Aquesta ja és la quarta entrevista de Docents a l’Instagram i hem xerrat amb la Sònia, del compte @ambaccentobert_mestra. És mestra d’educació primària i forma part del grup de docents @profespapeltijera. El seu perfil d’Instagram està ple de recursos de tota mena: matemàtiques, llengua, medi, feminisme i molt més! La Sònia assegura en l’entrevista que llegiràs a continuació que ‘mai trobaràs un recurs al meu compte que no hagi utilitzat amb els nens i les nenes’. Per tant, ja ho veus que és una persona molt rigorosa, enamorada de la seva professió.
Ariadna: Quan vas decidir ser mestra d’educació primària? Quants anys fa que ets docent?
Sònia: Fa 5 anys que exerceixo com a mestra d’Educació Primària, el primer any vaig ser especialista d’anglès de cicle superior i els següents he estat tutora de Cicle Mitjà. Aquest és el meu sisè curs. El cert, però, és que sempre m’he sentit molt a prop d’aquesta professió, ja que la meva mare és mestra. Quan jo era petita anava a la mateixa escola en què treballava ella i quan feia secundària, sempre que podia, em colava a la seva aula per mirar com treballava i per ajudar-la amb l’alumnat. Gairebé preferia passar les estones d’esbarjo a la seva classe que amb les meves amigues i amics. A l’hora de plegar, mentre ella acabava de preparar les activitats per al dia següent, em podia passar estona observant la seva aula, sempre la tenia molt cuidada!
Crec, doncs que si sóc mestra, és perquè la meva mare ha estat capaç de transmetre’m la seva vocació ja que sempre ha viscut l’escola amb ganes, empenta i molt d’amor.
Ariadna: La creació de recursos per a l’aula és una activitat que ja vas començar a la universitat o quan?
Sònia: Quan surts de la universitat et penses que ja ets mestra i que estàs preparada per exercir, però realment, quan trepitges l’aula com a docent per primera vegada, amb la responsabilitat que això implica, te n’adones que és llavors quan comences a aprendre a ser mestra. De fet, cinc anys després, encara continuo aprenent cada dia. La creació de recursos doncs, no va començar en l’etapa universitària, ja que en aquell moment encara no coneixia la necessitat de disposar de material variat i motivador per treballar amb els infants, sinó que vaig començar a crear materials quan era especialista d’anglès i necessitava crear els meus propis recursos per treballar el vocabulari o l’expressió oral i mantenir l’atenció i les ganes d’aprendre dels nens i les nenes.
Ariadna: Què és el que t’agrada més del teu compte a Instagram?
Sònia: Iniciar-me al món d’Instagram no va ser una decisió fàcil i de fet, encara ara no ho és. De vegades penses que no estàs prou activa o que t’hi hauries d’implicar més i fer publicacions diàries, però he pres la decisió de dedicar-hi un temps relatiu ja que no vull quedar absorbida per les xarxes i l’ús de les noves tecnologies.
En un inici vaig decidir començar a publicar recursos per tal que el nostre col·lectiu tingués a l’abast materials en català per treballar els continguts a l’aula d’una manera més motivadora. Tot i així, quan comences a compartir propostes i recursos didàctics a les xarxes moltes persones et prenen com a referent (sense que realment ho siguis!) i aquest fet fa que sovint vulguis crear més recursos dels que ets capaç d’utilitzar a l’aula i que comencis a “crear per crear”. El que més m’agrada del meu compte és que els materials i recursos que comparteixo els utilitzo de manera real a l’aula i que abans de compartir-los els he fet servir amb l’alumnat i m’han funcionat. Mai trobaràs un recurs al meu compte que no hagi utilitzat amb els nens i nenes.
Ariadna: Què és el que creus que necessiten més els infants de primària?
Sònia: Penso que estem vivint anys de canvi en els quals apareixen noves necessitats i els i les docents hem de posar el focus en aspectes que mai abans havíem tingut en compte, com per exemple la salut mental, l’accés a les xarxes socials, l’addició als videojocs…. La nostra societat cada vegada és més complexa, diversa i amb unes exigències molt altes i les famílies pateixen múltiples situacions d’estrès, ja que compaginar la vida laboral amb la familiar és un autèntic repte. En aquest sentit, doncs, ens trobem amb infants que reben poc acompanyament per part de les seves famílies o sobretot, infants que no tenen límits. Considero doncs que és essencial que els límits els trobin a algun lloc, preferentment a casa, però de no ser així, és una tasca més que ha d’assumir l’equip docent.
