de Sant Jordi de Namaka. 

Llegir més

Si has arribat fins aquí vol dir que estàs interessat o interessada en participar en el súper concurs namakià que hem preparat per Sant Jordi per les escoles.
Vols saber com? Endavant, segueix llegint!

Què han de fer els i les alumnes?
Es tracta de crear un personatge espontani o canviar la personalitat d’un que ja existeix a la llegenda de Sant Jordi, però que faci capgirar la història.
En altres paraules, han de reescriure el conte perquè tingui un final diferent i poden incloure un personatge totalment inventat, però això últim és optatiu.

Clica sobre d’aquests tres exemples: Un pastor vegetariàEl cavaller maldestre i un joc inesperat i El drac líder.

Com?
Es pot escriure en ordinador o a mà, això va a gust de cadascú. Poc a poc i amb bona lletra ho entendrem tot!

– Fins quan es poden presentar?
Tenen temps per enviar-nos la seva proposta per correu electrònic des del moment que rebin el missatge fins el dimecres 22 d’abril. El dia 23 d’abril, durant la diada de Sant Jordi, anunciarem guanyador o guanyadora per instagram @revistanamaka.

Si no tenen aquest mitjà, cap problema, ens posarem en contacte amb l’autor o l’autora de la història guanyadora.

On i com ho envien?
Han d’enviar-ho al nostre correu info@revistanamaka.com ja sigui en un document (word o altres plataformes semblants com el pages) o, si està fet a mà, ho poden escanejar o fer-li una fotografia.

No falta alguna cosa…? EL PREMI!!

A Namaka sempre ens han mogut les ganes de fomentar la lectura, un hàbit que ens sembla fantàstic en tots els nivells. Per això, la classe del guanyador o guanyadora de tot aquest embolic s’emportarà un lot de llibres!

Per la situació que vivim actualment, volem ser responsables i els enviarem quan acabi el confinament.

Per a qualsevol dubte relacionat amb el concurs, us podeu posar en contacte amb info@revistanamaka.com.

Què us sembla tot plegat? Aprofitem el temps a casa per llegir, escriure i imaginar.

Moltes gràcies per la vostra atenció.
Us enviem una abraçada namakiana molt forta i… canviem la història!

 

Editorials col·laboradores:

 

          

                  

                

No creuràs de què tracta la Namaka número 18… Va de llars, cases i magnífics edificis! Si bé és cert que els temes namakians no passen de moda, nosaltres vam ser les primeres sorpreses en adonar-nos de la coincidència: ara que la situació reclama el confinament a casa, la nova revista no podia quallar més bé amb el panorama actual!

No obstant, la quantitat diversa de llars que trobareu en aquest número és al·lucinant.
Sabem que n’hi ha de grans, de petites, amb formes extravagants, de colors llampants, estranyes i estrambòtiques, altres de boniques i acollidores, però…
Quan es van construir? Com ho van fer? Qui hi viu? 

 

 

Ah! No penseu pas que només parlem d’edificis actuals, la prehistòria també està plena de curiositats arquitectòniques.
I que me’n dieu del Gòtic americà? Un quadre pintat per Grant Wood l’any 1930 que va esdevenir molt molt famós gràcies a les mil i una reinterpretacions que s’han fet.
O, si més no, per què no parlem de les cases que fan les cigonyes amb palla?

 

Podem escriure línies i línies sobre tot el que pots trobar, però és millor que et preparis per llegir la Namaka número 18. Les històries sobre amagatalls secrets t’esperen. Explora-ho tot, no et deixis ni una porta sense obrir!