Ja és aquí! Ja ha sortit la Namaka que ens omplirà de color, diversió i riures aquest estiu! Per aquesta nova publicació ens hem fet preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?». A la Namaka núm. 20 no prometem respondre totes les preguntes existencials, però, en canvi, en proposem de moltes més, despertarà la curiositat dels petits intrèpids i intrèpides i, un cop llegida, segur que voldran explorar l’espai exterior.

 

O potser també volen fer una mirada cap a l’interior dels ulls. A banda dels oftalmòlegs, algú s’ha parat a pensar què hi ha dins dels nostres ulls? No estem parlant de la còrnia, de l’iris, ni tan sols de la retina. I ara! Ens sembla molt més interessant trobar pastissos, pizzes de xocolata i un munt d’estrelles! Gràcies a les ulleres de l’àvia de la Míriam, la protagonista de la història Mira’m, trobareu allò que hi ha fora del nostre món. Però compte, perquè «Si mires molt profundament els ulls de l’altre, pots arribar a veure el futur».

 

Al marge de les històries més salvatges que s’han vist mai a una revista infantil, també hem fet una pinzellada a problemes universals que se’ns escapen de les mans. De què parlem? De la brossa espacial! L’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

 

 

Durant el mes de juny i juliol, Namaka amb la col·laboració de l’Abacus Cooperativa i les il·lustradores habituals de la revista, vam portar a terme 6 tallers d’il·lustració súper creatius. Ara els tens tots al teu abast en aquesta entrada o, si ho prefereixes, pots anar a lInstagram de Namaka i veure’ls tots a l’apartat “Destacat” de tutorials!

 

CREA UN PERSONATGE DE PORTADA! &
PERSONATGES HORRIPILANTS AMB FIGURES GEOMÈTRIQUES!
Amb la Xiana Teimoy

Per aprendre a fer aquest personatge entra al primer tutorial. Si vols espantar a algú amb monstres horripilants amb figures geomètriques, entra al segon.

 

EXPRESSIONS DE LA CARA & EL GAT AMB BOTES
Amb la Laufer

La Laufer ens ensenya a fer les expressions de la cara que pots trobar a la revista Namaka en aquest primer tutorial. Si t’has quedat amb ganes de més, aprèn a fer el gat amb botes del segon taller.

 

CONVERTIM DINOSAURES EN UN COLLAGE! FEM SEGELLS DE PATATA!
Amb l’Anna Falcó

Has fet mai dinosaures en un collage? Prova-ho en aquest primer taller!
Les patates se solen menjar, però… a Namaka també les utilitzem per fer segells! Si vols saber-ne més, entra al segon tutorial.

 

 

 

Si has arribat fins aquí, possiblement sigui perquè et trobes palplantat davant d’una pàgina en blanc. Escriure no és cosa fàcil, en això t’hem de donar la raó. De fet, fins i tot aquells que més en saben tenen les seves pròpies crisis creatives i acostumen a utilitzar algunes tècniques per inspirar-se i cridar les muses. Si és que existeixen! 

A vegades el que cal és només una mica de calma, concentració i temps per fer un intens exercici de retrospecció. Si estàs intentant escriure un conte, és que en tu hi ha el neguit de la creació. Ho tens gairebé tot. Ens posem en marxa? Avui t’oferim cinc tips que no et pots perdre si vols començar a escriure contes creatius. 

  1. Primer, dóna’t l’oportunitat 

És important que, abans de començar, no ho facis ja amb una actitud derrotista, pensant que el conte no et sortirà bé, que no serà prou original o que no tindrà gràcia. Si alguna vegada has fet l’exercici de crear històries amb infants, t’hauràs adonat que ells són, sense cap mena de dubte, els millors inventors d’històries.

Si l’has d’escriure tu sol, fes l’exercici de mirar com un nen. Des de la seva perspectiva tot és més fàcil i més màgic. Segur. Si comparteixes l’exercici d’escriure un conte amb un petit, oferiu-vos als dos l’oportunitat de crear, sense complexos. Per pura diversió. I en sortireu.