"El primer que canviaria és el nombre de nens i nenes per aula, ja que ajudaria molt a millorar la nostra tasca docent, els resultats i l‘evolució acadèmica de l’alumnat"
Ariadna: Formes part de @profespapeltijera, consideres important donar-se suport i compartir idees i recursos entre mestres?
Sònia: Sí i tant, totalment! Ho trobo molt necessari. Sovint penso que els docents no acabem de ser prou bon col·lectiu i que de vegades fem poca xarxa. La nostra feina ens ocupa gran part de les hores del dia ja que en general, poca gent plega a les 5. Sí, a les 5 potser sortim de l’escola però moltes hores les dediquem a pensar les activitats que farem durant les properes setmanes, buscar idees, recursos, fitxes, bones pràctiques…Disposar d’un espai on poder compartir de manera gratuïta o de pagament diferents recursos i propostes fa que docents amb menys temps o més obligacions familiars i personals puguin disposar fàcilment de material enriquidor per a les seves classes. A més a més, cal tenir en compte que per preparar les nostres classes, actualment disposem de les mateixes hores setmanals, (2h des del gener d’aquest curs) que anys enrere, on tots els docents treballaven amb llibres. Preparar-te les classes partint de situacions d’aprenentatge, de projectes, de caixes d’aprenentatge,… comporta molt més temps que no pas dues hores a la setmana i trobar idees i recursos a la xarxa ens ajuda un mica. Així doncs, em sembla meravellosa la generositat per part de mestres que comparteixen les seves propostes mitjançant Instagram o qualsevol plataforma.
Ariadna: I, per acabar, si poguessis canviar una cosa sobre ser docent, que canviaries?
Sònia: Ser mestra és una feina preciosa plena de moments molt bonics. Acompanyar les nenes i nens en el seu recorregut escolar i formar part del seu creixement personal és un repte molt satisfactori, ja que et permet veure’n l’evolució i recollir els fruits sembrats. A més, sobretot si treballes a les etapes més primerenques, reps molt amor per part del teu alumnat i això omple moltíssim.
Tot i així, també és important assenyalar que és una feina molt absorbent que comporta una gran càrrega mental. És difícil acabar la jornada i desconnectar de la gran quantitat de tasques que cal preparar, corregir, organitzar… per les classes de la setmana. A més cal destacar que a les aules també hi vivim situacions i moments difícils, i m’atreviria a dir que cada vegada, aquests moments són més freqüents. La diversitat a l’aula és enriquidora però també suposa un gran repte per a les
docents, sobretot si comptem amb una ràtio d’entre 22 i 25 alumnes, ja no dic més (tot i que en algunes aules arriben fins a 27!) perquè se’m fa impossible imaginar-m’ho. Així doncs, sens dubte, el primer que canviaria és el nombre de nens i nenes per aula, ja que ajudaria molt a millorar la nostra tasca docent, els resultats i l’evolució acadèmica de l’alumnat.
En darrer lloc, un altre aspecte que canviaria és el tema burocràtic. La burocràcia se’ns menja. Les tutores hem de dedicar molt temps a aquesta tasca, temps del qual no disposem i l’acabem posant de la nostra vida personal. Val a dir que darrere les 7 hores de treball setmanal que hem de fer teòricament a casa, s’hi amaguen una infinitat de tasques que superen, amb escreix, les 7 hores.
També cal ressaltar que ser tutora no està gens compensat a nivell econòmic, i el volum de feina, implicació i responsabilitat no té res a veure amb el d’un docent especialista. Jo que he estat a les dues cares de la moneda, ho he pogut comparar.
Malgrat això i sent conscient que cal millorar molts aspectes de la nostra feina, ara per ara, no canviaria pas d’ofici! Els dies a les aules són dinàmics i al costat dels nens i nenes els vius molt intensa i alegrament.
