És el primer Sant Jordi de la Narim i encara no sap el que li espera. Sant Jordi és un dia màgic, ple de llum i de colors, fa una olor especial: fa olor de il·lusió, nervis, cultura, imaginació, esperança…

Vaig cap a l’escola recordant dos anys enrere. Quan veia la paradeta de ca l’Arenas muntant l’aparador ple de llibres, quan passava per davant la Rambla i veia una pila de gent amb talent mostrant el seu art. Sant Jordi no són només llibres i contes, Sant Jordi és un dia per viure la màgia, per fer néixer els dracs. I per fer néixer dracs, tenim la nostra Larades, que ens il·lustra els dracs més divertits que puguem imaginar.

L’any passat va ser un cop dur, així com els fallers no van poder cremar les seves falles, els catalans i catalanes no vam poder treure a passejar els nostres dracs. Però el que ningú ens va poder treure són els llibres i les ganes de llegir. Per què el dia de Sant Jordi no és només comprar contes, és també rellegir els que més t’han agradat, és remoure la llibreria i treure-li la pols a aquell llibre que et va despertar ràbia, que et va fer pensar a crear un món millor. El dia de Sant Jordi és anar a la biblioteca a remenar contes, a escoltar com els llegeixen, a descobrir què t’agrada i què no t’agrada llegir.

Mentre anava cap a l’escola pensava: quina sort que aquest any ja no estiguem confinats! Evidentment serà un Sant Jordi amb limitacions, així que havia de trobar la manera de portar la màgia de Sant Jordi a l’escola per mostrar-li a la Narim el motiu pel qual ens agrada tant aquest dia tan especial. Primer vaig fer un repàs de les activitats que per tradició es feien al centre:

– Jocs florals.
– Tallers de treballs manuals amb roses i dracs.
– Lectura de contes per part dels pares amb les diferents llengües maternes.
– Paradeta amb intercanvi de llibres

Mentre repassava el llistat pensava en les mesures de seguretat que tenim a l’escola: grups bombolles, no poden entrar famílies, desinfecció de materials, material en quarantena … Anem a ser sincers, les celebracions a les aules es compliquen una mica, però si ens les hem empescat per anar a l’escola dia a dia, perquè no podem fer que aquesta sigui una Diada igual d’especial.

Sabeu la nit de reis quan desitges adormir-te aviat per aixecar-te al matí i obrir els regals? Doncs amb Sant Jordi em passa el mateix, és un dia on es regalen lletres, contes, històries, punts de llibre, roses i dracs. En aquell moment vaig decidir que l’intercanvi de llibres el faríem a nivell de grup-bombolla, perquè pels més petits tot és nou, només cal canviar el punt de vista i trobar-li la part positiva a les coses. Si som 25 alumnes per classe, buscar entre 25 llibres serà com buscar dins d’un tresor de pirates! Dins de 25 llibres hi ha milions d’aventures que de ben segur encaixaran amb cadascun dels infants, només cal que remenin i s’il·lusionin per trobar el seu conte. Alguns amb la portada en tindran prou per detectar-lo, altres fullejaran les il·lustracions, altres llegiran la sinopsi i n’hi haurà d’altres que en comptes de contes preferiran revistes.

L’altre gran moment de la Diada que era quan convidàvem a les famílies a venir a explicar contes amb les diferents llengües maternes. És un modelatge preciós que apropa la lectura a tots els infants independentment de l’origen de la seva llengua familiar. Així doncs, després de pensar-m’ho poc temps vaig decidir convidar a les famílies de la classe a explicar-nos els contes a través d’una videotrucada. Perquè si una cosa bona tenen les lletres és que es poden llegir des de qualsevol part del món.

I aquest és el missatge més bonic que ens convida a celebrar el dia de Sant Jordi. Llegir ens pot portar allà on vulguem, ens porta a viatjar a paisatges que mai havíem vist, ens porta a reviure moments que ens agradaria repetir, ens porta la màgia dels mags.

Seguiria la llista explicant-vos detalladament com serà el dia de Sant Jordi a la meva escola, però realment, l’únic que vull que visqui la Narim i tots els nens i nenes és que vivim en un món de lletres, vivim a una societat que necessita llegir per entendre i per despertar l’esperit crític. Totes i tots podem trobar el nostre racó lector, ja sigui amb revistes educatives, amb còmics, contes, novel·les, e-books, blogs… Hi ha milions d’oportunitats i el que ens ajuda aquest dia tan especial és apropar-los a tots aquests i brindar-los l’oportunitat de què descobreixin realment el seu lloc.