  1. El joc de les associacions

No t’has rendit, oi? Doncs comencem. I com que crear és un joc, iniciarem aquest conte jugant. Abans de posar-te a la feina, cal pensar què explicaràs, què passarà en el teu conte… Et pot ajudar molt fer associacions entre objectes, sobretot si no són afins. Per exemple: un préssec, una granota i una rentadora. Què tal una goma d’esborrar, una corona i un grapat de nous? Prova-ho. A més d’aconseguir contes creatius, passaràs una gran estona. I faràs treballar el cap!

  1. El món al revés 

Com seria un món on els gats volessin, les finestres fossin de xocolata i els llits de punxes? Inventar coses impossibles i boges és d’allò més divertit. Què faríem en un món ple de marrameus, de finestres mossegades i gent sense poder dormir? Aquests petits supòsits són grans desencadenants que us poden servir per generar contes molt creatius. 

  1. Personatges capgirats 

Vet aquí un sastre poruc, uns porquets que no volien marxar de casa, un mag que no sabia fer màgia, un llop que era un tros de pa o una Bella sense gens ni mica d’intenció d’enamorar-se d’una Bèstia. En crear nous personatges, ancorats al nostre univers de contes clàssics, estem oferint-nos l’oportunitat de crear noves històries, més actuals, iròniques i divertides. I com que pensem que cal respectar la versió original dels contes perquè aquests compleixin la seva funció i oferir als infants la capacitat de ser crítics, replantejar-los després de conèixer l’original és una invitació a la creativitat, sí, però també a la reflexió i a sortir a l’encontre de noves realitats.

  1. Inventa el teu personatge

I que aquest sigui el teu punt de partida. Un conte no es pot crear del no-res. Cal que la persona que l’escriu tingui referents i moltes històries al cap. Inventar un personatge propi és una tasca prou complexa perquè des d’aquest mateix en surti una història.

Pensa en el monstre de Frankenstein. Hi ha res més poderós que una criatura com aquella? Els nens i nenes en saben molt de crear nous personatges. Si treballeu junts en aquest conte, deixa que pensin en un protagonista fascinant. Si ho fas sol, torna als contes que de petit et van fascinar. Als que et fascinen ara. Un nou personatge està a punt de néixer i sabem que tindrà una història genial!

 

 

Des d’Haumea Edicions hem fet una nova col·laboració amb la Plataforma per la Llengua per apropar Namaka als socis de l’ONG del català!

Voleu saber en què consisteix? Un súper descompte!

Tots els socis de la Plataforma per la Llengua poden gaudir d’un 15 % DE DESCOMPTE en qualsevol de les 3 subscripcions anuals que ofereix la revista:

  • Subscripció en paper, per als amants de la lletra impresa.
  • Subscripció digital, per als amants dels continguts en línia.
  • Subscripció en paper + digital, per als lectors amb el cor dividit.

Els altres productes namakians queden exclosos d’aquest descompte (capses regal, lots antics, etc.).

Encara no ets soci o sòcia, a què esperes? Entra aquí i descobreix els avantatges!

Per poder aconseguir el descompte, heu d’enviar un correu a promocions@plataforma-llengua.cat o bé trucar al 93 321 18 03 i demanar per l’àrea d’atenció al soci, des d’on us facilitarem el codi promocional per a la subscripció de la revista. Un cop aconseguit el codi, s’ha d’accedir a aquest enllaç (https://revistanamaka.com/subscripcio-revista-infantil-namaka/) i seguir els passos que s’hi indiquen.

Us volem presentar la nova capsa regal namakiana que no us pot faltar aquest estiu. Pels que volen fer un regal ben xulo, tenim la solució!
Què inclou?
  • 6 revistes que trobaràs a la bústia durant un any. Ep, teniu en compte que la subscripció comença a partir del número vigent en el moment de fer la compra.

  • La primera revista de la subscripció arriba en una capsa carregada de sorpreses.
  • Un quadernet de 16 pàgines amb propostes esbojarrades per despertar la creativitat.
  • Una fantàstica il·lustració de la Laufer per penjar a la paret de l’habitació!
  • Una làmina amb 25 idees estiuenques per aquestes vacances!
  • Un llapis xulíssim i molt namakià.
  • Una il·lustració de l’Edurne Lacunza per pintar.
Si encara no us imagineu com és aquesta capsa regal, si necessiteu saber fins i tot com arribarà embolicada a casa vostra… Mireu el vídeo que ha preparat la Sara Molina, editora de la revista, a tall de presentació! Entra aquí i regala’ls un any d’il·lusió!
Per últim, si us heu perdut algun número de la revista, els podeu recuperar en forma de lot, tria i remena!!
   

