Sents que per les teves venes corren paraules que necessiten sortir en forma d’història? No saps com combinar tot allò que volta per la teva imaginació perquè tingui un sentit, faci por, riure o plorar? No pateixis, segur que aquí trobaràs l’empenta per poder llançar-t’hi i escriure tot allò que portes a dins. 

Quan escoltes la paraula micro, en què penses? Potser et ve al cap algun element de mida reduïda, com un microbi, però que sigui petit no significa pas que no sigui prou important. A més segons de quin microbi es tracti ens pot portar molts maldecaps! Doncs un microrelat és el mateix, un text, que malgrat sigui petit explica una gran història. 

1. Poques paraules i ben dites

El microrelat narra una història en poques línies, però no és el resum d’un conte o d’un relat més llarg. S’aconsella que no tingui més de cent mots i aquest serà el major repte al qual t’enfrontaràs. Aconseguir-ho no és fàcil perquè amb poques paraules has d’escriure una història que impacti, sorprengui o emocioni. 

Et pot ajudar si penses en els formats de comunicació breu que existeixen, com: la nota, el WhatsApp o Twitter, que segur has utilitzat en més d’una ocasió. En fer-ho, és molt probable que t’hagis hagut d’esprémer el cervell per trobar les paraules que puguin transmetre el missatge que necessitaves, veritat?

2. A l’hora de triar el o la protagonista

Pots utilitzar un personatge del teu entorn, algun ésser fantàstic que et cridi molt l’atenció o bé el o la protagonista d’algun relat o història que has llegit recentment. Si tries un personatge conegut per tothom, t’estalvies descriure’l, citar quin és el seu origen o explicar a què es dedica.

3. Quan pensis el títol

Estaria molt bé que aquest contingués algun element de la narració. Per exemple, si escrivim L’astronauta i la glacera, en el títol ja estem oferint molta informació, ja que s’especifica qui és el protagonista, com es pot sentir tenint en compte el lloc on es troba, on passa la història i en quina època ocorre, perquè a l’Edat MItjana no existien astronautes, veritat?

4. No te’n vagis per les branques

No pateixis, no t’has enfilar a cap arbre per escriure un microrelat! El que si cal és intentar eliminar aquelles paraules que formen part d’una frase o oració que poden ser prescindibles; per exemple, enlloc de dir fer un passeig, pots dir passejar. Però no només s’han d’eliminar paraules, sinó elements o passatges de la història que no resultin importants, com pot ser el fred que fa en una glacera, de què està formada o on podem trobar-ne, perquè tothom ja ho sap.

El fet que apareguin poques paraules permet al lector del microrelat dur a terme un exercici d’imaginació. Per aconseguir-ho és molt important que s’utilitzi un vocabulari molt precís i que les oracions o frases siguin el més curtes possibles. Pel que fa al tipus de mots que han d’aparèixer, cal evitar l’ús d’adjectius o altres recursos innecessaris que no ens aporten més informació de la que es necessita.

5. Final impactant

Molts microrelats acostumen a guardar la sorpresa de la història quan arriba el final o el desenllaç. Aquest ha de ser coherent i tenir sentit amb el que s’ha explicat fins aleshores. Per exemple, si pensem en la proposta de L’astronauta i la glacera podria ser sorprenent que aparegués algun ésser amagat entre el gel, però resultaria poc creïble que l’astronauta trobés un zoològic, un aeroport o un mercat per molt original que pogués semblar. No és fàcil, però tampoc impossible!

Escriure un microrelat et pot donar més feina de la que et pensaves, sobretot no et desanimis! Recordes quan vas aprendre a anar en bicicleta o a patinar, veritat que no ho vas aconseguir a la primera? Si ara hi vas és perquè no et vas rendir! Amb l’escriptura passa el mateix, s’ha d’esborrar el que s’ha escrit, cercar noves paraules, canviar part de l’argument… Tot això forma part del procés d’aprenentatge i tingues present sempre que a escriure s’aprèn escrivint.

 

Ara és el teu torn! Inventat un súper microrelat, i si no saps per on començar et donem una idea. Prova d’escriure el teu microrelat incloent aquestes paraules: Oset de peluix, cantant i planeta!

 

 

Autora: Elisenda Castells

A qui no li agrada anar al cinema? Seure en una butaca gran amb unes bones crispetes i deixar-se emportar per un film d’acció és un pla de tardor magnífic. Tot i que també hi haurà qui prefereix peli i manta a casa, la comoditat no té preu! No revelem cap secret si diem que el cinema és l’art d’explicar històries a través de les imatges i del so i a Namaka, per si encara no ho sabies, som molt cinèfils! Ens agraden els westerns, els musicals, les pel·lícules romàntiques i les d’animació. Al·lucinem amb els superherois i plorem amb els drames. T’agradaria saber on va néixer el cinema i quina va ser la primera pel·lícula que es va projectar? Vols conèixer al Carles? I a la Manis? Si vols descansar al Salon indien du Grand Café de París, acompanya’ns i no et perdis cap detall!     