Així doncs, celebrem Sant Jordi, celebrem la cultura i celebrem la lectura.

 

AUTORES: Lara i Eva de Llapis i Pinzell.

 

En el moment que en vam proposar escriure aquest article, vaig recordar el que m’agradava que els meus pares i els meus avis em compressin revistes al quiosc. Cada diumenge al matí, el meu avi baixava al quiosc i comprava el diari i, jo sempre l’acompanyava. Els colors de les revistes, la seva olor i les imatges eren molt atractives per a mi, però segons deia el meu avi, el contingut no era de qualitat per a una nena d’aquella edat. Per tant, fins que no vaig ser més gran no vaig poder gaudir d’aquell gènere literari. Ara bé, si ara mateix Namaka estigués al quiosc, estic segura que tindria tota la col·lecció.

Namaka és una revista que ho té tot. Començant pels textos de totes les tipologies textuals, de poesies a contes i de contes a textos científics, parlant sobre temàtiques atractives per als infants, de dinosaures, d’experiments, d’històries… A més a més, les seves il·lustracions i els diferents tipus de lletra que podem trobar fan que sigui molt entretingut llegir-la.

 

És una revista ideal per a portar a tot arreu i fer un cop d’ull en qualsevol moment, ja que a part dels textos podem trobar jocs, experiments, manualitats i sortejos per a fer participes a tota la família.

Cal esmentar, que aquests moments on la tecnologia sembla que està present a totes les cases, no hem de deixar de banda la lectura, la importància que té agafar un llibre o una revista i deixar volar la nostra imaginació, tant els adults com els infants. Deixar de banda el nostre dia a dia i concentrar-nos només en el que tenim al davant. Les grans persones que formen part de l’equip de Namaka s’esforcen dia rere dia per a fer d’aquesta revista una gran font d’aprenentatge i coneixement amb continguts de qualitat i adaptats a les necessitats del moment ja sigui per festes, estacions o notícies d’actualitat.

Gràcies a Namaka, ajudarem als petits de la casa a aconseguir un pensament crític, a conèixer aspectes interessants de la nostra història i cultura, a potenciar la seva creativitat a través de propostes, on lliurement han de crear i deixar volar la seva imaginació. A més, la revista proposa diferents nivells d’aprenentatge per tal que tothom tingui cabuda i, els infants es puguin regular i decidir quina activitat volen fer tenint en compte la seva dificultat.

És a dir, una revista per a tots i totes.

 

Autora: Mestra Marta

 

Ja és aquí! Ja s’ha publicat la Namaka que ens presentarà secrets i un munt d’enigmes. A la vida hi ha coses que són tot un misteri. De fet, hi ha successos que no s’acaben d’aclarir mai i fets estranys que no tenen cap mena de lògica. La major part de nosaltres ens sentim seduïts per allò obscur i que, d’entrada, sembla que no té cap mena d’explicació. Però també ens encanta resoldre enigmes i ens agrada trencar-nos la closca i descobrir-los.

Òbviament si la revista tracta de misteris, investigacions i secrets havíem de dedicar una secció al detectiu més famós de la literatura. De qui parlem? Està clar, no? Del gran Sherlock Holmes. Les seves històries peculiars i misterioses han captivat a tot el món. Ei!, però no anava sol, en Watson sempre l’acompanyava a les escenes dels crims i l’ajudava durant totes les seves indagacions. Qui va ser el creador d’aquestes històries? Com es va crear aquest personatge? En què o amb qui es va inspirar l’autor? No voldreu que us ho expliquem tot, oi?

Vols acompanyar al Charles i al James en el seu gran viatge? Vet aquí una vegada dos homes intrèpids que van fer un viatge que ningú no ha fet mai més. Fixa’t bé en aquesta història, a veure si descobreixes l’enigma i endevines com és que el seu viatge no l’ha repetit ningú. Seràs capaç de descobrir-lo?

 

 

A la revista Namaka núm. 24 donem la benvinguda a un nou patrocinador. Es tracta del Patronat de Turisme de Lleida. Estem molt contents perquè gràcies a ell els nostres lectors i lectores descobriran una destinació ideal per passar uns dies en família.