Estat d’alarma, confinament, teletreball, coordinació,… Malgrat totes les circumstàncies viscudes des de fa més de 70 dies, hem aconseguit treure endavant un nou número de la revista Namaka. Aquesta vegada va de música, ritmes i melodies! Estem contentíssimes de posar-nos en contacte amb vosaltres per ensenyar-vos un petit tastet del contingut que podeu trobar. Una edició per juny i juliol carregada d’artistes i curiositats des d’Elvis Presley fins a la Rosalía! Fixa’t bé en la portada, quantes referències musicals localitzes?

Quan plantegem una nova revista sempre ens engresquem amb humor, il·lusió i ganes, però ara més que mai també estem molt pendents de l’actualitat. Per aquest motiu, a la Namaka núm. 19 hem volgut deixar reflectida una història d’amor metal·licolírica que sorgeix des de balcó de casa! Després de sortir cada dia a les 20h a aplaudir per rendir homenatge al personal sanitari, ens podríem haver enamorat del veí o la veïna!

 

No ens tremola la mà alhora de barrejar disciplines artístiques, a Vassili Kandinski tampoc! Parlem de la seva representació al quadre Impressions III i de quina manera va impactar tan un concert a l’artista que el va pintar amb el seu estil abstracte. Alguns estudiosos pensen que Kandinski tenia sinestèsia. Quan una persona amb sinestèsia percep un sentit (per exemple, un so) al cervell no només se li activa l’oïda per sentir-lo…, també se li activa, de manera automàtica i sense voler, un altre sentit. En el cas del nostre pintor, l’oïda i la vista. La revista està plena de dades curioses com aquesta i moltes altres que potser ni petits ni grans sabien.

Estem a punt de tancar la nota de premsa però, una última sorpresa! A la revista Namaka número 19 en digital hem afegit càpsules. Què vol dir això? Aquí mateix ho expliquem:

Links amb cançons, propostes musicals educatives i la comunicació de les balenes cantaires australianes completen una revista molt més que divertida i salvatge!

Cupido, per què bades? és un rap que hem creat especialment per tu. Escolta’l aquí:

Atreveix-te a fer la teva pròpia versió! Inventa’t la lletra o utilitza aquesta que tens més amunt. Agafa la nostra base musical, posa’t la gorra del revés i grava’t!

 

Envia’ns la teva versió del rap a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Rap namakià i la compartirem a les nostres xarxes socials!

Us proposem un joc relacionat amb el tema de la pròxima Namaka 19

Reproduirem una audició i per fer-ho necessitem un instrument. Nosaltres hem fet una maraca però l’audició es pot fer amb altre instrument. Som-hi!

El primer pas és fer el teu instrument.
Hi ha moltes maneres de fer maraques: amb un recipient en forma d’ou, amb una ampolla petita i un tub de paper higiènic o només amb una ampolla petita.

Per fer la nostra maraca necessites el següent material:

  1. Ampolla petita
  2. Arròs
  3. Washi tapes (cintas decoratives) per donar-li color!

 

Fer la maraca és molt senzill. Només has de posar l’arròs dins l’ampolla i tancar-la. Després pots començar a decorar l’ampolla al teu gust amb els materials que vulguis (goma eva, gomets, pintura…).

I ja pots utilitzar la teva maraca! Si vols veure la nostra clica aquí.

Una vegada tinguis el teu instrument, et proposem practicar l’audició «A la cova del rei de la muntanya», In the Hall of the Mountain King d’Edvard Grieg.

Estigues ben atent per saber com has de marcar cada una de les notes que apareixen al vídeo i la seva durada. Saps distingir-les?
Trobaràs una pista al Racó de fem música.

T’animes a enviar-nos la teva audició? Fes un video i ensenya’ns com segueixes el ritme a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Joc musical: Maraques.