 De fet, en Fermí Faràndula no se’n perdia cap quan era un marrec. De jovenet recorria Hollywood amb la bicicleta arreplegant els cartells promocionals de les pel·lícules del moment. En tenia una col·lecció enorme que es mirava amb delit. Volia ser actor, aquell món el fascinava! Creieu que ho va aconseguir? No podem  desvelar el final, però estem segures que a l’acabar aquesta història direu: «Ep, a mi també m’ha passat!»

 

Sabeu qui va ser Georges Méliès? Un mag? Un il·lusionista? Un cineasta? Un dibuixant? UN SOMIADOR! Es podria haver dedicat a la sabateria, potser era el seu destí, però el món de la creació el cridava. Així doncs, va comprar un petit teatre en el qual va inventar mil i una tècniques de cinema per rodar. Us sona aquesta lluna il·lustrada a la part superior esquerra de la imatge? Exacte! És la que apareix al fotograma estrella de la seva famosa obra Viatge a la Lluna (1902). Però hi ha molts més metratges de Méliès: busca’ls i no et perdis la seva màgia!

 

Ja és aquí! Ja ha sortit la Namaka que ens omplirà de color, diversió i riures aquest estiu! Per aquesta nova publicació ens hem fet preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?». A la Namaka núm. 20 no prometem respondre totes les preguntes existencials, però, en canvi, en proposem de moltes més, despertarà la curiositat dels petits intrèpids i intrèpides i, un cop llegida, segur que voldran explorar l’espai exterior.

 

O potser també volen fer una mirada cap a l’interior dels ulls. A banda dels oftalmòlegs, algú s’ha parat a pensar què hi ha dins dels nostres ulls? No estem parlant de la còrnia, de l’iris, ni tan sols de la retina. I ara! Ens sembla molt més interessant trobar pastissos, pizzes de xocolata i un munt d’estrelles! Gràcies a les ulleres de l’àvia de la Míriam, la protagonista de la història Mira’m, trobareu allò que hi ha fora del nostre món. Però compte, perquè «Si mires molt profundament els ulls de l’altre, pots arribar a veure el futur».

 

Al marge de les històries més salvatges que s’han vist mai a una revista infantil, també hem fet una pinzellada a problemes universals que se’ns escapen de les mans. De què parlem? De la brossa espacial! L’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

 

 

Durant el mes de juny i juliol, Namaka amb la col·laboració de l’Abacus Cooperativa i les il·lustradores habituals de la revista, vam portar a terme 6 tallers d’il·lustració súper creatius. Ara els tens tots al teu abast en aquesta entrada o, si ho prefereixes, pots anar a lInstagram de Namaka i veure’ls tots a l’apartat “Destacat” de tutorials!

 

CREA UN PERSONATGE DE PORTADA! &
PERSONATGES HORRIPILANTS AMB FIGURES GEOMÈTRIQUES!
Amb la Xiana Teimoy

Per aprendre a fer aquest personatge entra al primer tutorial. Si vols espantar a algú amb monstres horripilants amb figures geomètriques, entra al segon.

 

EXPRESSIONS DE LA CARA & EL GAT AMB BOTES
Amb la Laufer

La Laufer ens ensenya a fer les expressions de la cara que pots trobar a la revista Namaka en aquest primer tutorial. Si t’has quedat amb ganes de més, aprèn a fer el gat amb botes del segon taller.

 

CONVERTIM DINOSAURES EN UN COLLAGE! FEM SEGELLS DE PATATA!
Amb l’Anna Falcó

Has fet mai dinosaures en un collage? Prova-ho en aquest primer taller!
Les patates se solen menjar, però… a Namaka també les utilitzem per fer segells! Si vols saber-ne més, entra al segon tutorial.

 

 

 

Si has arribat fins aquí, possiblement sigui perquè et trobes palplantat davant d’una pàgina en blanc. Escriure no és cosa fàcil, en això t’hem de donar la raó. De fet, fins i tot aquells que més en saben tenen les seves pròpies crisis creatives i acostumen a utilitzar algunes tècniques per inspirar-se i cridar les muses. Si és que existeixen! 

A vegades el que cal és només una mica de calma, concentració i temps per fer un intens exercici de retrospecció. Si estàs intentant escriure un conte, és que en tu hi ha el neguit de la creació. Ho tens gairebé tot. Ens posem en marxa? Avui t’oferim cinc tips que no et pots perdre si vols començar a escriure contes creatius. 