Podreu gaudir de l’entorn natural en les quatre estacions de l’any i complementar aquest fabulós escenari amb un patrimoni cultural i artístic de primer ordre, l’encant dels pobles impregnats d’història, tradicions ancestrals, turisme actiu i d’aventura adaptat per a tots els públics, bona gastronomia i l’autenticitat i simpatia de la població local.

 

Namaka us convida a descobrir les tres destinacions acreditades amb la marca “Natura i Muntanya en Família” per l’Agència Catalana de Turisme: La Vall de Boí (Alta Ribagorça), Les Valls d’Àneu i Pirineus-Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i gaudiu també dels equipaments certificats amb el segell de turisme familiar: el Zoo del Pirineu d’Odèn (Solsonès), el Ràfting Parc de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), el Parc Astronòmic del Montsec (Noguera) i La Manreana (Garrigues).

A banda, volem destacar el compromís adquirit pel Patronat de Turisme de Lleida que, amb aquest patrocini, recolza un projecte cultural dirigit a infants. Gràcies!

 

 

 

 

Quan em van proposar escriure sobre una dona que admiro vaig tenir molt clar qui anava a ser l’escollida. La veritat és que podria escriure sobre moltes dones: artistes, científiques, esportistes, emprenedores, psicoanalistes… I per descomptat sobre qualsevol de les dones de la meva família, perquè totes tenen alguna cosa a admirar. I és que les dones som impressionants. Però he decidit escriure sobre la meva àvia materna, que amb un somriure recordo com “La Matriarca”.

I per què ella? Em pregunto. Perquè una veu m’ho diu molt forta des del meu interior, perquè mereix un homenatge que poques vegades li donem a les persones que estan a prop nosaltres. Clar que està molt bé mirar a les que han canviat la història, però moltes vegades les dones que ens envolten influeixen i canvien històries, la nostra, per exemple.

La meva àvia va ser una nena de la guerra. Des de molt petita va ser enviada a França al costat dels seus germans, lluny dels seus pares i cadascun separat de l’altre, vivint en cases contigües. Això, segons diu la meva mare, va ser una sort: “almenys no els van separar”. Tanmateix no em vull imaginar el trauma que això va suposar per a ella.

Quan la guerra va acabar i van tornar a Espanya, la meva àvia va treballar tota la seva vida com a pescatera. Primer venia el peix anant pel carrer amb un carro. Era igual el temps que fes, pluja, fred, neu o sol. Sent asturiana i, en aquella època, m’imagino que les grans gelades van ser moltes vegades les seves companyes i quan no eren elles, seria la pluja. Diu el meu pare que venia el peix caient-li la neu per damunt. Com no sentiré admiració i compassió per una dona que va haver de viure aquesta vida? Com no inspirar-me si, encara amb tota la desgràcia que va haver de viure, va cantar i va riure fins a l’últim dels seus dies?

Però no sols això. Conten que agafava el tren per a vendre peix al poble del costat i que, quan acabava la seva jornada laboral, ajudava a una veïna que era una mica tímida a vendre la seva fruita seca. D’on treia l’energia aquesta dona?
Em pregunto.

Avui dia, al meu poble, encara hi ha gent que recorda a la meva àvia. Segons m’han comptat regalava peix a les famílies on sabia que hi havia algú malalt. Sempre va cuidar als seus fills, també als seus néts. Sempre disposada a cantar i fer alguna broma i per descomptat, sempre amb un plat de menjar per a qualsevol que entrés a casa seva.

Tant de bo la meva àvia sabés el molt que m’ha influït. És l’exemple de com ser una dona empoderada sense oblidar-se dels seus éssers estimats. És l’equilibri entre em cuido jo, però els altres també són importants. És, perquè continua viva en el meu record i cor, l’exemple que sempre hi ha una cosa per la qual val la pena viure, que podem aixecar-nos i seguir, que cal tenir esperança perquè el futur pot ser millor i, en el present, podem buscar coses que ens sostinguin.

Sempre, sempre, sempre, la vida val la pena i per molt dur que fos el passat, podem anar a millor.

Com totes les dones la meva àvia tenia molt a aprendre, però amb la vida que va tenir va aprendre el que a ella li va servir per a viure. I això és una cosa que jo m’haig de recordar: ella és un exemple, però és un exemple creat per i per a la seva vida. Agafaré d’ella tota la saviesa que va deixar, però entendré que no tot haig d’aplicar-ho a la meva vida.