Namakians i namakianes, us atreviu a posar color a aquesta imatge?
Primer us explicarem la seva història perquè coneixeu com va surgir la il·lustració de Carlos Lluch.

Aquesta imatge forma part del conte La porta blava escrit per l’editora de la revista, Sara Molina, i que ocupa les pàgines 28 i 29 de la Namaka número 18.

Endavant, passeu i descubriu qui és la Maria i quins misteris amaga aquesta porta!

La Maria viu amb els seus pares en un sisè pis. La casa no és gaire gran, però és plena de portes. Quan les obres, pots entrar al lavabo, al menjador, a les habitacions i fins i tot a la cuina. Ella sap perfectament que de portes n’hi ha de molts tipus, i al pis en tenen una de molt especial.

Al matí, abans d’anar a l’escola, la Maria pica tres cops a la porta de color blau. Toctoc-toc! Quan l’obre, el que s’hi troba mai no és el mateix. A vegades l’habitació és plena de nans i de mobles minúsculs. Fins i tot els llitets semblen de joguina.

A la tarda, quan torna de l’escola, el primer que fa és picar de nou a la porta blava. Toc-toc-toc! Aquesta vegada la sala és plena de joguines. A la nit, abans d’anar a dormir, l’estança s’ha convertit en el refugi d’un lleó ferotge i la Maria decideix no entrar-hi. «Millor deixar-lo tranquil! —pensa—. Al cap i a la fi, demà el lleó ja no hi serà».

Meeec! Va sonar el despertador i la Maria va saltar del llit. Aquell dia plovia a bots i barrals. El cel estava encapotat i la pluja xocava contra els vidres de les finestres.

Visca! La Maria sap que, quan plou molt, a l’habitació de la porta blava hi passen coses encara més extraordinàries. Toc-toc-toc!

Però aquell matí, quan va obrir la porta, l’habitació estava buida. No hi havia res, ni tan sols una volva de pols. Això sí, a l’altra banda de l’estança hi havia una altra

porta. «Holaaa!», va cridar, i l’eco li va tornar la salutació. A l’habitació de la porta blava no hi passava res! La Maria va decidir que el millor que podia fer era obrir aquella segona porta i veure què amagava. Potser les coses meravelloses que acostumava a veure es trobaven a l’altra banda. Però, quan la va obrir, una mena de força poderosa la va absorbir i, de cop i volta, va desaparèixer.

Va lliscar per una mena de tobogan gegant que feia mil i una voltes. De sobte, va arribar al final i va caure de cul al terra de l’habitació de la porta blava. «Un altre cop aquí? —va pensar—. Quina decepció!».

Es feia tard. Era l’hora d’anar a l’escola i, com cada matí, el pare li va preguntar si ja estava a punt. «Sí, papa! Ara vinc!». Però, quan va passar pel davant del mirall de l’entrada, es va quedar parada. El mirall reflectia una Maria diferent, més gran, més grisa, més… hipopòtam?

Aquella habitació sempre la sorprenia!

 

Ara és el teu torn!!

 

Si ens vols enviar el resultat de la teva creativitat, pots contactar amb nosaltres a info@revistanamaka.com

 

 

Relat guanyador del concurs de Sant Jordi per les escoles. 

Fa molts i molts anys, molt i molt lluny d’aquí, tots els dracs vivien tranquil·lament en el món dels dracs. El rei drac Claudi i la reina Claudia volaven vigilant la ciutat, la princesa draga Jordina i el príncep Jordi jugaven a pilota al pati del castell i els dracs súbdits feien les feines del camp. De sobte va arribar al país una persona. Els dracs mai abans havien vist cap ser humà, dues llargues potes i braços, amb pèls sobre la closca, vestit amb quatre draps i sense escates!!! Es van espantar i se’n van anar corrents per amagar-se.

Al cap d’uns dies els dracs es van fixar en que sortia una gran columna de fum del bosc, al costat de la muntanya Pollet Pelat, encuriosits van investigar per descobrir que estava passant… Una gran fàbrica supercontaminant!! Aleshores va arribar la pitjor part de la història: van començar a desaparèixer dracs del món dels dracs. Cada dia desapareixia un drac!!! Va arribar la por al tranquil món dels dracs!