  1. Primer, dóna’t l’oportunitat 

És important que, abans de començar, no ho facis ja amb una actitud derrotista, pensant que el conte no et sortirà bé, que no serà prou original o que no tindrà gràcia. Si alguna vegada has fet l’exercici de crear històries amb infants, t’hauràs adonat que ells són, sense cap mena de dubte, els millors inventors d’històries.

Si l’has d’escriure tu sol, fes l’exercici de mirar com un nen. Des de la seva perspectiva tot és més fàcil i més màgic. Segur. Si comparteixes l’exercici d’escriure un conte amb un petit, oferiu-vos als dos l’oportunitat de crear, sense complexos. Per pura diversió. I en sortireu.

  1. El joc de les associacions

No t’has rendit, oi? Doncs comencem. I com que crear és un joc, iniciarem aquest conte jugant. Abans de posar-te a la feina, cal pensar què explicaràs, què passarà en el teu conte… Et pot ajudar molt fer associacions entre objectes, sobretot si no són afins. Per exemple: un préssec, una granota i una rentadora. Què tal una goma d’esborrar, una corona i un grapat de nous? Prova-ho. A més d’aconseguir contes creatius, passaràs una gran estona. I faràs treballar el cap!

  1. El món al revés 

Com seria un món on els gats volessin, les finestres fossin de xocolata i els llits de punxes? Inventar coses impossibles i boges és d’allò més divertit. Què faríem en un món ple de marrameus, de finestres mossegades i gent sense poder dormir? Aquests petits supòsits són grans desencadenants que us poden servir per generar contes molt creatius. 

  1. Personatges capgirats 

Vet aquí un sastre poruc, uns porquets que no volien marxar de casa, un mag que no sabia fer màgia, un llop que era un tros de pa o una Bella sense gens ni mica d’intenció d’enamorar-se d’una Bèstia. En crear nous personatges, ancorats al nostre univers de contes clàssics, estem oferint-nos l’oportunitat de crear noves històries, més actuals, iròniques i divertides. I com que pensem que cal respectar la versió original dels contes perquè aquests compleixin la seva funció i oferir als infants la capacitat de ser crítics, replantejar-los després de conèixer l’original és una invitació a la creativitat, sí, però també a la reflexió i a sortir a l’encontre de noves realitats.

  1. Inventa el teu personatge

I que aquest sigui el teu punt de partida. Un conte no es pot crear del no-res. Cal que la persona que l’escriu tingui referents i moltes històries al cap. Inventar un personatge propi és una tasca prou complexa perquè des d’aquest mateix en surti una història.

Pensa en el monstre de Frankenstein. Hi ha res més poderós que una criatura com aquella? Els nens i nenes en saben molt de crear nous personatges. Si treballeu junts en aquest conte, deixa que pensin en un protagonista fascinant. Si ho fas sol, torna als contes que de petit et van fascinar. Als que et fascinen ara. Un nou personatge està a punt de néixer i sabem que tindrà una història genial!

 

 

Des d’Haumea Edicions hem fet una nova col·laboració amb la Plataforma per la Llengua per apropar Namaka als socis de l’ONG del català!

Voleu saber en què consisteix? Un súper descompte!

Tots els socis de la Plataforma per la Llengua poden gaudir d’un 15 % DE DESCOMPTE en qualsevol de les 3 subscripcions anuals que ofereix la revista:

  • Subscripció en paper, per als amants de la lletra impresa.
  • Subscripció digital, per als amants dels continguts en línia.
  • Subscripció en paper + digital, per als lectors amb el cor dividit.

Els altres productes namakians queden exclosos d’aquest descompte (capses regal, lots antics, etc.).

Encara no ets soci o sòcia, a què esperes? Entra aquí i descobreix els avantatges!

Per poder aconseguir el descompte, heu d’enviar un correu a promocions@plataforma-llengua.cat o bé trucar al 93 321 18 03 i demanar per l’àrea d’atenció al soci, des d’on us facilitarem el codi promocional per a la subscripció de la revista. Un cop aconseguit el codi, s’ha d’accedir a aquest enllaç (https://revistanamaka.com/subscripcio-revista-infantil-namaka/) i seguir els passos que s’hi indiquen.

Us volem presentar la nova capsa regal namakiana que no us pot faltar aquest estiu. Pels que volen fer un regal ben xulo, tenim la solució!
Què inclou?
  • 6 revistes que trobaràs a la bústia durant un any. Ep, teniu en compte que la subscripció comença a partir del número vigent en el moment de fer la compra.