I aquest és el regal que ens deixen les dones que ens inspiren: són exemples a seguir, però sempre hem de veure que nosaltres també som una dona i que, al final, hem de sentir quines coses sí i quines coses no volem agafar i ser d’aquelles que ens van precedir.

Perquè el més important és que, encara que ens inspirin, nosaltres hem de Ser Nosaltres (mateixes), així, amb majúscula.

Gràcies güelita* per Ser tan autèntica. Perquè gràcies al fet que tu vas ser, jo sóc i seré.

*Àvia en asturià.

Autora: Sara Sarmiento Borge

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!

 

Sembla un dia normal, sí, però per algun motiu percebo aquesta aura d’emoció palpable entre tanta rutina.

Estic reflexiva.

Sóc mestra i la meva professió m’ajuda (i gairebé obliga) a reinventar-me de forma contínua pràcticament cada dia. Avui em trobo dissenyant i organitzant una nova activitat educativa. “Com donar-li forma?” – penso en veu alta -. Vull que sigui una activitat didàctica, funcional i amb significat real per al 8 de març.

I allà vaig:

Miro cap enrere i em poso a buscar imatges de dones extraordinàries que han fet història. (Extraordinàries, quina paraula més bonica, oi?).

Ràpidament i de manera immediata em vénen a la ment noms de grans dones amb històries molt potents darrere… però, oh sorpresa! On són els referents femenins actuals de la nostra societat?

Em poso mans a l’obra. Per què no fer visible a aquestes dones a l’aula? Ja sé, se m’acut una idea. Crearé un recurs per aprendre noms femenins a través de l’art i la fotografia. Fet! Activitat programada i preparada per posar-la en pràctica amb el meu alumnat.

Continuo amb el meu dia. Sona el telèfon.

És la meva àvia! Quina alegria poder parlar amb ella, gaudir-la … Escoltar-la em dóna tranquil·litat, pau. Penjo el telèfon i em poso a jugar amb la meva neboda abans de sopar, que gran està! El temps passa volant. Un petó de bona nit a la meva mare i a descansar.

L’alarma! Com? Ja és hora de llevar-me? Amb els llençols enganxats i els ulls mig tancats, em llevo i vaig corrents a agafar el tren, 30 minuts de trajecte m’esperen. Jo els faig servir per reflexionar. (“El meu moment” en diuen). Tot d’una em vénen a la ment les dones de la meva vida.

Us heu parat a pensar-hi?

Són el reflex de les persones més importants del nostre entorn i molt sovint, no valorem tot el que projecten des de l’amor i la més immensa generositat.

Ens deixen una empremta inesborrable. Elles no necessiten xarxes socials, –ni tampoc formar part de la Viquipèdia-, però sense cap dubte són un pilar imprescindible en les nostres vides.

A veure, que sí… mirar la vista enrere per conèixer i valorar a les dones que han fet història és meravellós… però… Per què no començar amb les “nostres” persones extraordinàries, les que ens envolten, les que ens acompanyen?

La meva petita ment sempre fent canvis d’última hora! No dubto ni un moment i decideixo canviar l’activitat programada per al 8M. (En educació en diuen flexibilitat i capacitat d’adaptació). Aixeco la mirada i el tren està ple de dones; artistes, esportistes, pensadores, científiques, escriptores i un llarg etcètera.

Em pregunto: ¿per què hi ha rivalitat entre nosaltres? Som potencials. Vivim en una societat tristament, patriarcal. És inevitable, però tinc la forta convicció que si aconseguim tenir la suficient sororitat entre nosaltres, serem més fortes. Pensem-ho.

T’has preguntat el valor que tens com a dona? La realitat és que TU ets poderosa, forta i capaç. Allibera’t! Empodera’t! La vida no és una competició. Hem d’estimar-nos i acceptar-nos per poder empatitzar. Comença per tu, perquè després vindré jo i en conseqüència nosaltres.

Les altres.

 

I recorda, l’autoestima d’una dona no és una cosa comuna és una cosa REVOLUCIONÀRIA.

 

 

 

 

Autora: Miriam d’ABECEART

 

Segueix totes les novetats a les nostres xarxes socials!