El rei i la reina estaven molt preocupats, els súbdits espantadíssims i el príncep Jordi i la princesa Jordina intrigats. Què estava passant? Semblava un malson o bé una pel·lícula de por.
El príncep i la princesa dracs ja estaven farts d’aquesta situació, així que van començar a investigar pel seu compte. Creien que el que estava passant tenia alguna relació amb l’aparició de la persona al món dels dracs, perquè això no era pas normal, però no estaven del tot segurs. A més a més podia també estar relacionat amb la columna de fum negre que continuaven veient i la fàbrica al mig del bosc. Calia fer alguna cosa… Van pensar un pla. Anirien a la muntanya del Pollet Pelat per veure què estava passant.

L’endemà al matí el príncep drac Jordi no estava en cap lloc del castell! L’havien segrestat! Quina desgràcia! Què faria ara la Jordina sola?

Aquell mateix dia decidida la Draga Jordina va anar volant a la fàbrica del bosc, perquè estava bastant lluny, quan estava davant de la fàbrica va veure que la porta estava tancada. Es va apropar i va comprovar que l’obertura estava controlada per un codi de números. Com podria entrar?…Va recordar un truc de les pel·lícules de lladres i repetint els números més gastats al teclat va trobar la contrasenya fàcilment.

Quin horror!!! Què espantós!!! Quin fàstic!!! La princesa va quedar petrificada. A dins de la fàbrica hi feia una olor repugnant, hi havia molta sang per terra, pells de drac escampades penjant del sostre, moltes escates dins una bossa… I se sentien uns brams de drac llunyans.

Va passar a una altra nau i ho va entendre tot. Va veure unes sabates i unes bosses de pell de marca de luxe. Estaven fetes amb la pell dels dracs!!!

Havia de trobar on estaven els dracs i el seu germà Jordi, va anar al soterrani d’on sortien el crits i va veure com estaven tots amuntegats en unes gàbies com presons, a tots els faltava la cua, sort que als dracs la cua els hi torna a créixer.

La princesa va alliberar primer al seu germà Jordi, després va alliberar sis gàbies més plenes de dracs, es van donar tots una abraçada i van fugir volant tots menys el Jordi i la Jordina, perquè ells van decidir quedar-se a parlar amb l’home.

No van d’haver de esperar-se gaire perquè el home va aparèixer tot enfadat

– Què heu fet amb els meus dracs?

El Jordi i la Jordina li van dir a l’home:

– Perquè has fet mal als nostres amics? No són pas els teus dracs!

Llavors l’home els va explicar la seva història.

– Jo era un famós jardiner amb molta fama per les meves roses i molt ric, família nombrosa, una bona casa, i un jardí meravellós. Però un dia vaig perdre-ho tot… Una plaga de llagostes es va menjar totes les meves flors, un incendi va cremar la meva casa i la meva família va morir en un accident de cotxe. Com estava sol, arruïnat i desesperat vaig pensar en muntar un nou negoci venent roba de marca feta amb pell de drac per això vaig construir aquesta fàbrica, per tornar a fer-me ric.

A la Jordina i al Jordi els va fer molta pena la història de l’home i van decidir ajudar-lo i li van dir.

– Quedat aquí que nosaltres t’ajudarem a buscar una solució.

Els germans prínceps drac Jordi i Jordina es van passar tota la nit pensant en com podien ajudar l’home fins que van tenir una bona idea.

El dia següent al matí van arribar a la fàbrica, la Jordina portava un paquet que li va donar a l’home i en Jordi portava un sac lligat. A l’obrir el paquet l’home es va trobar amb un llibre que es titulava “Com fer roba amb llana d’ovella” i quan va obrir el sac es va trobar amb tres ovelles llanudes, dues femelles i un mascle.L’home molt content va entendre que la solució del seu futur era ser un bon pastor i fer peces de roba amb llana d’ovella i no molestar mai més als dracs. Aleshores molt agraït els va regalar als dos dracs les dues millors roses del seu jardí.

I compte contat ja s’ha acabat el drac.

 

Laia Bellostas

Escola Pràctiques 1 de Lleida