  • La primera revista de la subscripció arriba en una capsa carregada de sorpreses.
  • Un quadernet de 16 pàgines amb propostes esbojarrades per despertar la creativitat.
  • Una fantàstica il·lustració de la Laufer per penjar a la paret de l’habitació!
  • Una làmina amb 25 idees estiuenques per aquestes vacances!
  • Un llapis xulíssim i molt namakià.
  • Una il·lustració de l’Edurne Lacunza per pintar.
Si encara no us imagineu com és aquesta capsa regal, si necessiteu saber fins i tot com arribarà embolicada a casa vostra… Mireu el vídeo que ha preparat la Sara Molina, editora de la revista, a tall de presentació! Entra aquí i regala’ls un any d’il·lusió!
Per últim, si us heu perdut algun número de la revista, els podeu recuperar en forma de lot, tria i remena!!
   

Estat d’alarma, confinament, teletreball, coordinació,… Malgrat totes les circumstàncies viscudes des de fa més de 70 dies, hem aconseguit treure endavant un nou número de la revista Namaka. Aquesta vegada va de música, ritmes i melodies! Estem contentíssimes de posar-nos en contacte amb vosaltres per ensenyar-vos un petit tastet del contingut que podeu trobar. Una edició per juny i juliol carregada d’artistes i curiositats des d’Elvis Presley fins a la Rosalía! Fixa’t bé en la portada, quantes referències musicals localitzes?

Quan plantegem una nova revista sempre ens engresquem amb humor, il·lusió i ganes, però ara més que mai també estem molt pendents de l’actualitat. Per aquest motiu, a la Namaka núm. 19 hem volgut deixar reflectida una història d’amor metal·licolírica que sorgeix des de balcó de casa! Després de sortir cada dia a les 20h a aplaudir per rendir homenatge al personal sanitari, ens podríem haver enamorat del veí o la veïna!

 

No ens tremola la mà alhora de barrejar disciplines artístiques, a Vassili Kandinski tampoc! Parlem de la seva representació al quadre Impressions III i de quina manera va impactar tan un concert a l’artista que el va pintar amb el seu estil abstracte. Alguns estudiosos pensen que Kandinski tenia sinestèsia. Quan una persona amb sinestèsia percep un sentit (per exemple, un so) al cervell no només se li activa l’oïda per sentir-lo…, també se li activa, de manera automàtica i sense voler, un altre sentit. En el cas del nostre pintor, l’oïda i la vista. La revista està plena de dades curioses com aquesta i moltes altres que potser ni petits ni grans sabien.

Estem a punt de tancar la nota de premsa però, una última sorpresa! A la revista Namaka número 19 en digital hem afegit càpsules. Què vol dir això? Aquí mateix ho expliquem:

Links amb cançons, propostes musicals educatives i la comunicació de les balenes cantaires australianes completen una revista molt més que divertida i salvatge!

Cupido, per què bades? és un rap que hem creat especialment per tu. Escolta’l aquí:

Atreveix-te a fer la teva pròpia versió! Inventa’t la lletra o utilitza aquesta que tens més amunt. Agafa la nostra base musical, posa’t la gorra del revés i grava’t!

 

Envia’ns la teva versió del rap a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Rap namakià i la compartirem a les nostres xarxes socials!

Us proposem un joc relacionat amb el tema de la pròxima Namaka 19

Reproduirem una audició i per fer-ho necessitem un instrument. Nosaltres hem fet una maraca però l’audició es pot fer amb altre instrument. Som-hi!

El primer pas és fer el teu instrument.
Hi ha moltes maneres de fer maraques: amb un recipient en forma d’ou, amb una ampolla petita i un tub de paper higiènic o només amb una ampolla petita.

Per fer la nostra maraca necessites el següent material:

  1. Ampolla petita
  2. Arròs
  3. Washi tapes (cintas decoratives) per donar-li color!

 

Fer la maraca és molt senzill. Només has de posar l’arròs dins l’ampolla i tancar-la. Després pots començar a decorar l’ampolla al teu gust amb els materials que vulguis (goma eva, gomets, pintura…).

I ja pots utilitzar la teva maraca! Si vols veure la nostra clica aquí.

Una vegada tinguis el teu instrument, et proposem practicar l’audició «A la cova del rei de la muntanya», In the Hall of the Mountain King d’Edvard Grieg.

Estigues ben atent per saber com has de marcar cada una de les notes que apareixen al vídeo i la seva durada. Saps distingir-les?
Trobaràs una pista al Racó de fem música.

T’animes a enviar-nos la teva audició? Fes un video i ensenya’ns com segueixes el ritme a info@revistanamaka.com amb l’assumpte Joc musical: Maraques.